Pàgines

▼

dijous, 15 de juliol del 2010

Maletes perdudes. Jordi Puntí


Christhof: Frankfurt ,1965. Fill de Sigrun i Gabriel.

Christopher: Londres,1967.Fill de Sarah i Gabriel.

Christophe: Paris, 1969 .Fill de Mireille i Gabriel.

Cristòfol: Barcelona, 1972 .Fill de Rita i Gabriel.

Quatre germans repartits per Europa que no saben de l'existència dels altres i un pare que desapareix de mica en mica sense deixar rastre. Quan es fa oficial la desaparició d'en Gabriel es descobreix l'existència dels quatre germans i aquests decideixen seguir la pista la seu pare. Amb diverses trobades espaiades en el temps van resseguint el passat del seu progenitor per intentar entendre'l millor. Quatre històries que es creuen, amb un denominador comú: en Gabriel i el seu passat.
Una bona història, però que m'ha costat que m'atrapés. Això sí , una vegada la història t'atrapa és anar tirant milles

11 comentaris:

  1. Joana15 de juliol del 2010, a les 21:42

    Déu ni dó amb en Gabriel!

    ResponElimina
  2. òscar15 de juliol del 2010, a les 21:58

    No he llegit mai res d'en Puntí i, vist el teu comentari, no estic segur que aquest estiu sigui el del meu "debut".

    ResponElimina
  3. Rosa15 de juliol del 2010, a les 22:12

    Hola Mireia,

    Avui et deixaré un comentari sobre "Maletes perdudes": m'ha costat molt entrar-hi, després em va enganxar una mica, però el final l'he trobat molt forçat.

    Un petonas

    Mama

    ResponElimina
  4. Sergi15 de juliol del 2010, a les 22:35

    Mira que l'he vist i l'he sentit anomenar, però no sabia de què anava. Em resulta interessant aquest argument, potser faré un pensament.

    ResponElimina
  5. sànset i utnoa16 de juliol del 2010, a les 12:34

    Ens l'apuntem, i encara que siguide difícil inici, sembla refrescant!

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. L'Espolsada llibres16 de juliol del 2010, a les 18:56

    "El sentit d'una vida és la vida mateixa, allò que construïm cada dia sense ser-ne conscients."

    Un fragment extret del llibre i que resumeix molt bé el que hi passa, la vida! Trobo a faltar els cristòfols.

    ResponElimina
  7. Les Coses són com Som16 de juliol del 2010, a les 23:07

    me l'anoto però vist l'argument, me'l deixo per més endavant, quan faci més fred. Suposo que no deu deixar de ser interessant. Muack!

    ResponElimina
  8. Assumpta17 de juliol del 2010, a les 21:34

    Apaaaaaaaa, aquest Jordi Puntí em va copiar la meva ideaaaa... és meva!!!

    Miraaaaaaaa

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2009/09/la-clau-del-misteri.html

    De fet... encara li hauré de posar una demanda, eh? :-)

    ResponElimina
  9. zel17 de juliol del 2010, a les 23:38

    Jo tampoc he llegit res, a veure si ara que tinc temps...

    ResponElimina
  10. Mireia18 de juliol del 2010, a les 20:54

    Joana:podria ser amic teu ;)
    òscar: jo tampoc no n'havia llegit res, però mira em va cridar l'atenció
    Rosa o mama: eoeoeoeoee un comentari! Home, imaginaci no n'hi falta per el final, però tampoc no trenca tant amb la història, no?
    XeXu: si fa un pesament els llegirem al blog, no?
    Sànset: a veure què et sembla.
    instints reservat per la tardor
    Assumpta: lleig això d'en Puntí. No he recordat el teu relat fins que l'he rellegit.Aquests entre ells no s'assemblen, però.
    zel : a veure..
    Fe: ets culpable d'aquesta lectura, com de moltes d'altres. Merci

    ResponElimina
  11. rits20 de juliol del 2010, a les 23:27

    m'ha passat el mateix que en Xexu, l'havia vist però no sabia gens de què anava, ara me n0han fet venir ganes.

    ResponElimina

Benvinguts a Un altre invent . Gràcies per les vostres aportacions