Manlleu

Que quedi clar que em fa mandra , que sí, que sóc una queixica i que no, no tinc ganes de fer el post. La Joana ja ha fet el seu, s'ha explicat la mar de bé i ha posat fotos de la Yvonne. Què més volen? Doncs no, no n'hi ha prou ; que si una altra visió, que si seran complementaries, ui que quina gràcia...i tot per fer el comentari tonto:

-Apa, podríem fer un post cadascuna!

Bé el cadascuna, som la Joana i jo, perquè ni la Yvonne ni en Dani es decideixen a fer de blocaires. La Yvonne no té bloc, lo seu és el facebook i en Dani en té ,però com si no en tingués ; ni una entrada des de fa .... I això que és un blog regalat, pel canvi de feina... però res, ni així. Amb tota la història aquesta em veig "obligada" a fer un post sobre el dinar de divendres. I què dic si la Joana, ja ho ha explicat tot i per escriure el mateix; quasi que no escric que tinc molts post pendents i he de fer-los abans de divendres.

Ja ho sé, els que no sou ni la Joana, ni la Yvonne ni en Dani possiblement no esteu entenent massa res; només que divendres vaig dinar ( com pràcticament totom)i que devia dinar a Manlleu amb els anteriorment esmentats. Ah, i també que la Joana fa post ( per cert molts divertits) i que els altres dos que ni per equivocació! Doncs veient com estan les coses faré un resum molt resumidet del dinar de divendres. Ja ho sé , sí escric tant com xerro no serà resumit!

Doncs res, volíem fer una trobada abans de vacances ; però no acabaven de trobar el moment. Que si un dissabte amb les famílies, que sí un passeig en bici, que si platgeta... No ens acabàvem de decidir i el temps se'ns tirava a sobre. Al final vam optar per una cosa facileta, anar a dinar després de la feina el divendres. Com sempre tot decidit a última hora i gràcies al nostre amic Messenger. Les tres floretes treballem allà mateix i a un quart de tres ja pleguem. El "floro" que ja no treballa allà mateix, sinó un allà mateix molt més en allà plegava a les tres. Per tant, ja ens veus pujant cap al allà, que en aquest cas era Manlleu. La Joana i la Yvonne juntes des e Barcelona i jo tota soleta des de casa, és el que té ser de comarques.

Passades les tres ens van trobar i vam anar a dinar. En Dani coneixia un lloc que era com el que anem a Barcelona però a la catalana; menjar casolà, tracte familiar... Vàrem dinar prou bé, tot i que com ens vàrem presentar a quarts de quatre no vam veure gaire clar que ens podien oferir a aquelles hores. Tot i així va ser un dinar tranquil, sense presses, amb bona companyia i molta xerrera. Una vegada acabat de dinar la Yvonne va fer valer la seva condició de Bacelonina i ens va fer anar a passejar per la riba del Ter. La veritat és que va ser una bona idea. Tot i la xafogor vam fer baixar el dinar i vam fer proves amb les càmeres noves.

Per els qui volíeu el post, aquí el teniu i ara esteu obligats al comentari, res de fer únicament de mirons. Per la resta, com que al final el resum sí que ha estat resumit us recomano que llegiu aquí o que mireu aquí.