Fa uns dies voltant pel blog de La El que llegeixo , en va fer recordar un post que havia escrit feia temps, molt temps sobre les manies que tinc amb els llibres. Confio , fins i tot tinc la certesa, que no sóc l'única que té les seves manies. Al voltant dels llibres i de la lectura, tothom té les seves dèries: hi ha qui apunta tots els libres que llegeix i en fa un resum, qui apunta nom i data de lectura, a qui agrada doblegar pàgines i qui ho odia. Hi ha gent per qui els llibres són un objecte sagrat i altres que cometen petits sacrilegis.
D'aquestes manies n'hi ha de dues menes . Les primeres són les d'us compartit, aquelles que són habituals en un bon nombre de la població lectora . Però les segones són particulars i que fan que la teva mania sigui això una MANIA, en majúscules i negreta.
Jo d'aquestes en tinc una. Potser més que una mania és un hàbit. Una mica estrany, superflu i que no serveix absolutament per res però ho faig. Ja fa molts anys , no sabria dir quants que quan he acabat de llegir un llibre o tinc la certesa que l'acabaré, mai abans, signo a la pàgina 17. Sempre al mateix lloc, al marge interior. No al dret, o dalt o a baix; no ha de ser al marge interior i amb la meva signatura abreviada, sense cognoms . Mania, sí però mira cadascú té les seves. El fet de ser aquesta pàgina no té cap lògica i si la tenia en el seu moment ara ja no la recordo, potser és perquè m'agrada el número 7 però és tant al principi que alguns llibres encara no hi tenen lletra. Qui sap? Jo no, us ho ben asseguro però és un d'aquells hàbits que m'acompanyen en la lectura.M'encantaria saber les vostres manies lectores,. l'assassinat que cometreu amb gust i amb ganes perquè us han doblegat la pàgina d'un llibre o que sou uns mal tornadors de llibres deixats. Perquè no també si teniu un ex-libris xulo ( el nostre el teniu a la imatge) o qualsevol d'aquestes coses que fan d'un lector un ésser plegat de tics i costums estranys.
Doncs jo tinc el costum de signar sempre el llibre per la primera pàgina i posar-hi la data. I no tolero tenir pàgines doblegades, per això hi ha els punts de llibre.
ResponEliminaQue curiós, això de la signatura a la pàgina 17. M'has fet pensar en el meu profe d'Història de COU: tot i que els seus alumnes ja teniem una edat, ens va signar la pàgina 111 dels llibres de l'assignatura, de cada alumne, al començar el curs...
ResponEliminaJo també sóc de punts de llibre i, com la Kweilan, també acostumo a anotar la data en que compro o em regalen un llibre. No ho faig sempre, però; és una mania no gaire estricta :-)
Jo també signo la primera pàgina i poso la data en que l'he llegit o comprat, depèn. Si el comrpo fora, de vacances... hi anoto el lloc on l'he comprat. Punts de llibre si us plau!
ResponEliminaJo tindria els llibres en un altar, així que això de signar-los per mi no és diferent a subratllar-los o escriure notes, cosa que mereix un càstig físic, tot i que no tan sever com el de partir per la meitat un llibre com Un món sense fi, com van fer els del PiT. Per tant, ni doblegar-los, ni cremar-los, ni vexar-los de cap manera. Mira que els punts de llibre que tinc m'acompanyen anys. L'anterior que vaig tenir el vaig perdre i em va saber un greu... ara en tinc un així com de roba que em va regalar una amiga polonesa ja farà tres o quatre anys.
ResponEliminaL'única mania que tinc, així que em vingui, és que m'agrada que els llibres siguin meus, m'agrada quedar-me'ls, mi tessssssoroooo. Però també m'agrada compartir-los, deixar-ne a la gent que sé que me'ls tornarà bé, encara que no m'agrada tant que me'ls deixin perquè després els he de tornar.
Haha!! M'ha fet molta gràcia això del "càstig físic" d'en XeXu. Sageraooooo!! :))
ResponEliminaTret de llegir al llit no tinc cap altra mania, normalment marco el punt amb les pestanyes interiors de la portada, però si no n'hi ha faig un plec a la pàgina. Si haig de subratllar ho faig amb llapis tot i que no és massa sovint.
ResponEliminaJo m'apunto a "l'assassinat" gustós dels qui em rebreguen les pàgines, o fan servir les solapes de les cobertes a mode de punt de llibre! Jajajajaja.
ResponEliminaTambé m'agrada tenir els llibres que llegeixo perquè si m'agraden, després em fa ràbia no tenir-los (i no, no em val comprar-los després; vull tenir l'exemplar que vaig llegir).
Ai...si és que ja ho dic jo que sóc rareta...Jajajajajaja
Doncs jo crec que seria castigada moltes vegades :-))
ResponEliminaXeXu, si veig algú amb aspecte de bioquímic m'amagaré ;-)
Jo tinc un costum que el meu marit també el tenia igual, així que ho seguim fent tots dos :-)
Posar el nom, la data i si és un regal.
Per exemple si jo avui em compro un llibre, doncs posaria:
Assumpta
24.9.2009.
Però els llibres que em van regalar pel sant posa:
Assumpta
Agost 2009
Regal sant Josep Lluís.
Per què poso "agost" i no la data? :-)) perquè el 15 és el sant, però és festiu, no es pot comprar, i com me'ls van regalar uns dies abans, doncs poso "agost" perquè si és regal de sant però es posa una altre data, quedaria incongruent jajajajajajaja
Jo dic que mereixeria càstig perquè agafo els llibres, els poso a la bossa i (com que normalment són de tapes toves) doncs a vegades es dobleguen o s'arruguen. No és que jo ho vulgui fer, però "passa"...
Si el llibre és del meu marit, quan veu "el doblegament" de tapa no li fa cap gràcia, però jo li responc quelcom semblant a "no pateixis, que les lletres hi són totes" :-))
Així, segons ell, han d'estar impecables "per fora", com si fossin nous. Però en canvi, és capaç de subratllar alguna cosa (ho fa molt poc, però alguna vegada li he vist fer!)
A mi em sap més greu subratllar-los. Però tampoc ho considero quelcom imperdonable :-))
Crec que ja ho he dit tot :-)
... Em confesso sacrílega, egoista i possessiva. M'agrada guardar els punts de llibre en un calaix, perquè sóc de les que marquen la pàgina doblegant la punta superior i subratllo el llibre amb llapis deixant constància amb un doblec a la punta inferior. Puc fer gargots entre els poemes o fer comentaris amb quatre ratlles o anotant paraules i petites frases. En acabar, deixo constància del mes i any en que he llegit o he rellegit el llibre i si me'l regalen m'agrada que el signin amb nom, data i/o dedicatòria. Apunto els llibres llegits i els que m'agradaria llegir en una llibreta i guardo ressenyes d'alguns llibres dins seu. I, sovint, m'agrada mirar les lleixes plenes de llibres, per agafar ara un ara un altre i començar la lectura a l'atzar. Sí, ho confesso...
ResponEliminaJo reconec que tinc moltes manies Ara us les explicaré.
ResponElimina1. Jo faig servir un paper, bitllet de transport, entrada de cinema, qualsevol cosa menys un punt de llibre. Per a mi els punts de llibre són sagrats, els guardo com una relíquia, per la meva col•lecció.
2. Signo els llibres amb el nom, la data de compra del llibre i la de lectura a la primera pàgina
3. M’agrada tenir els llibres, els cuido com si fossin “Mi tesoooro”
4. Abans amb una llibreta, ara en l’ordinador, comento el llibre per tenir-ne constància del que pensava sobre el llibre quan el vaig llegir. Els comentaris vaig començar a fer-los a partir de l’any 1996.
5. També tinc un ex-libris amb el meu nom
Una abraçada
Una mania curiosa, ja ho pots ben dir... Jo no en tinc cap d'aquest nivell! :)
ResponEliminaKweilan: A mi tampoc m'agrada gens que la gent doblegui les pàgines, em sap greu.
ResponEliminaFerran:El teu profe de COU , una mica raro era , el tio. Jo si me'l regalen a vegades també hi anoto, Quan era petita també hi posava el meu nom i fins i tot l'adreça( per si és perdia, que me'l poguéssin tornar)
L'Espolsada: Com tu si el compro a fora , també hi poso el lloc i la data.
XeXu: Als manuals de la facultat o al s llibres de l'escola, tampoc els subratllaves si hi feies anotacions? Perquè jo en aquests els hi feia de tot ( sempre en llapis) però de tot: notes, subratllats, dibuixets...
A mi també m'agrada que els llibres siguin meus perquè si te'l deixen i t'ha agradat molt da ràbia no tenir-lo i comprar-lo després no és el mateix.
Jordi:Millor que no llegeixis prop d'en Xexu o la La que pots jugar-thi la salut.
La:A mi també m'agrada tenir l'exemplar que llegeixo i després em fa molata rabia no haver-lo comprat.Ja en som dues de raretes , doncs.
Assumpta: Ja veig rebries per més d'una banda Complicat el sistema de dates del llibre, jeje.
digue'm ariadna: em sembla que estàs al bandol dels sacrilegs
Mama: les teves me les conec. I encara tinc alguns punts per donar-te.Quan era petita no doblegaves les pàgines? Em sna però no n'estic segura
Ma-Poc:és estranya , la mània, però no és greu !
Jo, al contrari que la Rosa, utilitzo sempre el mateix punt de llibre. El vaig fer jo mateixa fa anys i és del tot reciclat: un catró gris, amb una rosa aferrada i plastificat amb la plastificadora de l'escola. Com veus és ben artesanal. Et juro que no puc llegir si no tenc el meu punt. El dia que acabi la vida, n'hauré de fer un altre d'igualet.
ResponEliminaUna forta besada.
Els únics llibres que he subratllat i escrit eren els d'anglès o alemany, més que res, perquè ja estaven preparats per fer-ho. Vaig estudiar en una escola en la que no fèiem servir llibres, i els de la facultat eren tan cars que en tinc pocs i estan immaculats. Feia servir els de la biblioteca, perquè sempre estudiava allà, i naturalment no els vexava de cap manera. Colla de delinqüents...
ResponEliminaTonina: ma mare( la Rosa) no hi ha maneres que faci servir un punt per llegir; i mira que en té! Ha de quedar xulo aquest punt teu fet d'aquesta maenra que expliques
ResponEliminaXexu:Jo els llibres de la biblioteca o d'altri, ni tocar-los . calia tornar-los sempre impecables... però el meus .... ja era una altra cosa
Mireia, saps que sóc molt possessiva! No em costa deixar un llibre, però després, segons a qui li deixo, pateixo molt. Els meus llibres estan tots immaculats. Sempre punt de llibre, res de doblegar. Fins no fa gaire, posava la data de quan l'havia comprat o me l'havien regalat i el meu nom, que per alguna cosa és MEU. Als prestatges, si puc, els poso per autor, tema i idioma. Si fins i tot tinc les guies de viatge i els mapes de l'alpina amb el llibret ben conservats.
ResponEliminaQuina gràcia!
ResponEliminaNom i cognom amb la data de compra, només que ara no sé si hauria de fer-ho també amb la segona part de "Un Mundo Sin Fin"...
PS: Ah! I no patiu que ja tinc e-book, bé el va cagar el tió per la meva estimada esposa...
Bon any canalla! Hi hi...