1959. Una dona vídua que viu en un minúscul poble de la costa anglesa decideix embarcar-se en l'obertura d'una llibreria. En un poble i en un moment on els rols estan molt marcats Florence Green decideix donar un gir a la seva vida i amb els pocs estalvis que té compra una vella casa per convertir-la en una llibreria i la seva residència. Els periples per tirar endavant el seu projecte són la trama de la novel·la, però també les relacions en un poble petit. Penelope Fitzgerald ens presenta d'una forma molt lleugera, amena i divertida totes aquestes peripècies. Els personatges estan ben dibuixats, tot i que un pel estereotipats per el meu gust. Un llibre ben escrit, amb un argument diferent i amb un toc d'ironia i mala bava. Tot i que m'ha agradat tampoc no el posaria a la categoria d'imprescindibles; potser no m'he acabat d'identificar amb la protagonista i he vist la història des de fora. Em sap greu no coincidir amb la classificació de gran llibre que heu fet molts de vosaltres i quedar-me només amb un bon llibre.
Com acostumo a fer últimament recomanaré època de l'any o lloc per llegir-lo . Aquest fa cara de ser un llibre de finals d'estiu, quan ja treballem però encara no volen deixar la sensació de vacances
Coincideixo molt amb tu doncs. Jo també n'havia llegit grans crítiques i no l'he trobat tant tant...
ResponEliminaPetons, maca!
No és qüestió de si és un gran llibre o no... és una hsitòria plena de càrrega satírica contra un tipus de gent que sempre és present en molts pobles. És una lectura entre línies, ple de frases amb un bon sentit de l'humor. Un llibre per reflexionar, si bé està ambientat en una altra època podríem traslladar-lo a l'actualitat. Quin paper juguen les llibreries?
ResponEliminaA mi sí que em va semblar un LLIBRÀS!!! Vaig entrar en la història de ple!!
ResponEliminaL'Espolsada, feu un paper fonamental, heu d'animar-vos a continuar-hi!!
Uuuuuuuuuiiiiiii jo en sé d'un que fa temps que dubta de si llegir-lo o no llegir-lo, comprar-lo o no comprar-lo... El va tenir a les mans i no es va decidir... Li diré que miri la teva ressenya :-))
ResponEliminaJo també vaig llegir bones crítiques d'aquest llibre i com diu l'Assumpta el vaig arribar a tenir a les mans. No em vaig decidir a comprar-lo. També la Kweilan, en el seu blog,me'n va parlar bastant bé. Ja que avui és 6 de setembre, potser que faci un pensament i el llegeixi abans que acabi l'estiu.
ResponEliminaDe finals d'estiu? O ara o ja fins l'any que ve!
ResponEliminaA mi em va agradar encara que coincideixo amb tu en què no és imprescindible però té una càrrega crítica molt bona i és d'aquells llibres que amb poc, diu molt.
ResponEliminaRita: veig que no sóc l'unica.
ResponEliminaFe:m'ha agradat molt però potser n'esperava massa.
Mireia: estic d'acord amb tu, Fe a continuar animant-nos
Assumpta: regalal'hi dona!
Josep Lluís: Benvingut al món dels blogs! jeje. Ja t'han ben liat, eh? Si el llegeixes fés una ressenya aquest blog nou que tens , eh?
Joana: nenaaaa!!!!
Kweilan: coincideixo plenament