Pàgines

▼

dissabte, 13 de febrer del 2010

Relats Conjunts. Nit estelada


Les galtes vermelles , el barret enfonsat fins les orelles , el polar cordat fins a dalt i la mà enguantada a la butxaca. L'altra mà ,lliure del guant, està dins la teva; a la butxaca del teu polar. El temps és fred , el cel net i ras, ple d'estrelles i la lluna  inmensa. Hi ha  res que s'acosti més a la felicitat?


Una altra proposta de Relats Conjunts

22 comentaris:

  1. Sergi13 de febrer del 2010, a les 20:51

    Mmm... quina escena més agradable. Tenir el cor calent evita sentir tant el fred, no? Bonica proposta.

    ResponElimina
  2. Assumpta13 de febrer del 2010, a les 20:57

    Ooooh i què bé que s'hi deu estar!! :-)) M'agrada molt!!

    ResponElimina
  3. kweilan13 de febrer del 2010, a les 21:28

    Molt agradable i molt a gust. M'ha agradat!

    ResponElimina
  4. Elfreelang14 de febrer del 2010, a les 13:28

    Breu i bo: dos cops bo! molt suggeridor ...

    ResponElimina
  5. Rita14 de febrer del 2010, a les 15:00

    Un bonic instant de felicitat... :-)

    ResponElimina
  6. La Meva Perdició14 de febrer del 2010, a les 18:40

    Amb aquest fred, és el més recomanable! ^_^

    ResponElimina
  7. Jordi Casanovas14 de febrer del 2010, a les 20:28

    i que bé que s'hi està!

    ResponElimina
  8. rits14 de febrer del 2010, a les 22:52

    mmm, segur que així no es nota gens de fred i es pot mirar ben bé la nit estelada

    ResponElimina
  9. fanal blau15 de febrer del 2010, a les 0:05

    El fred sempre és una mica menys fred, si ha una mà i una nit estelada!
    Molt bonic!

    ResponElimina
  10. Garbí2415 de febrer del 2010, a les 16:59

    Una felicitat gran, amb sols un sentiment compartit? No no hi ha res millor

    ResponElimina
  11. sànset i utnoa15 de febrer del 2010, a les 17:09

    La veritat és que la imatge em suggereix més fred que calor, així que el que descrius hi va com l'anell al dit. Millor butxaques d'altres que guants!
    :)

    Utnoa

    ResponElimina
  12. Laia15 de febrer del 2010, a les 17:11

    No ho crec!! :) Quina imatge tan tendra, bona proposta!

    ResponElimina
  13. Ma-Poc15 de febrer del 2010, a les 20:09

    segur que la mà lliure del mà està més bé que l'altra... :P

    ResponElimina
  14. Nets de Junh16 de febrer del 2010, a les 10:36

    Breu, descriptiu, però amb escalfor de sentiments.
    Xulu.

    ResponElimina
  15. Joana16 de febrer del 2010, a les 17:14

    I res fa pensar que fa fred, amb aquestes circumstàncies...qui ho diria oi, que glaça?
    Maco Mireia!

    ResponElimina
  16. Tonina17 de febrer del 2010, a les 18:15

    Ni es nota el fred! Ai! l'amor tot ho pot.
    Bon relat.

    ResponElimina
  17. Jordi Guerola18 de febrer del 2010, a les 20:51

    Acabe de descobrir el teu bloc i m`agrada molt. Es seguisct

    ResponElimina
  18. Pd4021 de febrer del 2010, a les 2:14

    Què ho fa que al polar de l'altre faci menys fred? Ben trobat, és cert :)

    ResponElimina
  19. Grocdefoc21 de febrer del 2010, a les 20:00

    Realment, davant d'una nit estelada i en bona companyia..., l'espectacle és servit i l'amor o l'amistat ens intensifica el moment.. què més es pot desitjar? M.PilarMartínez

    ResponElimina
  20. Barbollaire25 de febrer del 2010, a les 9:58

    tots els instants màgics ens acosten a la felicitat...

    genial!

    ResponElimina
  21. deomises25 de febrer del 2010, a les 15:33

    Una bellesa de haikú en prosa, l'instant, l'emoció, la felicitat.

    d.

    ResponElimina
  22. Mireia27 de febrer del 2010, a les 20:50

    Moltes gràcies a tots per passar

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions