Piedras ensangrentadas. Donna Leon

Brunetti segueix essent un policia que no es deixa influir per les ordres que li venen donades de més amunt i amb l'ajuda dels seus habituals col·laboradors intenta descobrir la mort sospitosa d'un vu cumprà ( un venedor il·legal sense papers ) que és assassinat .

Una altra aventura de Brunetti, un llibre entretingut per passar a l'estona . Bona recomanació per llegir a la platgeta, al tren... lectura fàcil i entretinguda.

Firmin. Sam Savage

Sóc lenta com un mala cosa; fa més d'una setmana que vaig acabar el llibre i no hi ha maneres de fer el post; potser perquè no sé com enfocar-lo. Si la pregunta és :T'ha agradat el llibre? Doncs sí, m'ha agradat. Però no em pregunteu el perquè. És un llibre que no té res d'especial deixant de banda una rata - sí una rata,res de ratolins d'índies monos i suaus-que comença a trobar gust (primer sensorial i després sentimental ) a devorar llibres. Ja ho sé amb això us explico ben poca cosa.

Anem a pams, Firmin és una rata fill de família desestructurada ( mare alcohòlica, pare desconegut, viuen en el primer cau ( de rates) que han trobat...) que per falta d'aliment comença a rosegar el que té més a mà, que en aquest cas són els llibres del soterrani de la llibreria on viuen. Amb el temps ,Firmin descobreix que és capç de llegir, però no de parlar i ens va explicant tota la seva vida i sobretot ens va mostrant el món dels humans des de la perspectiva d'una rata sàvia, però poc viscuda. Humor negre i un retrat d'un barri decadent i dels seus personatges des d'uns ulls una mica especials

Diario. Ana Frank

Ja l'he llegit!, i no es que el llibre estigui malament, sinó que aquest llibre feia molt temps que el tenia posat a un lloc visible de l'estanteria, el volia llegir però saps que no serà un llibre fàcil.

I efectivament, són les reflexions de la senyoreta Anna Frank, amagada amb la seva família i altres persones, jueus tots ells, durant l'ocupació alemanya a Holanda durant la Segona Guerra Mundial. Quan el llegeixes, llegeixes la vida, preocupacions, alegries, intimitats d'aquesta noieta que vol acabar sent periodista o escriptora, els seus estats d'anim o desanim, els seus pensaments que ni tant sols pots parlar amb la resta de gent i que per tant et guardes per tu al teu diari. Ets d'una manera, canvies i recanvies i tot això mentre t'expliquen el que passa al teu voltant, et sents un afortunat per estar amagat a un espai que m'agradaria veure (però Amsterdam queda lluny, potser algun dia), per ser realment conscient del que va patir aquesta gent

Llibre recomanable, no com a gran llibre sinó com a reflexió en un moment que apareix ja no el no condemnar el genocidi, sinó que apareix fins i tot el negacionisme, i a vegades necessitem que ens recordin la historia per no caure en l'oblit d'allò que no es pot oblidar.

Curiositats:LLibres de segon ull

I amb que és llegeix sinó amb la vista ?

Alguns dirien amb el cap, d'altres amb el cor... però és ull l'indispensable per la lectura. Pots llegir i no entendre, pots llegir i no comprendre... però per llegir cal l'ull i llibre llegit més d'una vegada és llibre de segon, tercer o cinquè ull.

Aquestes són les petites perles que es troba una de tornada de la feina després d'anar a un japonès i després diuen que la cultura oriental és estranya! I a més amb el ulls d'aquests llibres podem veure mig carrer i imaginar-nos tot d'històries. Podria ser una proposta pels Relats conjunts ?

Harry, Harry, Harry

Sniff, sniff... s'ha acabat. Ja ho sé, només és un llibre de nens, no té tampoc massa res d'especial i hi ha molts i millors llibres que aquest. Però m'ho passava bé, m'agradava pensar que deprés d'un any d'haver llegit un llibre en sortiria un altre, i que podria recuperar els persontages ( ja quasi de la família després de tantes pàgines!).Doncs res, aquí s'acaba la saga, nissaga, septalogia o que es digui i ara m'hauré de conformar en rellegir-lo de tant en tant .

Les aventures i desventures de Harry Potter han donat nova vida a la literatura juvenil i infantil. Ja sé que no és res de l'altre dijous, que quan erem petits llegiem llibres tant o més divertits i emocionants que aquest; però si el fet de la gran repercussió mediatica fa que algun nen o adolescent és reincorpori als món dels llibres , benvingut sigui.

Difusió

Avui m'havia proposat fer la ressenya de l'últim d'en Potter, però pot esperar. Total ,fa una setmana que està acabat i no crec que s'enfadi si s'ha d'esperar uns dies més. El canvi és per una bona causa, i en Harry estaria orgullós de mi. Aquesta causa, la raó última per la que no puc fer la ressenya és que he decidit fer difusió d'un nou blog.

Dieu-n'hi difusió , propaganda, que quan algú a qui insisteixes perquè faci un blog et fa cas i hauries de fer alguna cosa per enviar-li lectors. Res...el que sigui ,però vull que coneixeu el blog de la Joana. Us preguntareu perquè és una bona causa i no només una qüestió purament egoista. Creieu que és egoista redireccionar-vos cap uns textos on passareu una bona estona i riureu una mica? Penseu que és egoista enviar-vos a un blog on es penjaran fotos la mar de mones ?( Joana ara et toca penjar diapositives, ja t'he tornat a liar). Doncs res, teniu un tast dels textos i cap a veure la Joana.

"Sempre hi ha algú pel qui se li fan llargues les vacances, tants dies amb la família cansa i s'acaben els temes de conversa, per començar a discutir si el nen, ha o no, de menjar un gelat o una bossa de patates fregides, perquè no dinarà!. Per no parlar de les discussions sobre la panxa que està criant el mascle de la parella de tan beure cervesa al xiringuito de la platja i no fotre ni brot. A la qual no mancarà la rèplica del mascle sobre que a la seva femella se li està posant un cul com una plaça de toros d'estar tot el dia apalancada a la gandula prenent el sol, i que no sap si és la seva dona o un llangardaix!."

Per cert, el blog es diu Ara va de debò i la foto del lateral és de la Joana. El blog està cap aquí

En català, si us plau

Estic enfadada, extremadament enfadada! No volia fer cap post sobre política perquè aquest blog és de llibres però no me'n he pogut estar. Cada vegada la política em desenganya més, estic totalment desencantada i ni tant sols he seguit la campanya. Però com tots sabeu és impossible desconnectar-se completament i hi ha algunes coses de les que escolto que em sulfuren i el tractament del català és una d'elles.

El dimarts al matí tot anant cap a la feina escoltava la radio i com era d'esperar parlaven del debat del dilluns. Quan en Rajoy es va a posar a reivindicar l'ús del castellà a l'escola ja no em va fer massa il·lusió, però en el moment que diu que a Catalunya es multa per retolar en castellà ja no sabia si riure o plorar. Jo estava parada fent cua a l'autopista ( dels peatges de les quals prefereixo no parlar) i tot al meu voltant i havia rètols estil: Citroën Eurocasión: coches de ocasión , segunda mano i geréncia,Vendemos pisos....Dels 5 o sis rètols que jo veia en aquell moment només n'hi havia un en català!!!

Sembla mentida que en el SXXI encara hàgim de fer militància per defensar la llengua, que hàgim de justificar-nos per parlar la nostra llengua a casa nostra i que ens hàgim de sentir dir que discriminem el castellà. Jo sóc partidària de la coneixença de quantes més llengües millor, però que no em diguin que no ens cal una política lingüística proteccionista. No ens caldrà quan pugui comprar tots als llibres en català en el mateix preu i al mateix moment que en castellà, quan pugui anar al cinema proper a casa i no haver de fer 40 Km per veure una pel·lícula amb la meva llengua, quan els jocs d'ordinador hi surti el català coma llengua d'elecció, quan els jocs educatius infantils els nens tinguin l'opció del català i només de l 'anglès i el castellà... quan tot això passi deixaré de fer militància de l'ús de la llengua.

Un món sense fi. Ken Follett

El comentari ja arriba una mica tard, ja que un llibre com aquest que ha generat tanta expectació se'n parla ja abans de que surti al mercat, i per tant ja hem sentit comentaris de tot tipus.

En qualsevol cas la meva opinió particular es de que el llibre m'ha agradat i enganxa. Trobaràs personatges bons i dolents, desgraciats i afortunats, que no ho seran perquè així ho vulguin sinó potser només impulsats per la situació. El llibre passa el segle XIV però es el de menys, l'autor l'havia de posar a un moment i agafa aquest, un bon moment ja que llavors passem de l'edat mitjana amb el seu immobilisme cultural i social a un renaixement amb descobriments a tots els àmbits, canvis a l'estructura social, i per amanir-ho tot hi posem la plaga de pesta que assota Europa aquesta època. Aquest còctel per un bon escriptor i amb tot el temps per preparar-ho, com ha estat, ha donat un bon llibre, entretingut i que us recomano.

Només un parell de detalls: No és "Els pilars de la terra, segona part", no rebusqueu massa en la documentació del llibre, ja que si espereu una obra mestra o una novel.la historia rigorosa potser us decebrà. En cas contrari, endavant.