Un lloro per al vicari i altres històries. Gerald Durrell

El llibre que vaig regalar a en Martí per Sant Jordi i que he acabat llegint jo, què estrany?!
Divertit, irònic , enginyós... en definitiva, Durrell. Bé Gerald Durrel , no el seu germà Lawrence, que no fa pinta a divertit. Un llibre d'històries editat pel Cercle de Viena. Històries de tota mena i per tots els gustos. Durrell ens mostra el seu món real tant poc versemblant, ple de personatges estranys però propers . Algunes són històries que ratllen l'absurd però en totes hi podem reconèixer arquetipus que trobem a la nostra societat.

Durrell , sempre en primera persona, ens porta a conèixer personatges del tot singulars. Jo tinc especial predilecció per l'Esmeralda, la truja tofonaire a qui agrada el formatge i porta perfum del car. Però si ho preferiu podeu conèixer a un majordom que es nega a servir alcohol, a una colla de dones ja entrades en anys que s'esvaloten com nenes d'institut per l'atenció del capità del vaixell que les porta d'Austràlia a Anglaterra. També podeu fruir amb la conversa amb la anciana senyoreta Booth-Wycherly i els seus vestits o posar el crit al cel amb el llenguatge del lloro Moisès.

Aquestes són algunes de les vuit històries que trobareu al llibre. Jo l'he llegit seguit però crec que val més fer-ho per separat per tal de assaborir millor cadascun dels contes.