Avui tenia ganes de fer un post però no m'acabo de decidir sobre què. Tinc 2 llibres pendents de ressenyar i un ja fa pràcticament un mes que està acabat però em fa molta mandra. Potser ho deixi pel cap de setmana. Fa uns quants dies que tinc ganes de parlar-vos d'una anunci que està aconseguint treure'm de polleguera cada vegada que l'escolto però també és cert que avui amb tanta elecció americana també em vindria de gust dir la meva.
Porto tot el dia sentint dir que avui é un dia històric i o jo sóc miop ( més del que em penso) o tampoc n'hi ha per tant .Si el dia històric ve perquè l'Obama ha estat capaç de portar molta gent a les urnes, perquè ha fet un discurs que ha sabut emocionar, il·lusionar i mobilitzar molta gent; potser els donaria la raó. Però si simplement és pel fet de ser negre ( o mig negre) no crec que n'hi hagi per tant. Ja ho sé, sóc políticament incorrecte però em fa ràbia dir "de color". Com si els demès no en tinguéssim de color! A més, jo que tinc una pell així com molt fosca, que tot i no ser negre no crec que difereixi massa de l'Obama si poséssim els braços un al costat de l'altre. Doncs això ,que porto tot el dia sentint el canvi que això suposarà pel món i em fa més por que una pedregada. Estic contenta que hagi guanyat l'Obama i que als EEUU es respiri aquest ambient de creure que el canvi és possible; però crec que en fem un gra massa quan pensem que el color de la pell pot fer que un americà deixi de ser americà .El ara ja president in pectore dels Estats Units segueix essent un americà religiós, que no pertany a cap minoria, que defensa la pena de mort i el dret a anar armat. Espero equivocar-me i que sigui capaç de mantenir durant el seu mandat aquesta il·lusió que ha encomanat als seus compatriotes i a bona part dels governs d'Europa, però ara com ara deixeu-me mirar-ho des d'una certa distància tot i confiar en que Si, ell si que pugui!
I prometo solemnement no tornar a parlar de política mai més, que això és un bloc de llibres i altres coses!
Altres coses, com la política, no?
ResponEliminaBé, jo estic força d'acord amb tu, crec que no n'hi ha per tant, i que aquí tampoc no ens hem d'emocionar tant ni posar-nos tant contents. Un negre ha guanyat les eleccions, i què? Si això implica un canvi de mentalitat dels americans, benvingut sigui, ja tocava. Però fins que no vegi que hi ha un canvi de mentalitat en el president mateix, i que no es deixa vèncer per qui mana realment, el dòlar, no em creuré res, i seguiré pensant el que penso dels EUA.
ara m'has deixat amb la intriga de quin és aquest anunci que et fa tanta ràbia :)
ResponEliminaDe quin color som tu i jo?. Històric hagués estat que la Hillary fos presidenta. Perque els americans són com són i si hi ha algun de diferent el comdemnen a mort i santes pasqües.
ResponEliminayes, week end ;)
ResponEliminaxexu: a veure serà qüestió d'esperar a veure que passa
ResponEliminaAnna: no et preocupis m'acabarà queixant de l'anunci. Et dono una pista: si escoltes rac1 aquest dies el possen molt sovint i va sobre esquiadors
Joana:ja sabem que les dues tenim un color així com indefinit; és per això que tampoc em sento molt identificada amb el color blanc.
Jordi: Molt de minoria?
Aquest rebomboleix deu agradar, com si la font que no raja per a nosaltres ara, de sobte, es possés a rajar i hi ha canvi de tot i per a tot. Canvi, jo llegeixo CAN VI...Ho pot veure negre i aleshores... Que tinguem sort. Anton.
ResponElimina