Un altre llibre més de la Donna Leon al sac; és molt prolífica i pràcticament en treu un a l'any. Aquest passa en ple agost amb una xafogor terrible als carrers de Venècia. A mesura que l'anava llegint em sentia identificada amb la sensació de calor, la tenia per duplicat( la del llibre i la real). Com sempre, Brunetti ens acompanya. Aquesta vegada amb dos casos extraoficials. L'un el de la tieta de Vianello, company de Brunetti, que s'està gastant els estalvis de tota una vida en horòscops, cartes i vés a saber què més. El segon, el d'un conegut dels jutjats que ha trobat indicis sospitosos en l'endarreriment de certes causes judicials. Tot plegat va trenant la nostra història, en mig de la xafogor veneciana i amb les ganes de Brunetti de marxar amb la família a passar uns dies a la muntanya.Resumint, un altre llibre del comissario Brunetti; fresc, àgil i entretingut. Un llibre per passar l'estona sense masses complicacions; perfecte per un dia de platja o per un capvespre al balcó.
He sentit a parlar molt del comissari Brunetti i el tinc a la llista de pendents. Bona ressenya!
ResponEliminaNo m'acaba de convèncer el Brunetti... N'he llegit un parell de la Donna Leon, i potser és la traducció, que està plena d'italianades, però em costa, em costa.
ResponEliminaOn hi hagi un Camilleri, que no s'hi posi una Leon! :)
Però per gustos, colors! O aquí, llibres...
Bones vacance!
Crec que aquest ja el tinc per casa!
ResponElimina*Sànset*
Me'l van regalar per sant jordi, encara no l'he començat. En breu començaré, gràcies pel consell de llegir-lo a la platja o a les nits a la fresca. Petonets!!
ResponEliminaMàgia: Si et decideixes ja em diràs si t'agrada!
ResponEliminaÀlex: Ei que una cosa no treu l'altra, eh? Si mires el que estic llegint ara és l'ultim de Camilleri
Sànseti instints:bé, ja direu què tal!
M'encanta Donna Leon, i no l'he llegit este encara. Però si parla de calor millor per a l'hivern que ja tinc prou calor! jajaaja.
ResponElimina