Un llibre fàcil, ràpid i entretingut. Després de diverses recomanacions, entre elles la de L'Espolsada i la de El racó del llibre , m'he decidit. És un llibre molt curt, o més que curt, tenint en compte la mida dels llibres actuals; no arriba a 100 pàgines. No hi ha interrupcions, ni capítols... tampoc hi ha massa acció; només reflexions sobre el propi procés de conve
rtir-se en "una lectora" d'un personatge una mica especial: la reina d'Anglaterra. Un llibre farcit de petites reflexions , algunes d'elles molt lúcides i amb molta ironia.
La trama: senzilla. La reina d'Anglaterra després d'una passejada amb els seus gossos es troba com qui no vol la cosa dins del Bibliobús que visita Buckingham Palace de tant en tant. Més per compromís que per cap l'altra cosa, agafa un llibre amb préstec. Amb tanta "mala sort" que li agrada. A partir d'aquest moment el plaer d ela lectura de la reina és convertirà en quasi un afer d'estat , fent que tota la troupe d'assessors, ministres i familiars no vegin amb bons ulls aquests nous hàbits. Una història divertida, fàcil i ben escrita. Potser no us canviarà la vida, però fa que somriguis una estona.
"-Una vida terrible, pobre home. Martiritzat per l'asma, i la veritat és que era una persona d'aquelles que fan venir ganes de dir "Au va, espavili una mica". Però la literatura en va plena. La cosa més curiosa era que quan sucava una pasta de te ( un costum desagradable9 se li feia present tota la seva vida passada. Jo ho vaig provar i no em va fer cap afecte."
Ja fa dies que la volia llegir.La poso a la cua.A més tinc anes de llegir alguna cosa divertida. Gràcies per la recomanació
ResponEliminaA mi em va agradar molt. És divertit, però té un fons ben seriós. Passa molt bé aquest llibre i fa pensar.
ResponEliminaMe’n alegro que t’hagi agradat. A mi em va agradar. Vaig trobar-hi una crítica molt clara a una classe social que moltes vegades aparenta el que no és.
ResponEliminaJo la trobo genial! És més, a la llibreria hem començat un club de lectura i aquesta és la primera obra amb la que comencem...
ResponEliminaNo n'havia sentit a parlar però sembla interessant de llegir. EL fragment que has citat fa somriure que ja va bé de tant en tant.
ResponEliminaEi, la meva mare el va llegir en una tarda i li va agradar molt!
ResponEliminaAixí que el club de lectura de l'espolsada ha començat amb aquest llibre...
Gràcies per l'apunt, Mireia!
Salut i llibres,
SU
La teva recomanació em fa ganes. Després de Doris Lessing, necessit qualque cosa més distesa. He visitat el racó del llibre i m´ha encantat, també l'enllaçaré. Gràcies i fins aviat.
ResponEliminaEl poso a la pila dels pendents! Gràciesper la recomanació!
ResponEliminaMolt facilet de llegir i molt agradable, amb lo punt just d'ironia.
ResponEliminaL'espolsada, que bé que feu un club de lectura. És un llibre assequible per molta gent i segur que en sortiran moltes coses. Jo no vull tornar al de Tarragona, han triat llibres dolents i que fan de mal comentar, a part quo no ho estan fent gens dinàmic.
Kweilan: és ràpid i diverit. un pim-pam!
ResponEliminaRita: tens tota la raó
Mama: sí que em va agradar... sí
L'Espolsada: faràs ressenya i seguiment pel bloc, oi? Del club de lectura, vull dir
myself:si el llegeixes ja ens diràs el què
Su: anirem fent el seguiment del club de l'Espolsada no?
Tonina: Gràcies per enllaçar el racó, a ma mare li agradarà. Bé i a mi també.
Ma-poc: més feina !
Bajoqueta: hauràs d'anar al de l'Espolsada que segur que ho farà molt bé
Hola. He descobert el teu blog una mica per casualitat; i el primer que he descobert és una ressenya literària que em sembla molt interessant.
ResponEliminaPosem el llibre a la cua.
Continuaré passant pel teu blog.
Natxo: gràcies per passar. Ja em diràs que tal el llibre
ResponElimina