Em vaig passar el dia lluitant contra la sensació que els trossos perduts d'un mon s'escorrien per les esquerdes d'un altre. ¿Coneixeu la sensació de quan comences a llegir un llibre nou abans no s'hagi tancat del tot la tapa de l'anterior?. Deixes el llibre anterior, però les idees i els temes , fins i tot els personatges,encara estan atrapats a les fibres de la teva roba,i, quan obres el nou libre, encara són amb tu.
El conte número tretze. Diane Setterfield
Això a mi em passa sovint. Quan acabo un llibre he de deixar un impàs abans no començo el següent. Quan he llegit les últimes pàgines, sovint amb avidesa i mal llegides, amb ganes d'acabar el llibre, em trobo que ja està. I ara què? No acostumo a preguntar-me si m'ha agradat o no, o això ho faig al llarg de la lectura: m'ha agradat? M'ha enganxat? És un bon llibre? Però quan l'he acabat,els pe
rsonatges encara volten una estona pel cap i m'obliguen a deixar un temps de guaret entre un llibre i una altre( unes hores, no us penseu). Suposo que fan com les collites, tries el libres i esperes que sigui el més adequat i que avanci i creixi de la manera que preveies. Confiant que no hi hagi contratemps que el puguin espatllar: una accés de feina, un personatge que et caigui antipàtic , un recurs literari que no t'agradi. I a mesura que avances en la lectura, et preguntes si tot està bé; si t'agrada i si seguirà així fins al final. Quan arribes a l'ultima pàgina és el moment de treure'n conclusions i fer una valoració definitiva. I ja està història explicada, a vegades tens ganes que s'acabi, altres esperaves al final però sense voler que arribes i algunes et quedes amb un pam de nas pensant que no hi ha res lligat i que això com acaba?! Desprès d'això bé la següent fase, i què llegiré? Si ets a casa t'aixeques , vas fins la prestatgeria i mires a la pila de pendents.
Jo tinc un problema amb això, i és que els finals sempre me'ls llegeixo depressa i corrent, perquè ja tinc ganes de començar-ne un altre. I generalment el tinc ja pensat, ja que la llista és llarga. Ah, i si no sóc a casa, però he previst que el llibre se m'acabarà abans de tornar, sempre m'emporto el recanvi per si de cas. I és acanar un, canviar-lo, i començar l'altre.
ResponEliminaconec bé la sensació que descrius :). Em passa sobretot amb llibres que m'han agradat molt, o que m'han deixat regust emocional.
ResponEliminaHas descrit molt bé la sensació que també sento jo quan acabo un llibre.
ResponEliminaTinc el problema que sempre trigo molt en acabar-los perque mai trobo el moment de posar-me a llegir. Abans quan anava en metro a estudiar o a la feina aprofitava, però ara en bici la cosa és difícil :P.
El cas és que com que un llibre em dura tant quan me l'acabo passo uns dies trobant a faltar als protagonistes.... :)
A mi normalment també em passa això...però quan de debò un llibre m'ha agradat molt aleshores tinc una sensació agredolça doncs és com si estigués acomiadant-me per sempre d'uns amics, els protagonistes del llibre, i sobretot saber que mai tornaré a sentir la mateixa experiència si em torno a llegir el llibre. Això em va passar quan em vaig llegir per primer cop El Senyor dels Anells, fa molts molts anys...malgrat que també em passa amb les pelis de risa, em fot molt saber que si torno a veure la peli ja no em riuré mai com el primer cop.
ResponEliminaVeig que has estat molt prolñifica aquests dies que jo no he fet res, al bloc!. Comentaré aquí totes les teves entrades. Al dia següent d'anar tu a la feina en transport públic, em va tocar a mi. Tot i viure a BCN, també m'he de llevar abans si he d'anar en metro, he de fer transbordament i no puc seure. Mai no he llegit al metro o a l'autobús. El que si que vaig fer, va ser portar també el meu Ipod, no tan nou com el teu, però tampoc vell, ja ho saps.
ResponEliminaSi el llibre està bé, si el trobo quan passi per alguna llibreria potser el compro.
Quan un llibre s'acaba i t'ha agradat molt, sempre queda aquella cosa, com quan et despedeixes d'algú que saps que molt probablement no el tornaràs a veure mai més, però t'agradaria tenir-lo més aprop.
Vaig a fer alguna cosa del meu bloc!
Xexu; a mi empassa el mateix. I a vegades no només amb el final. Vaig tant ràpid que al capa d'uns mesos pràcticament no recordo de què anava.
ResponEliminaAnna:sí normalment aquests duren dies i dies
2rodes:sí en bici complicat! però és qüestió de trobar el moment
wambas:Benvingut al blog! Tens raó sovint sap greu acabar-lo perquè un vegada arribis a l'última pàgina.....ja està! És qüestió de triar un autor que tingui un protagonista recorrent i així retrobar-lo en un altre llibre
Joana: si vols te'l porto, el llibre. I vas fes l'entrada de l'excursió del cap de setmana
Veig que tens pendent Un món sense fi. Jo ara estic en matèria. És d'aquells llibres que enganxen, amb bons molt bons i dolents molt dolents
ResponElimina