Sovint utilitzo paraules que m'agraden. Ho faig sense voler; acostumen a ser paraules amb ressò a infantesa, tendres com bons records.... Quan les acabes de dir ,et queda un regust dolç a la boca i et ve de gust repetir-les en veu alta. No passa sovint, però quan succeeix la paraula m'acompanya alguns dies, potser fins i tot setmanes. De tant en tant ,em ve al cap i penso en com n'és de bonica i com pot ser que l'utilitzi tant poc. Amb els dies però, es va difuminant i va sorgint menys sovint. Es va fonent , es fa petita, petita fins a desaparèixer.
Potser quan em torni a passar, quan de cop m'apareixi una paraula d'aquestes; una paraula encantada, l'escriure al blog, per no oblidar-la .Algunes d'elles segurament no són correctes i moltes no recordo haver-les vistes escrites mai, però m'és igual. No vull que es perdin i caiguin el l'oblit, que es facin invisibles i desapareixien perquè potser, algunes d'elles no les retrobaré mai.
Fa una mica menys de dos anys escrivia aquestes paraules al blog i tot i el pas del temps les mantinc. En aquests dos anys, m'he trobat amb moltes paraules especials, amb una gran sonoritat, amb records d'infantesa, paraules que no voldria oblidar però alhora de la veritat només he fet 4 entrades al blog i n'he recuperat poques de l'oblit. És per això que avui, diada nacional dedicada a la llengua, em proposo fermament de publicar una paraula encantada cada mes. No sé si ho mantindré però fent aquesta intenció pública hi ha més probabilitats.
Així doncs;
Jo, Mireia d'Un altre invent, em comprometo públicament a escriure una entrada cada dia 11 sota l'etiqueta Paraula encantada on intentaré recuperar una paraula que m'agradi de l'oblit.
Si algú de vosaltres s'anima i vol salvar una paraula o expressió del desús, ja ho sabeu! Quin millor dia que La Diada per posar el nostre petit granet de sorra a salvar la nostra maltractada llengua.
Bona Diada a tothom!
Com ho has feeeeeeeet per escriure així de xuloooo?? A mi no em deixa utilitzar aquestes fonts!! Explica, explica :-))
ResponEliminaA mi m'agrada molt la paraula GRINYOLAR... val o és massa coneguda? ;-)
És un magnífic propòsit que espero que duguis a terme, i si no ja t'ho recordarem. És una bona tasca, m'ha agradat les vegades que ho has fet. A més, ja sabem on portar les paraules que no volem perdre! Ja me'n vindrà alguna i te la donaré.
ResponEliminaPerò a veure què passa, aquest mes no n'hi ha, o què?
Una bona manera de "donar corda al català", com diu aquell anunci. En aquest sentit, et recomano "Lo nou diccionari català-lleidatà". Està farcit de paraules que no sabia que existien!
ResponEliminaBon propòsit!
ResponEliminaTé raó en Xexu, aquest mes, que? Anem a veure, si et poses a treballar d'una vegada en coses serioses comn és el blog!
ResponEliminaUn repte interessant, una idea excel.lent. Segur que, si hi pensem una estona, ens vindran al cap unes quantes paraules, escoltades potser quan érem nanos, a ca els avis (i els besavis, en el meu cas), d'aquelles que mai haurem vistes escrites però que per nosaltres són ben vàlides. A veure, a veure...
ResponEliminaParaules d'aquelles que anem perdent? M'agrada FORÇA la idea, és un tema apassionant!!!
ResponElimina... Molt bon propòsit. Espero la paraula encantada d'aquest mes =:)...
ResponElimina