Després de molts dies pràcticament desconnectada per culpa de les grangetes, les cafeteries i les mascotes del facebook em reincorporo a la vida blocaire amb un post que hagués preferit no fer. Retorno al món de blogs amb un post de queixa; inútil, ho sé, però com a mínim em servirà per desfogar-me. Us explico la història; resumida, resumida que sinó m'encenc i a més us avorririeu.
*27 de juliol 2009 .
15 hores
En Martí surt de treballar i no troba la moto aparcada allà on l'ha deixat. La busca carrer amunt i carrer avall però no apareix.
15.30
Fa la denuncia pertinent als Mossos d'Esquadra . Li comuniquen que una moto és fàcil de robar i que acostuma a ser difícil recuperar-la. També l'informen que totes les denuncies de robatori estan centralitzades i que si es troba a qualsevol lloc d'Espanya apareix com a vehicle robat.
*20 agost 2009
Intentem trucar a un dipòsit proper al lloc del robatori i ens informen que no consultaran si ha entrat en el dipòsit perquè tota la informació està centralitzada i no cal fer-ho. Aparegui on aparegui, en tindrem notícia.
*29 de gener 2010
Rebem aquesta carta d'una bona persona
No cal que us digui quin és el meu grau d'indignació amb els cossos policials. Puc entendre que hi hagi robatoris, puc entendre la dificultat de la recuperació, puc entendre moltes coses però NO EM DONA LA GANA d'entendre que la gent no faci la seva feina!
Sóc concient que hem tingut molta sort i que encara queda molta bona gent pel món però en aquests moments estic MOLT enfadada
joder, no m'extranya que estiguis emprenyada!!!
ResponEliminaIncreïble!
ResponEliminadoncs tens tota la raó en estar-ne :(
ResponEliminakafkià... absolutament increïble i indignant. Jo de tu faria cartes als diaris, t'ho dic de veritat. Aquesta gent només valen per posar multes!
ResponEliminaOstres, doncs jo estaria super contenta perquè, que el sistema no funciona ja ho sabem, però que hi ha persones com cal, a vegades se'ns oblida en aquesta part del món on vivim.
ResponEliminaRealment és indignant aquesta incompetència perquè els passos que va fer l'autor de la carta eren els que haurien d'haver fet els senyors policies, però és clar tenen massa feina posant multes per perdre 2 minuts fent una trucada a transit.
ResponEliminaReconforta que encara hagi gent capaç de prendre's alguna molèstia per fer un favor a un altre però això ho hauria de fer qui té l'obligació de fer-ho. Tens tota la raó en queixar-te!
Això si, si et queixes fes una queixa centralitzada i, no pateixis, que ja t'avisaran. :-P
Ostres! jo també estaria molt enfadada! Sort que encara hi ha veïns que fan la feina que les autoritats haurien de fer...
ResponEliminaDéu n'hi do amb la història. Ni avisant-los saben fer la seva feina. Bé, almenys l'heu pogut recuperar, oi? Caldrà arreglar la roda, però ja està. Espero que funcioni correctament.
ResponEliminaFacebook és el dimoni.
Em pregunto com va arribar al carrer d'aquesta bona persona...
ResponEliminaNormal que t'indignis, però pensa que almenys algú digne t'ha trobat la moto. És més sorprenent això que no pas que la gent en general no faci bé la seva feina...
Mireia tens l'argument ideal per una novel·la!
ResponEliminaNo deixeu de fer queixes formals a tots els cossos i que se sàpiga.
ostres, increïble... quina barra! és normal que t'enfadis!
ResponEliminaSort que de tant en tant existeix gent bona i honesta pel món...Quina sort haver-la pugut trobar no és el més habitual...
ResponEliminaAquesta historia ha demostrat: 1.- que no te'n pots refiar en cap moment, allà on menys ho pensava, em varen robar la moto. 2.- anem arreglats si ens hem de fiar de determinades persones, ni quan els truquen que hi ha una moto abandonada tenen la decencia de mirar que passa, ja no parlem per iniciativa propia i 3.- el mon no està tant malament, ja que encara hi ha persones disposades a ajudar, no es fan sentir tant com els altres, però hi son, i els dies que els necessitis poden apareixer
ResponEliminaPer un moment he pensat que us havien robat alguna altra cosa. No et pots fiar mai de la poli, només multes i multes. Per sort encara no està tot perdut i queda bona gent al món.
ResponEliminaSe us entén perfectament. Sort que tot estava centralitzat!
ResponEliminaAquestes coses demostren que costa molt fer la feina ben feta i que les coses rutllin!
Utnoa
Viu i llegeix: la veritat és que ara ja m’ha passat una mica però el dissabte quan ho vaig escriure estava molt indignada
ResponEliminaKweilan: la veritat és que costa de creure.
Clidice: gràcies
Assumpta: sí és surrealista del tot.
Marta: jo és que encara vaig amb el lliri a la mà, no hi puc fer més.
McAbeu: No et preocupis que ja centralitzaré la meva queixa,;))
Txell: El que sap més greu és que es quedessin tant panxos.
XeXu: aquesta setmana el mecànic li farà una repassada i esperem que no sogui greu la cosa
Àlex: Home, estava a 45 Km d’on la van robar. Suposo que quan es va acabar la benzina , allà la van deixar i era un carrer cèntric de Girona, impossible que la policia municipal no s’hi fixés.
L’Espolsada: seria una manera de treure’n quelcom més que una emprenyada!
Ma-Poc: barra és poc, però serem ben educats
Yvonne: és raríssim i si no hagués estat per aquest home, ni per equivocació
Martí: queda demostrat!
Joana: nena, no ens vulguis tant de mal
Utnoa: mira que es fàcil. Engego un grup al facebook sobre les olives de la mortadel•la i ho pot veure tot el món i aquells que es suposa que ens han de protegir van així de descoordinats . i això si vols és una anècdota, no ens hi anava la vida ni la salut; però no sempre és així.
guau!!! m'has deixat de pedra!!! quanta incompetència hi ha pel món!
ResponEliminatot i així, me n'alegro que hagueu pogut recuperar la moto!!
Pensa que tornes a tenir la moto! L'altra cara de la història demostra la incompetència que hi ha pel món i les poques ganes de fer feina. Vaja! que n'hi ha que prefereixen seure que currar, Ganduls!!
ResponEliminaSi noia, n'hi ha per estar ben emprenyat!
ResponEliminaI encara sort que hi ha gent maca pel món.
Desitjo que hores d'ara estiguis ja una mica millor.
Bon cap de setmana (aquest)!
;)))
rits: la veritat és que a vegades sembla increible les poques ganes de treballar que tenen algunes persones
ResponEliminaTonina: si que n'hi ha uns quants de ganduls. Suposo que una minòria però es fan notar
-assumpta-: molt millor, només necessitava desfogar-me
I amb tota la raó has d'estar enfadada. Increïble!!!!
ResponElimina