Dissabte al matí vam anar a Barcelona, concretament a l'Altaïr, a buscar una guia d'Escòcia i un mapa de carreteres. Com que vam arribar molt d'hora i havia esmorzat poc em va entrar gana i vam entrar a un Pans que hi ha a Diputació amb Rambla Catalunya. Vam demanar un parell de menús d'esmorzar i a mig fer el noi em demana si puc parlar amb espanyol. L'hi contesto que sí, que de poder , puc; però que al lloc on som em sembla que m'hauria d'entendre. Va haver-hi un moment de tensió i vam acabar de fer la comanda mig en castellà i mig en català. Quan ja havíem pagat i em va donar la safata em va "demanar disculpes" .
Aquest és un fet habitual i sempre m'ha molestat però cada vegada més. Estic farta d'haver de justificar-me per parlar amb la meva llengua, estic farta de sempre ser jo qui faci l'esforç. Estic cansada de que qualsevol es vegi amb cor de demanar-me que renunciï al meu idioma i sense cap mena de pudor. Em molesta, m'irrita i m'emprenya!!! No vull canviar!!! Fa anys que no canvio de llengua per cortesia (exceptuant els casos de la gent que està aquí temporalment), però veig que no n'hi ha prou. Que he de fer: aixecar-me i marxar? No recordo haver-ho fet mai ,però si haver deixat d'anar a algun restaurant per la falta de respecte vers la nostra persona. Perquè jo crec, que demanar que canviï d'idioma en un país on la meva llengua és oficial és una falta de respecte. No ho veieu així? Això és el que ens va passar fa anys a un restaurant a Platja d'Aro. Nosaltres arribem a dinar , el cambrer que ens atén no parla català i acabem per demanar en castellà. Deu minutets més tard, a la taula del cantó, s'asseuen un francesos i el mateix cambrer arriba i quan veu que no els entén va buscar a algú que parli francès. Que potser nosaltres érem clients de segona? Que pagàvem menys pels plats que menjàvem ? O és que potser no ens mereixem les mateixes atencions que qualsevol altre.Tot això, és la punta de iceberg i només seria una anècdota si, en la resta , la nostra llengua fos respectada; però tot plegat és un dels molts exemples que trobem diàriament. Ja sé que és un tema recurrent però de tant en tant necessito esbravar-me a . A més, amb en Martí el mateix dissabte mentre ens preníem el cafè ( dolent, dolent) vam decidir que en faríem un post.
I ben fet que vau fer d'escriure un post!
ResponEliminaI, com bé dius, només és la punta de l'iceberg. El problema de tot això està en la voluntat i la consciència per part del nouvingut que l'espai on arriba és un altre país. Molts, com creuen que amb el castellà "passen", eviten fer l'esforç. Com deia el Rajoy: ens consideren una "culturilla".
I això, només ho canviarem si aconseguim ser lliures. Mentrestant, haurem de seguir tolerant que no ens vulguin entendre ni a casa!
*Sànset*
No canviïs, no ho facis mai, tu ets la clienta i sempre tens raó. Quan m'hi trobo segueixo parlant en català, reforçant-ho amb mímica si convé, només per fer-li entendre que és una mica curtet aquell qui està de cara al públic i gosa dir que no entén l'idioma oficial del país. I m'importa un rave, probablement no sigui culpa del cambrer, que segurament és algú que intenta guanyar-se la vida i bla bla bla, però si tots féssim això ja s'espavilaria. I l'empresari que el lloga no ho hauria de fer sense garantir-se uns mínims. O sigui que endavant! no defalleixis, estan esperant que llencem la tovallola.
ResponEliminaPenso que a vegades més val fer-se la pesada insistint amb el català (si estan afincats aquí) que enrabiar-s'hi, perquè al cap i a la fi els dónes la victòria a ells. Un dels errors, sobretot a bcn, és que s'ha permès que els foranis i els que no volen entendre el català, puguin fer ús del castellà sense respectar les persones que parlem català i no esforçar-se per entendre'l. Jo m'he trobat casos de tot, però aquell que veig que no li dóna la gana i passa d'entendre el català, encara li parlo més en català, i si no em vol entendre doncs que ho demani a un altre. Això són granets de sorra que nosaltres aportem per seguir amb aquesta lluita, i si ho deixem de fer, sembla que ells ens guanyin. I tens raó, és per emprenyar-s'hi, t'entenc.
ResponEliminaDoncs vas fer molt bé!! :-)
ResponEliminaI aquest cas del tio que va a buscar ajuda davant d'uns francesos però a tu et fa canviar d'idioma és el poc respecte que tenen per la nostra llengua... "al cap i a la fi, si nosaltres sabem parlar castellà, doncs..." i no és això.
En quant al que diu INSTINTS de Barcelona... doncs, apa, ja hi som, sempre li toca el rebre a Barcelona.
Jo visc a Reus i m'he trobat a una pizzeria amb una cambrera que no entenia gens de català.
Fa un temps (també a Reus, no a Barcelona) a una botiga, comprava tovalloles i jo parlant en català i quan vaig dir que les volia de color groc, la dependenta em posa cara de que no m'entenia i em diu "¿groc es amarillo?"... jo li vaig respondre que sí i es va disculpar, va dir que estava aprenent el català però que encara no ho entenia tot (de fet, fins que li vaig dir el color no m'havia fet canviar d'idioma)
En fi, que avui mateix he sentit per la ràdio a en Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística de la Generalitat, dient que ja va sent hora que els catalans utilitzem la nostra llengua en primer lloc :-)
T'entenc tan bé... A mi també em fa molta ràbia i pensa que vivint a Barcelona és molt cansat haver d'estar sempre en guàrdia, perquè a vegades no te n'adones i els parles en castellà, per més que no ho vulguis. És molt pesat.
ResponEliminaPrecisament, avui, per si no ho heu llegit, en Monzó toca un cas gallec a la seva columna:
ResponEliminahttp://www.lavanguardia.es/lv24h/20100727/53972075912.html
n'hi ha per llogar-hi cadira...
ja se sap que els catalans parlem català NOMES per emprenyar.... "estos catalanes son muy suyos", que diuen alguns.
ResponEliminaAvui amb els meus nens i nenes ho deiem, i si fa anys, la frontera hagués quedat més avall i fossim francesos, parlariem en català?
ResponEliminaA mi, em va passar en el Bocata de La Maquinista, BCN, a la tia de davant una guiri, el sudamericà li estava parlant en anglès i a mi, no m'entenia, no em va donar la gana de canviar, ara aquell tio parla català. A Barcelona, cosat molt, de vegades, per avorriment acabes canviant, no acabaries mai!
abans canvia i parla amb angles... jijijijij ;) visca catalunya
ResponEliminaMalauradament, és una situació massa habitual... jo també m'hi he trobat aquestes vacances quan una cambrera va dir-nos que no ens entenia justificant que "sólo hablo español y francés" i vam acabar parlant-li castellà perquè no teníem ganes de sembrar mala maror... És realment indignant, tot plegat.
ResponEliminaJo he arribat a marxar per no tenir la carta en català... Estic a casa meva i per sort parlo unes quantes llengües, però a casa meva vull parlar la meva i si ells treballen aquí que l'entenguin i si el parlen serà l'òstia. No ens hem de deixar véncer pel cansament.
ResponElimina