M'ha agradat. No fa ni mitja hora que l'he acabat i em quedo amb aquesta sensació. Mai abans no havia llegit res de Imma Monsó però em sembla que no serà l'últim llibre que en llegiré. La catosfera té aquestes coses, llegeixes alguns comentaris aquí i allà que t'impulsen a llegir llibres que mai abans no hauries triat i sovint tens agradables sorpreses.
Tota l'acció de la història succeeix en un únic dia. Una escriptora de cert èxit ha d'anar fins a un poble del Pirineu a fer una xerrada sobre el seu últim llibre. Quan es dirigeix cap al castell on ha de tenir lloc la xerrada, una tempesta l'obliga a fer una aturada al voral al costat d'un ambulància. Parla amb els conductors i aquests li expliquen que porten un jove accidentat mort que no té cap identificació només porta el mòbil on han trobat un SMS que diu :
"Deixo el bacallà al forn, per si véns a la xerrada. Si vols venir, recorda: al castell, a les 6.30".La certesa de que algú proper a l'accidentat serà a la xerrada fa que la nostra escriptora s'ho prengui tot plegat d'una manera diferent.
He començat aquest post dient que el llibre m'ha agradat i tot i que no l'he deixat reposar , crec que d'aquí uns dies seguirà agradant-me. Es una història ben teixida, que passa sola; ni massa lenta ni massa ràpida: amb el tempo just. Els personatges són suficientment especials com per atreure't però prou humans com per enganxar-te.
Jo no he llegit tampoc res de la Imma Monsó, però sembla que m'hi hauré de posar :)
ResponEliminaL'escrit en fa entrar moltes ganes i el record del precedent lector de la Monsó ("Com unes vacances") em dona l'embrenzida final.
ResponEliminaTampoc jo n'he llegit res d'ella i sí és cert que n'he vist algun comentari.
ResponEliminaCaldrà tenir-la en compte (encara que en aquests moments la llista en comptabilitza 14 i no sé si arribarà per a tots el cistell).
Gràcies, Mireia!
=)
hi ha moltes coses que m'agraden del llibre, sobretot el tractament psicològic dels personatges. en parlaré aviat al meu blog, perquè també l'aco de llegir fa poc.
ResponEliminaI també et recomano altres llibres de l'autora. A mi em va agradar moltíssim Tot un caràcter
A mi d'entrada se'm va fer una mica lent i potser una mica repetitiu i fins que no el vaig acabar i pair, no em vaig adonar que havia estat bé. Que l'historia dels tres personatges principals estan molt ben lligats. És bon llibre. El mes de febrer ve a Hostalric a fer-ne la presentació, si el portes, te'l faré signar.
ResponEliminaOstres! Sembla interessantíssim!!!
ResponEliminaEn prenc nota... ai!! ja no sé quants llibres tinc "en espera" :-))
El pricipi del llibre el trobo lent, a mi em va enganxar a més de la meitat. El fina el trobo molt ben construit. Els personatges tenen molta força i això em va agradar molt. Molt ben construits.
ResponEliminaUna abraçada
Ai! jo l'he començat tot just avui!!! Ja t'explicaré... ;-)
ResponEliminaNo he llegit res encara de l'Imma Monsó, però me n'has fet venir ganes... em sembla que no trigaré gaire!
ResponEliminaCom diu na Tonina el principi costa d'agafar el ritme però la novel·la va in crescendo i la trama i els personatges estan molt ben treballats. Em va soprendre i em va agradar l'humor cítric que s'hi respira.
ResponEliminaLa ressenya que en fas fa ganes de llegir-la, que s'afegeixen a les que ja tenia despres de sentir-la a l'hora de lector( http://www.tv3.cat/videos/1610209/Imma-Monso-i-Enric-Cluselles)
ResponEliminaDe la Monsó vaig llegir un home de paraula, que em va agradar molt. ( http://viuillegeix.wordpress.com/2009/01/21/un-home-de-paraula-imma-monso/ )
Ma-Poc: la veritat és que per mi ha estat una descoberta agradable
ResponEliminaÒscar: ja sé que em toca, buscar-lo
-assumpta-: sí, nena, aquestes llistes no s'acaben mai. Sempre n'afegim més que no pas en llegim.
Jesús M.:Esperaré la teva ressenya
Mama: ja saps que sóc poc fetitxista mab aquestes coses, però potser sí.
Assumpta: et dic el mateix que lid eia a l'altre Assumpta. No hi ha manera de fer net.
Tonina: esperaré la teva ressenya. divendres vinent?
La:i què tal?
Txell: ja ens diràs el què una vegada t'hi ahagis anima't
Fe:Una part de la "culpa" de la meva lectura va ser el teu post
viu i llegeix: doncs a veure si aquest també t'agrada.
... Vaig llegir fa anys Tot un caràcter i la relació mare-filla em va atrapar, en pren bona nota d'aquest...
ResponElimina