Cinc nits de febrer. Eduard Márquez

És el tercer llibre de l’Eduard Márquez que llegeixo. Els dos primers em van encantar. Aquest també m’ha agradat però segueix la mateixa tònica que els dos anteriors.  Algú torna a alguna banda i recorda fets del seu passat. En pocs dies, poques hores... revisem tota una vida. Acostuma a haver-hi algun fet truculent i una història d’amor. Ben escrit , sí; entretingut, també però la utilització del mateix sistema narratiu , la mateixa manera de fer, el mateix to... fa que ja no sigui  tant interessant com abans. El que fa L’Eduard Márquez no  és exclusiu d’aquest autor. La majoria d’escriptors que llegeixo utilitzen un patronatge similar en totes i cadascuna de les seves novel·les i no passa res.  Tot i aquesta estructura semblant cada novel·la té allò que la fa especial i aquesta també ho té. La seva reflexió sobre la memòria ei els records la trobo interessant. 

Quatre pinzellades sobre l’argument:  Lars  i Sela havien estat parella fa temps . Ella ha mort i Lars  , que encara conserva una clau de casa seva, hi retorna una nit d’amagat. En el seu pis hi retrobarà la seva presència encara aturada en el temps. El despertador preparat, els plats a la pica, el llibre a mig llegir... també i trobarà l’explicació a la seva ruptura i mitjançant els seus records coneixerà a la que havia estat la seva parella durant un temps.

En resum, és un llibre recomanable pels que conegueu l’Eduard Márquez i molt recomanable pels que no.

Em dic Mireia i sóc una geek

Hi ha coses que no puc evitar i aquestes és una d'elles: m'agraden els trastos tecnològics. No us dic res més, que oficialmente encara no hi puc jugar. El meu aniversari no és fins d'aquí a uns dies i fins dissabte no el celebren; així que l'estic provant una mica d'estranquis.... El tinc des d'aquest matí i ja el tinc sincronitzat amb iTunes ,l'outlook i m'he baixat l'ibooks.

Ja us aniré explicant els meus descobariments i si en trec tot el suc que em sembla que hi podria treure.

L’ombra del teu somriure. Mary Higgins Clark

Fa molts dies que el vaig acabar . Tampoc em preocupa amb excés la ressenya no hagués estat massa entusiasta. Es pot llegir, com tots els de l’autora . Té un problema però, t’explica el final. No m’agraden gaire els llibres on coneixes els finals a l’avançada. No m’explico bé. Hi ha llibres on et diuen el final i vas retrocedint en la història per entendre-ho: aquest sí que m’agraden. En canvi, els llibres on la sorpresa de la trama és desvetllada al principi i després es succeeixen els fets, sense noves sorpreses; no m’agraden massa. Aquest és un d’aquest llibres.

Olivia Morrow, de vuitanta-dos anys, està  a punt de morir i dubta si desvetllar o no el secret que s’ha mare l’hi va confessar. La seva cosina monja va tenir una criatura que va donar en adopció. L’Olivia ha trobat la seva neta i no sap si l’hi ha de confessar o no.  El seu cardiòleg i amic té raons per no voler que aquest secret surti a la llum. Olivia mort però abans té contacte amb Mònica, la seva parenta  i a partir d’aquí es desenvolupa tota la trama. Bastant previsible,sense sobresalts i poc interessant. Es pot llegir, però tampoc n’espereu molt.

On sóc?

Sovint quan fas una fotografia  hi trobes coses que no esperaves trobar.

Ipad 2

Fa dies que no escric al blog i pràcticament no deixo comentaris als vostres i avui, que per fi em decideixo , és per demanar ajuda. Fa dies- per no dir mesos - que dono voltes a l'idea de tenir un i-pad. D'aquí poc és el meu aniversari i tinc la possibilitat de demanar-ho com a regal. Sóc conscient que és una capritx i que no en tinc cap necessitat però la idea de tenir un "bitxo" d'aquests em sedueix. La meva demanda és la següent:

Algun friki, geek o el que sigui en té un i em pot respondre algunes preguntes   que em farien decidir?

I ara una pregunta més general:

Sóc l'única tonta que  aquestes coses l'hi criden l'atenció - tot i saber que no em fan falta- i que a la mínima oportunitat acaba caient en el consumisme total?