I les vacances què?

Fa dies que vull escriure sobre la setmaneta que vam passa a terres russes però no em decideixo. Abans de marxar em vaig endur una llibreta per anotar-ho tot: impressions, anècdotes i tot allò que fèiem i deixàvem de fer per tal de poder fer una crònica detallada però com us podeu imaginar no vaig passar del primer dia. On només vam agafar l'avió , vam arribar a Sant Petersburg i vam anar a sopar. Això sí , set pàgines, set ,de la llibreta .És petitoneta però set pàgines donen per força. Ara però, no sé com posar-m'hi. Una crònica detallada de cada dia pot ser massa, massa llarg, massa feixuc . En resum massa! Això fa que m'hagi de replantejar la manera d'abordar-ho perquè el que sí tinc clar és que després de 3 anys sense vacances , d'aquestes n'he de deixar constància.

Tinc ganes d'explicar moltes coses. Tot el que vam veure, els palaus, el metro ,les catedral ortodoxes. Que estranys que són els russos i que raro que parlen i escriuen. Com ens van posar una multa al metro de Sant Petersburg, com n'estava de farta de menjar sopa, amanida de col i un segon normalment dolent i com vam agrair la recomanació d'un self-service rus. També tenia ganes d'explicar-vos d'on venen les matriuskes i que ja no les trobo tant lletges, bé fins i tot m'agraden! Que a Sant Petersburg hi ha nits blanques i que hem passat fred, i hem anat a una missa ortodoxa i ....

Però no acabo de posar-m'hi! Seguiré intentant-t'ho!

Passeig de diumenge en un dimarts laborable

M'he despertat a quarts de set, em Martí no estava al meu costat, feia una estona que s'havia aixecat perquè se li havia acabat la son. Sentia baixet el 3/24 a la cuina i el clac-clac de la cullera picant el bol . M'he aixecat, descalça amb els ulls plens de son.

-Bon dia!

-Què fas desperta? És molt d'hora

-No tinc son. Esmorzes?

-Sí una mica.

Fem el cafè a fora el balcó, asseguts al banc. Al carrer hi ha silenci i s'hi està fresc. Passa un senyor amb un gos amic de la Bruna i la Bruna plora quan el veu passar. Després s'aixeca i s'asseu davant nostre i es posa a fer moneries.

-Vols anar a la platja?

-Bub, bub

Pantalons curts, la platja, un passeig, el sol sortint, la mar tranquil·la..... un passeig de diumenge en un dimarts laborable.

El clan del oso cavernario. Jean M. Auel

Poc puc dir d'aquest llibre, un d'aquells històrics (gairabé 30 anys), que tothom ha posat pel núvols, primer llibre d'una saga que es segueix comprant i llegint, exactament com he fet jo.

I és que havia anat a Girona per renovar carnet de conduir i DNI,- En principi en un matí s'havia de fet tot però no va ser així, pel DNIe em varen dir que hauria de tornat per la tarda. I jo sense llibre!. Així que vaig a l'Hipercor i miro que puc agafar de llibres de butxaca per passar l'estona de dinar i esperar a la Policia, donat que el diari ja el tenia rellegit i fet tots els mots encreuats mentre esperava pel carnet de conduir.

No tinc un dia inspirat mirant llibres, dubto que si un de l'Asimov, Stephen King, Ken Follett,... però no em decideixo, porto massa estona d'esperes i a més plou, estic espès com el dia; així que acabo per decidir-me per una cosa nova, que tothom deixa pel núvols i trio aquest llibre.

El començo però ,com que tenia un altre llibre ,quan torno a casa el deixo i després passen alguns altres llibres per davant, però el torno a agafar per anar de vacances ja que em serà facil portar un llibre de butxaca pel viatge.

Del llibre dir que està molt bé, enfronta dues civilitzacions, la Neanderthal i la Cromagnon, la seguretat del passat envers la necessitat del canvi i evolució, pel que puc saber molt ben documentat tot això. A vegades es passa amb la seva heroïna, el final es fa un pel llarg i a vegades no saps si ho situa a la prehistòria o ara mateix (intencionadament?), potser per fer més amè el llibre, ja que si no més val mirar un documental.

Si sou persones serioses que us agraden les biografies de persones, ben documentades, agafeu-lo. I si el teniu vist, d'aquells llibres que tothom recomana pero no us acaba de convèncer, també el podeu agafar, però no espereu el super-llibre que es diu. La gent a vegades es molt exagerada i deseguida diu que és el llibre de la seva vida; per mi, no h'hi per tant i possiblement agafi els seguents llibres però serà quan torni a trobar-me sense llibre, sense saber que vull i deixat passar un temps.

La pilona

Avui semblaré la Joana i faré la ressenya de l'excursió del dissabte el matí ( d'això fa més de tres setmanes però recupero el post on l'havia deixat abans d'anar de viatge per terres russes). Per no faltar a la veritat , excursió, excursió amb motxilla, botes i aigua no va ser; més aviat va ser un matí de turisteo. El dissabte passat al matí vam anar a la Pilona. I què és la Pilona? Doncs com el seu nom indica això una pila, un munt de ferros i formigó al mig del mar. Dit així no només sona poc interessant sinó que més aviat fa angunia i t'entra el síndrome de la consciència ecologista.

La Pilona era l'ultima base del cable aeri que unia el Turó de Can Palomeres amb la costa. Al Turó hi havia una mina de ferro i el sistema de càrrega i descarrega de material era mitjançant un aeri de més d'un quilòmetre de llarg que unia el turo amb aquesta plataforma situada mar endins. Els vaixells ,que per la seva envergadura no es podien acostar a la platja, utilitzaven aquest sistema per carregar. Aquestes mines pertanyien a una societat francesa i hi treballaven bàsicament gent vinguda de Múrcia. Va funcionar des de finals del segle dinou fins a principis del vint. Actualment l'aeri no hi és i els únics vestigis que queden d'aquesta industria són la Pilona i la mina, convertida en una de les colònies de ratpenats més grans d'Europa.

Feia molt de temps que hi volíem anar i mai no trobàvem el moment. Com puc ser una malgratenca d'adopció sense haver anat mai a la Pilona, així que la cosa ja no podia esperar més i vam decidir que d'aquest estiu no passava. Era dissabte, ens despertem d'hora sense despertador i perquè no aprofitar el matí. Fa sol, però no en excés i no fa vent, això ens assegura una mar plana. Així doncs després de fer les tasques ineludibles, treure la Bruna i esmorzar,ja ens veus vestits de turistes i cap a la platja s'ha dit. Els sistemes per arribar fins a la Pilona són diversos: nedant, amb canoa o amb patinet. Optem per anar-hi amb patinet. El noi que els lloga ve de Pineda amb tren segons ens informa el senyor de les tumbones. I si ve amb tren això vol dir que a les 10 no arriba ni per equivocació. Comencem amb retard, però qui té pressa? És dissabte.

Lloguem el patinet, ens decidim per el més lleig, però també el menys pesat;tampoc en farem gaire res del tobogan. El posem a l'aigua amb penes i treballs i enlaire.. Ens ho agafem amb calma, no sabem quan durarà la passejada però sí que serà una estoneta i hem de tornar. La veritat és que hem escollit un dia perfecte, la mar està superplana i es veu el fons. Adjuntem fotos per si algú no s'ho creu. Ens anem acostant xino-xano sense pressa, parant-nos a fer fotos, del fons, de la pilona des de llunys de Malgrat des de l'aigua. Hem d'esperar que passi el vaixell que surt de la platja i port a la gent cap a les cales i les platges properes. Quan estem apunt d'arribar ala pilona veiem que hi ha un banc de peixos a sota. Jo ja no tenia clar posar-me a l'aigua però després d'això no per equivocació. Ja ho sé sóc una poruga però mira em fa angunia. Em decideixo a pujar des del patinet estant, portar sabates per anar per l'aigua a sigut una bona idea. Amb molt de compte pujo per la part més baixa i ja està; ja sóc a dalt, sobre un pegot de formigó: ja sóc Malgratenca d'adopció!!! Torno al patinet i em Martí també hi puja. Ell. Com a malgratenc de naixement ja hi havia estat abans. Compartim la nostra "illa" només amb dos submarinistes que estan pescant al voltant. Un d' ells ens demana si el volem tornar, que només tenen una boia i que no poden tornar separats nedat: cap problema!

El noi puja i ens tornem a posar a pedalar. Durant el camí de tornada xerrem. Durant la conversa van sortint coses de la història de Malgrat. E Martí li explica què és i perquè servia la Pilona i el noi ens pregunta si coneixem on està un vaixell enfonsat. En Martí li explica la història del vaixell que durant la Guerra Civil es va enfonsar prop de la Pilona, després de ser torpedinejat per un submarí. El deixem a prop d'allà on té les coses a la sorra i nosaltres anem cap a tornar al patinet. A mig camí trobem el banc de sorra ( aquella que nosaltres recollim cada vegada que hi ha llevantada i la resta de platges es queden sense sorra) i en Martí salta de la barca per mira la fondària del lloc . No arriba ni a dos mestres i mig. Jo salto però pujo ràpid, ràpid. Em fa angunia tirar-me a l'aigua tant mar endins.

Tornem el patinet , fent un gelat al xiringuito de la platja i tornem a casa. És una sortida divertida, pots fer fotos xules si enganxes un bon dia i és una manera de no passar el matí estirat a la sorra sense fer res. A més si pugeu a la Pilona us convertiu en malgratencs d'adopció.!

Estem tornant....a la crua realitat

Estic tornant a la realitat de mica en mica, ja fa més d'una setmana que vam tornar de viatge i dilluns vinent començo a treballar. El blog força abandonat , tot i que tinc un munt de posts pendents. La veritat és que tenia ganes de fer un canvi de look al blog, però això de htlm o com es digui és molt complicat.Així doncs que m'ha hagut de conformar en retorcar una mica una plantilla baixada per internet.Tota la meva capacitat informàtica s'ha centrat en canviar amplades de columnes, utiltzar backgrounds de fotos de la platja i del mar i moltes hores per poc canvi, però que hi farem!

Doncs apa, primer post post-vacances; a veure si així m'animo i us expliquem les nostres peripècies per terres russes.

AJUDA: m'he adonat que la barra groga lateral en alguns navegadors està desapareguda en combat .Em podríeu dir si la veieu o no i amb quin treballeu. Jo acostumo a utilitzar el firefox i suposo que els problemes seran només amb l'explorer però agrairia l'informació

Fem un anyet

Avui el blog fa un anyet, però no som a casa per celebrar-ho. Mira que marxar en dates tant importants com aquestes.No m'esperava que la cosa arribés tant lluny, només era una prova. Però ja que em fet l'any amb certa bona salut tirarem endavant una miqueta més.

Doncs res, quan tornem de Moscou farem festa grossa mentrestant moltes gràcies a tots els que heu deixat comentaris, els que ens aneu llegint o els que d'una manera o altra heu contribuït a que arribéssim a fer un any.

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!

Marxem de viatge

Me'n vaig a dormir que d'aquí unes horetes hem d'agafar un avió. Ens llegim a la tornada!