Pàgines

diumenge, 21 d’octubre del 2007

El vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger

Un clàssic, per què negar-ho! Però, si us he de dir la veritat tampoc és un llibre que m'hagi entusiasmat. És un bon llibre, està ben escrit... però no m'ha fet l'efecta que esperava...Suposo que hi ha llibres que tenen el seu moment i que si els llegiexes en el moment adequat et colpeixen . Per exemple, a mi L'estrany de Camus em va deixar ben desconsertada, em va encantar.. però vaig necesitar el meu temps per pair-lo. Un altre llibre que en el seu moment també em va encantar va ser El petit princep. Són llibres que encara m'arriben, que de tant en tant els rellegeixo. Fa poc em vaig comprar un edició del Petit princep en català perquè no en tenia cap ( sempre llegia la de la meva cosina ) o bé una edició en francès que vaig comprar a Paris en un dels libreters d'aprop del Sena.
Tornant a Salinger, un bon llibre però n'esperava més. I ara cap a la Lladre de llibres ,a veure què

dissabte, 13 d’octubre del 2007

dissabtes

Els dissabtes tranquils, mandrosos, poc profitosos, de gos....aquests m'agraden. Sembla mentida, però la perdua de temps sitemàtica mirant qualsevol sèrie dolenta, una peli de dissabte a la tarda... res, llegir una mica, picar menjar dolent per la salut....veure com de mica en mica es fa fosc a fora, cada vegada es va apagant la llum, s'encenen els fanals del carrer, es começa a veure a través de la cortina i des del sofà estant penses que t'hauries d'aixecar i baixar les persianes, que des de fora ens veuen.... i no ,segueixo aquí teclejant aquest post amb el portàtil -que és incomodíssim.
Ja m'he aixecat! La gossa ni s'ha inmutat segueix dormint al seu coixí, tota tranquil·la i relaxada. A ella encara li agraden més que a mi aquests dissabtes.Hauré d'anar pensant en què faig per sopar

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Instruccions d'us i manteniment

No sé si us passa, però jo tinc manies amb els llibres... petits costums que he anat agafant al llarg dels anys que han passat de ser purs fets anecdòtics a ser una necessitat.
Per exemple, tots els llibres que he llegits d’uns anys ençà, potser uns 15, ( és que ja tinc una edat) van signats a la pàgina 17, no al 18 ,a la 2 o a les cobertes; NO, ha d’esser a la pàgina 17 al marge interior. Una altra mania; només puc signar un llibre que hagi llegit ,encara que porti mesos o anys a casa, sinó està llegit, NO es pot signar. I ara per acabar-ho d’amanir els llibres que hi ha a casa van marcats amb un ex-libris que ens varem fer ( perquè quan els deixem es sàpiga de qui són i tornin... que hi ha molts pobres llibres perduts pel món o amb acolliment temporal). Una altra mània, no m'agrada doblegar les pàgines dels llibres, sempre utilitzo punts o en el seu defecte,:bitllets de tren, tiquets de caixa, clips...el que sigui, però MAI doblego una pàgina d'un llibre.
Totes aquestes mànies només són aplicables als llibres de lectura ( per gust), manual d'estudinat, llibres de text , cuina etc... no tenen la mateixa categoria i els hi aplico normes diferents ( pintar dibuixets, no signar-los, es poden forrar.....desastres diversos)

Doncs res, si algú altre de alguna mania d’aquestes que ho comparteixi si us plau; sempre està bé saber què no ets l’única estranya del món!!!

diumenge, 7 d’octubre del 2007

i ara, una de bàsquet

Ja ho sé sembla insòlit, no és el meu taranna però mira.... les coses pasen. Ara m'he hagut d'enganxar a la supermanager de l'ACB. Per als neofits, la supermanager és una lliga de bàsquet en línea. Crees un equip- o més- i cada setmana pots canviar tres jugadors. Depenent dels resulats dels jugadors reals als seus partits, el teu equip fa més o menys punts. Doncs resulta que els aficionats del bàsquet de la familia ja fa uns anys que hi juguen i aquest any ens han liat als no entessos. Doncs res, em creat una lliga familiar ( pots crear lligues privades) i estem competint entre nosaltres. Ara ja tenim un altre tema per parlar els diumenges a l'hora de dinar. Doncs ja em veus a mi, que no hi entenc ben res, fitxant i desfitxant jugadors només perquè m'agrada el nom o perquè són d'un equip que en fa gràcia. Ja només em faltava això, a més com no vigili li trobaré el gustet i encara m'hi enganxaré!