Rússia i els russos

Com em passa sovint quan tinc ganes d'explicar alguna cosa i tinc ganes de fer-ho bé, acabo per endarrerir-ho tant que no ho faig. Aquesta vegada sí que m'he explicat, pràcticament tant com un llibre sense fulls. Doncs res, que tenia ganes d'explicar-vos el viatge de les vacances a Rússia però com que no sé com posar-m'hi no havia fet cap post. Així doncs he optat per explicar-ho tal com raja, sense ordre ni concert.és a dir que possiblement entendreu ben poca cosa i haureu de demanar que n'aclareixi un munt, no us talleu i pregunteu tot el que vulgueu. Tampoc se si serà un post únic o ho faré per episodis, jo ara començo i vaig tirant; a veure a on arribo.

Doncs res, que aquest any passat, després de 3 anys sense coincidir ni una punyetera setmana de vacances amb en Martí ho vam aconseguir. Podríem fer una setmana junts i era qüestió de no deixar passar l'oportunitat i buscar un lloc per marxar de viatge. El temps era el que era; una setmana ,bé 8 dies si ajuntàvem el cap de setmana anterior, i havíem de buscar alguna cosa que s'adaptés a les nostres necessitats. No podia ser un viatge gaire llarg però tampoc calia quedar-se al costat de casa. En Martí feia molt temps que tenia ganes d'anar a Rússia i jo sempre feia el ronso perquè això del fred a mi no em va, però després de veure les imatges del metro de Moscou a un correu d'Internet i de comprovar que la temperatura era suportable, ens vam decidir. Amb una setmana no pots fer miracles i la qüestió era buscar la manera més fàcil i eficient de veure el màxim de coses possibles i aquesta era un viatge organitzat. Nosaltres som més d'anar per lliure i poder triar on anem i quanta estona dediquen a cada cosa però si volíem visitar Sant Petersburg i Moscou amb una setmaneta la opció d'anar com un ramat de bens era la millor.

Doncs sort que se'ns va ocórrer anar per agència perquè els russos són molt russos i per entrar al país i moure't per allà la cosa no és tant fàcil si vas sol. Resulta que per tal de poder demanar el visat ( a Madrid, res d'anar al consolat a Barcelona), has d'emplenar un munt de papers. Primer les dades típiques( nom adreça, numero de passaport...) però també volíem saber on treballàvem;l'adreça i el telèfon i una persona de contacte ,si havies estat al país abans, si hi coneixies algú, quin dia entraries i quin en sortiries, hotels on t'allotjaries i el pagament a l'avançada de l'hotel... res, tot una història. A més que vam trigar quasi dos mesos a aconseguir el visat. Això sí,una vegada el tens el passaport és la mar de mono, amb lletres on am prou feines pots entendre el teu nom però mono sí que ho és. Perquè l' idioma és un dels problemes bàsics al país; no només no entens el que diuen sinó que tampoc pots llegir el que escriuen.

Sortir de Barcelona el primer dissabte d'agost ja va ser una petita odissea, vol charter a les 10 el matí amb una companyia russa; cap problema! Fins que a mi a quarts de set se m'acudeix mirar com està el vol. I el vol no hi és! No tenim vol! L'identificador del nostre vol no pareix ni pel dret ni pel revés. Ja em veus a mi em plena crisi histèrica treien el llistat d'altres possibilitats per arribar a Sant Petersburg en cas que haguessin anul·lat al nostre vol, trucant a la família perquè vingués de seguida a buscar-nos per portar-nos a l'aeroport i arribant 3 hores abans de la sortida , no fos cas! Al final falsa alarma, teníem vol però no ben bé el nostre. Sembla ser que van ajuntar dos vols i l'identificador era de l'altre. Tot i així vam tenir sort perquè el vol que sortia darrera el nostre cap a Sant Petersburg va marxar amb 24 hores d'endarreriment!!!

Després d'arribar abans d'hora ,acabes sortint amb retard, poquet una horeta, però amb retard. L'avió rus d'última tecnologia: no-tele, no auriculars, seients on claves els genolls al passatger del davant , alhora que pràcticament et toques al cap (i jo només faig metre seixanta-cinc. Res un Tupolev- o com es digui – d'última generació. Però ja ho sabem tots, que quan marxes de vacances qualsevol cosa et va bé i vam aguantar les 5 hores de vol sense perdre la compostura o quasi. Perquè quan t'explota la crema de llet i,et surt disparada a gran velocitat i taques al senyor del costat és difícil.

Els primers problemes ja comencen quan arribes a l'aeroport on has d'omplir els papers d'immigració i no saps ni per on agafar-los. El ciríl·lic és il·legible, per ells no però per mi sí. Sort de la traducció en anglès. Però tot i així hi ha coses que no entens i descobreixes que no tens patronímic. Això sí, 5 dies després d'haver-lo buscat com un boig per poder acabar d'omplir els formularis. Una vegada papers apunt, passaport en mà a passar els controls. Russos seriosos i d'uniforme que miren els papers de dalt a baix i a tu també ( tens un mirall al darrera perquè et puguin veure de tots els perfils) i finalment t'admeten i ja estàs a territori rus i ja només et queda començar les vacances , bé i trobar la guia que amb un cartellet molt amablement t'espera a l'arribada!

Uppss! Em sembla que serà per capítols perquè porto una pàgina immensa i encara no hem arribat

El juego del angel. Carlos Ruiz Zafón

Un dels èxits dels últims temps i per tant una aposta més arriscada. Quan et decideixes a agafar un llibre que tothom ha deixat bé, sempre tens el risc d'esperar-me massa i això fa que sovint el vagis deixant de banda per por a la decepció. Aquest però m'ha agradat; fins i tot potser molt més que l'Ombra del vent. És cert que no n'esperava res i potser per això m'ha sorprès gratament. Els llibres que utilitzen els llibres i la literatura com a rerefons normalment ja m'atreuen, si a més passa en un lloc conegut encara ho tenen més fàcil.

Daniel Martín és el personatge central de l'obra, la seva vida i la seva passió per ser escriptor són les eixos centrals de la novel·la. A partir d'aquí ,Ruiz Zafón ens presenta una història de misteri, amb personatges ambigus, amb ambients obscurs , grans amors i desamors però també personatges tendres i que són un cant a tot allò bo.

Una novel·la que m'ha agradat i m'ha enganxat, ben escrita, amb una trama interessant i que es llegeix d'una forma amena i ràpida. Crec que és un bon llibre

Un mort a l’aparador. K. O. Dahl

Fa més de 15 dies que vaig acabar aquest llibre i no havia decidit a fer la ressenya perquè no tinc massa clar que posar-hi. És un llibre que vaig començar a principis d'agost i tot i que estava de vacances , he trigat més d'un mes a llegir. Es tracta d'un llibre de la sèrie del Comissari Gummarstranda. N'havia llegit un altre i em va enganxar però aquest no sé ben bé perquè però no ho ha fet. Tot i tenir totes les dosis d'intriga, personatges misteriosos , trames que s'entrecreuen.... no ho ha aconseguit.

Troben a un propietari d'una botiga d'antiguitats mort, nu i amb uns números escrits al cos a l'aparador de la seva botiga. Els sospitosos són molts: la dona molt més jove que ell que té un amant, el fill que no s'entén massa amb el pare, els germans que no poden vendre el negoci perquè ell els ho impedeix, un antic empleat enfadat i molts secrets de joventut. Tot això fa que Gummarstranda tingui un cas complicat per davant.

Estem reventats!!!

Dragon Khan- Hurakan Condor- Stampida- Furius Baco- Stampida- Hurakan Condor-El tren de la Mina- Dragon Khan- Sea Odyssey- Tutuki Splash- Furius Baco

El club Dumas. Arturo Pérez-Reverte

Aquest es un llibre del que varem saber a partir de mirar la pel.licula. Fins aquell moment no teniem llibres d'aquest autor, ja havia fet autentics best-sellers però només en teniem un, el de "La carta esférica" i tant a la Mireia com a mí se'ns havia fet una mica pesat ja que parlava molt de termes mariners, que com que no en tenim ni idea se'ns feixucs-
Però varem veure la pel.licula i la Mireia parlant a la feina un company li va dir el llibre, que era molt millor i més complert, que la pel.licula nomes agafa una part del llibre, i li va recomanar.
Dit i fet, la Mireia el va comprar i el va llegir, donant la raó al seu company. El llibre es molt millor i a més era més amé que el que haviem llegit. Com sempre fa ella, després es va comprar gairabé tota la bibliografia de l'autor; ja veurem el que en llegeix.
Tornant al que toca: llibre bé, es un llibre d'intriga amb una historia original, tocant la part diabolica que es la que surt a la pel.licula i la part "Dumas" que la pel.licula ignora; el dimoni tira molt i la peli es totalment comercial, i el llibre, no ens enganyem, també, però està més treballat

El Racó del llibre

El Racó del llibre és el nom del programa de radio que ma mare fa des de l'abril passat a Radio Dos 84, la radio local d' Hostalric. Però ara a més, és el nom del blog on cada setmana, des d'avui mateix anirà penjant tots els continguts del programa. Com us podeu imaginar es tracta d'un programa de llibres,ja veieu d'on em ve la dèria a mi, per això de la lectura. Aquest any i després de la insistència d'algun dels seus familiars ( vés a saber qui?) s'ha decidit. És que ja se sap, les mames que cada vegada són més actives i que se les convida a un programa de radio i acaben fent-ne un ! Doncs com a bona filla, i amb una mare novata en la radio i els blogs em toca fer la recomanació. Per què sí, perquè ma mare és valenta i es lia en coses amb les que jo ni somiaria i perquè el programa val la pena! Està dividit en diferents seccions i cada setmana ens apropa a un autor, hi ha ressenyes de llibres, recomanacions, notícies del món literari i la llista dels més venuts. Al final del programa fa una lectura d'un text. Aquest text pot ser extret d'un llibre o d'una aportació d'un oient ( a partir d'aquest any, també potser d'un blogger...).

Així doncs, us recomano que hi passeu a fer un cop d'ull i que si teniu alguna ressenya d'un llibre o algun text de creació pròpia, poesia, conte... que vulgueu que es llegeixi només cal que l'envieu un mail a elracodelllibre@yahoo.es . Qualsevol aportació serà benvinguda!!!

El racó del llibre

Un premi d’estiu

Fa molts dies que no rebíem cap premi i ens ha fet il·lusió. Hem triat una mica a penjar-lo perquè estic molt mandrosa i tinc vint-i-cinc mil ( ara m'he passat tres pobles) post pendents i no trobo el moment. Doncs res que encetarem vitrina -que amb el canvi de look no està posada- i passarem a repartir premis. Sí, ja ho sé, no ho deia i fa lleig no ser agraït. Qui ens ha otorgat el premi ha sigut 2rodes de Diari sobre pedals. I ara només ens queda fer el repartiment....i els guanyadors són :

Xexu i Jordi per estar tot l'agost de guàrdia i mantenir l'esperit de comentarista de blogs viu durant la letargia de les vacances.

Caprabo amb Eroski

No sé si al Sr. Caprabo ara està amb el Sr.Eroski o no, i la veritat m'hauria d'interessar ben poc . Per des que aquest dos tenen aquesta mena d'idil·li que les coses no xuten. No sé exactament com afecte això al Sr Eroski però al Sr. Caprabo ja no és el senyor d'abans . Cada vegada és menys detallista, ja no té de tot i molt ; sinó que ara no tinc tomàquet d'aquesta marca, ara haurà d'escollir una altra marca de magdalenes , que d'aquestes no en tinc. Ui, la pasta que tant t'agradava...no ja no la tindre més: però mira liquido les existències amb un tres per dos. I la cura personal! No cal ni que en parlem: lleixes mig buides o buides del tot,cues infernals a la caixa, palets pel mig, caixes sense posar a les lleixes i per terra just davant d'allà on haurien de ser, però només que mig metre més avall. No féssim l'esforç de col·locar-ho!

Resumint que cada vegada el Sr Caprabo s'assembla més al Sr. Mercadona però a preu d'or. Potser ens haurem de començar a replantejar un canvi perquè pagar el low-cost a preu de Bussines no és una bona idea,i menys amb els temps que corren.

Relats Conjunts: Dona desconeguda

L'última proposta de Relats Conjunts. Aquesta vegada he sigut breu, a veure que us sembla.

Que s'han pensat! Però que s'han cregut?! Dir-me que no a mi, la millor soprano de tots els temps. Jo que he cantat a l'Opera de Paris,a la Fenice , jo que he rebut les millors crítiques i els millors elogis. Dir-me que no a mi, a Mi! Que sóc de caràcter difícil? Jo, de caràcter difícil.! Que dotze dotzenes de roses vermelles i una ampolla de Don Perignon els dies d'assaigs és excessiu? Però qui es pensen que sóc?!!

-Roland, porta'm a l'Hotel! I sense sotracs, que se'm desfà el pentinat!

El noi del pijama de ratlles. John Boyne

El llibre que tothom recomana, parlis amb qui parlis tothom diu que està tant bé, amics, blocs, la sogra, la dentitsta,..., així que no queda més remei i l'hem de llegir.

És un llibre petitonet i sencill de llegir, explica la vida d'en Bruno, un nen fill d'alt militar alemany que ha de deixar la seva feliç vida a Berlín i anar a viure al desèrtic Out-Witch on són només ells sols, militars i gent que va vestida amb un pijama a ratlles. A partir d'aquí desenvolupa el relat, explica la història del pare militar i la familia, no tothom d'acord amb el nazisme, parla de l'holocaust, però tot des del que veu el nen protagonista i que, per la seva dolça innocència (o que es un nen malcriat i egoista com diu l'Anna de Biblosfera, per no donar altres opinions més cruels), no fereixen la sensibilitat i seguim amb el llibre sencill, tot això es dona per sobreentés, vosaltres entendreu que passa, el nen no ho enten.

No el puc titllar d'obra mestra però si dir-vos que el llegiu, si ho voleu es pot llegir en una tarda sense problemes, i no crec que ningú digui que no li ha agradat.

Brian Freeman - Acosada

Brian Freeman, Patricia Cornwell, Henning Mankell,..., tots autors que fan llibres de misteri, són bons per llegir, posen intrigues bones, narració bona i ràpida.És a dir, llibres que són agradables de llegir, et mantenen el misteri, enganxen i compleixen, tret d'exepcions que no és el cas.

Per un autor que ha fet tres llibres (i que els he llegit tots) que el posi al costat d'aquests altres autors vol dir que es bó (de fet, el seu primer llibre va tenir uns quants premis de crítica i lectors), però no deixa de ser un llibre de policies i assassins, de fet el policia és en Jonathan Stride i també la seva companya Serena Dial, protagonistes de tots els seus llibres (com fan amb Montalbano, Scarpetta, Wallander o Dalgliesh).

L'anècdota del llibre és la Noemí Alba, una noia de Barcelona que va guanyar un concurs que va fer Círculo de Lectores amb el seu segon llibre "Venganza" i que l'ha posada com una de les protagonistes del llibre, secundaria, però l'autor la va visitar i l'ha incorporada al llibre, tot un puntàs.