1047 pàgines d'acció trepidant que porten al nostre protagonista de Moscou al Caire , de Londres a Roma seguint les passes d'una besàvia que va abandonar al seu fill i de la que mai es va saber res més. Guillermo, un periodista caigut en desgràcia, accepta l'encàrrec de la seva tia Marta perquè descobreixi que se'n va fer de la seva besàvia Amelia després d'abandonar el seu marit i el seu fill. La història d'Amelia comença a Madrid a principis de SXX i ens portarà a recórrer Europa i una mica més enllà.
M'ho he passat bé llegint, tot i que és una història previsible i bastant fantàstica ( una sola persona no pot viure tantes coses juntes, confio!). Recomanable si vols passar una estona- llarga- entretingut i alhora fer una mica de recorregut històric per l'Europa del SXX. Si heu llegit altres llibres de la Júlia Navarro, aquest el trobareu en la seva línea.
Ostres, doncs jo he d'admetre -amb una mica de vergonya- que ni tan sols havia sentit anomenar la Júlia Navarro...
El llibre pot ser força interessant, però 1.047 pàgines només fan que m'hi posi si em garanteixen l'èxit :-)))... i és que aquest any porto ja uns totxos de por!! (El Casalot, El ocho, El nombre del viento, dos d'en Harry Potter)
No m'acabes de convèncer de llegir-lo. L'he vist molts cops però no m'acabava de fer el pes. Qui sap si en un futur, que ja m'agraden les històries d'aventures, però per ara no.
Li reconeixo la bona intenció, fa un recorregut i crítica de tots els totalitarismes dels darrers temps, es entretingut, però es que es tant i tant fantastic que es increible, no pots entrar en el personatge perque veus tot tant fals que no aconsegueixes connectar amb la protagonista, si més no jo, i si no connectes un llibre tant llarg es fa etern.
Vaig deixar de llegir aquesta dona per que no m'agradaven les seves descripcions. Ara, si que reconec que sempre hi ha una acció trepidant.
ResponEliminano n'he llegit cap. M l'apunto. A més m'ha fet gràcia que estigui en català, no sé perquè mai havia vist un llibre de la Julia Navarro en català.
ResponEliminaJo ara me n'estic començant a llegir un de la Navarro. Si em va prou igual opto per una segona part...
ResponElimina*Sànset*
Ostres, doncs jo he d'admetre -amb una mica de vergonya- que ni tan sols havia sentit anomenar la Júlia Navarro...
ResponEliminaEl llibre pot ser força interessant, però 1.047 pàgines només fan que m'hi posi si em garanteixen l'èxit :-)))... i és que aquest any porto ja uns totxos de por!! (El Casalot, El ocho, El nombre del viento, dos d'en Harry Potter)
No m'acabes de convèncer de llegir-lo. L'he vist molts cops però no m'acabava de fer el pes. Qui sap si en un futur, que ja m'agraden les històries d'aventures, però per ara no.
ResponEliminaLi reconeixo la bona intenció, fa un recorregut i crítica de tots els totalitarismes dels darrers temps, es entretingut, però es que es tant i tant fantastic que es increible, no pots entrar en el personatge perque veus tot tant fals que no aconsegueixes connectar amb la protagonista, si més no jo, i si no connectes un llibre tant llarg es fa etern.
ResponEliminaJo no he llegit res tampoc. Bona ressenya!
ResponEliminaJoana: no m'hi he fixat especialmetn en les seves descripcions
ResponEliminarits: la majoria estan traduits. Normalment els llegim en castella ( versió original) però mira aquest va tocar en català
Sànset:Quin llegeixes?
Assumpta:home, totxo és i pesa!
XeXu: N'has llegit algun abans? Sinó millor començar per algun altre com La hermanadad de la savaba santa ( són una mica Codi da vinci, eh)
Martí: ja em vas dir que no t'havia convençut, però mira a mi em va nar prou bé
Kweilan: el mateix que l'hi deia en XeXu són una mica Codi da Vinci. Són llibres entretinguts i fàcils de llegir però no cal busacar més enllà
No conec l'autora però la trama sembla feta a mida perquè m'agradi. Me'l demano per Reis!
ResponEliminaA mi no m'acaba d'agradar esta dona com escriu... potser algun dia li dono una altra oportunitat...
ResponEliminaTerra de llibres