No m'he sabut estar de posar aquesta foto d'una sargantana que tot caient des d'un cúpula em va fregar el braç mentre feia una foto i em va donar un ensurt de mort. Possiblement el meu braç li va salvar la vida i tot i que una mica "atontada" va aconseguir marxar amb molta dignitat.
Com que la imatge de la sargantana no és molt significativa pel que fa a la nostra tourneé per França us deixo amb una altra imatge de rius i ponts.
i segur que no t'ho va agrair...
ResponEliminaD'acord que les sargantanes no fan res i tot això, però... ai, si m'hagués caigut a sobre a mi! Em fan molta cosa, pobres besties; m'hauria espantat més jo de veure-la, que ella de caure, hehe...
ResponEliminaLa resta del viatge va ser més "standard", intueixo...
potser la sargantana, farta de terres gal.les, desitjava anar de "politzó" amb vosaltres camí de catalunya.
ResponEliminaoh! la pobra sargantana només estava fent esporta d'aventura ;)!
ResponEliminaLa propera foto que sigui de dia, que es pensarà tothom que sou mig vampirs!
ResponEliminaNena, que se suposa que has fet una altra entrada i no existeix.
ResponEliminaHom diria que amb ulls de sargantana el bitxo francès trobà una sortida digna. No us perdeu el següent capítol després de la pluja.
ResponEliminaPS: Me'n vaig a cobrar per l'emissió de publicitat subliminal...
;-)
I despres de la pluja què va passar?
ResponEliminaJordi: no, no m'ho va agrair; ja ho tenen això les sargantanes!
ResponEliminaFerran: a mi per què em va caurà al braç i no vaig veure que era qque sinó.
Òscar: em sembla que s'hagués mort defam abans d'arribar que encara ens quedaven molts deis de viatge
Ma-Poc:Molt arrisacada, era
Joana: és de dia, no entenc res.
Els del PiT: molt digna la sargantana, va seguir com si res
Joana, PiT i Kweilan; ara us ho explico