Si menges una llimona sense fer ganyotes. Sergi Pàmies

No sóc molt de llibre de contes. Normalment prefereixo les novel·les als relats curts, però he de reconeixer que sovint quan els llegeixo m'agraden. Aquest ha estat el cas del llibre d'en Pàmies. La veritat és que no tenia cap intenció de llegir-lo, però li vaig robar a ma mare ahir i ja s'ha acabat. No havia llegit res d'en Sergi Pàmies ; al contrari de molta gent per mi és el fill de la Pàmies ( vaig descobrir primer els llibres de la mare) i el de la tele al Món a RAC1 . Ara a més ja n'he llegit un llibre, no es podrà pas queixar.

Si menges una llimona sense fer ganyotes són contes molt curts, amb personatges i situcions quotidines sovint vistes de d'un prespectiva diferent. M'ha agradat especialment Com dues gotes d'aigua: el recorregut de la gota d'aigua des de l'aixeta a la pica i Destinataris :el sentiment d'un individu que s'autoenvia un sobre buit ( igual que fa amb altre gent a l'atzar) i espera que li arribi. Aquest últim em recorda quan vam canviar de casa i vaig enviar-nos una carta des del pis vell al nou: no volia que la primera carta que arribés fós una factura ( la història és una miqueta més llarga i complexa però al mig de la resenya d'un llibre no és el moment, potser un altre dia).

Resumint, m'ha agradat , està ben escrit i et fa reflexionar sobre situacions tant habituals que sovint no hi havies n'hi pensat.