La noia que somiava amb un llumí i un bidó de gasolina. Stieg Larsson

Des que he acabat el llibre, ha passat el temps just d'estendre una rentadora i de mirar els relats conjunts i comentar-los. No vull esperar-me massa perquè després començo un altre llibre i desconnecto del que ja he llegit i sovint faig els comentaris d'esma. L'inici i el final de la lectura d'un llibre tenen un tempo, i en el meu cas necessito un temps entre llibre i llibre; mínim unes horetes. Quan començo un llibre nou opto per "oblidar" el que ja he acabat i sovint faig el post quan estic en plena lectura d'un llibre que no és el que postejo. Ja sé, que fer el post així de cop ,perd part de la reflexió necessària per una bona lectura. Però de la mateixa manera que compro llibres per impuls i que llegeixo sense parar-me a pensar massa ; també faig els post seguint el mateix criteri. Sempre sóc a temps d'afegir-hi alguna cosa en cas que sigui un d'aquells llibres que et van tornant a la memòria i que fan la seva lectura més intensa.

Tornant al llibre, la continuació de "Els homes que no estimaven les dones" és un llibre que es llegeix amb facilitat, de lectura ràpida i sense complicacions ( deixant de banda els noms que en Jordi diria que són de l'Ikea). La història segueix allà on es va acabar el llibre anterior. Un lector que no hagi llegit el primer pot trobar la història interessant i seguir-la , però es perdrà part de la profunditat dels personatges i se li pot fer un llibre enrevessat.

Els personatges d'inici són els mateixos; el periodista Mikael Blomkvist i la investigadora Lisbeth Salander. En aquesta ocasió es giren les tornes i és la Salander qui es troba en sèries dificultats. Anirem seguint alhora la narració per boca de diversos personatges, molts de nous, que ens aniran explicant una trama que es complicarà per moments. El passat de la Salander i té un paper fonamental i l'anirem descobrint a mesura que avanci la novel·la. En resum, és un llibre recomanable.

Ara només ens queda esperar la tercera part.