El xinès. Henning Mankell

Com que tots voltem més o menys els mateixos blogs, i acabem de parlar-ne al blog de la Kweilan, http://kweilan.blogspot.com/, i s'explica molt millor que jo, només diré que te bastant part de raó. No és un llibre de detectius com podries esperar per l'autor. Un Mankell que possiblement ja hagi acabat amb el seu detectiu estrella Wallander i per això ja ha provat d'introduir-nos a la seva filla, però no és el mateix. Tampoc és el que esperes per tal icom es ven el llibre, parlant d'un assassinat múltiple i una jutgessa "que emprèn la persecució de l'assassí, en solitari i al marge de la policia", tal i com resa la contraportada del llibre

Es dedica més aviat a explicar les misèries de la Xina del segle XIX, de l'esclavisme de l'època i dels interessos al món actual, passant per sobre dels valors fonamentals, I així posa personatges antagònics que mostren la seva visió i on l'autor pren clarament partit per aprofitar per fer denúncia social de l'imperialisme i aspectes més concrets de la seva Suècia.

El llibre estic d'acord que es entretingut fins a mig llibre, després perd, però crec que acaba recuperant.

És a la part que ell vol fer més denúncia que no és el seu fort, sap escriure llibres de policies, no de denúncia dins d'un llibre de policies. Si vull crítica social agafaré altres autors. Si vull policíaca agafaré els seus llibres, es allò de "Zapatero a tus zapatos". Afortunadament es una part del llibre, i tots els llibres tenen alts i baixos