Sóc conscient de que aquest post arriba amb molt de retard, tothom ja fa molt temps que l'ha llegit i fins i tot s'ha llegit "El temor d'un home savi", però va ser a partir dels comentaris que havia llegit a la blogosfera que la Mireia-advent me'l va regalar. Dir directament que m'ha agradat i entretingut. L'autor crea un món, uns personatges, una historia, i tot plegat fa que tinguem un gran llibre (de mida, 876 pàgines) però que passa bé.
El dubte no el tinc precisament en aquest llibre; el problema poden ser els següents. Pot sortir bé, com ara els Harry Potter o El Senyor dels Anells. Podem tenir llibres com Dune, excepcional primer llibre i després afluixen. La trilogia de Aquasilva, de Anselm Audley que comença bé i va a menys. Amb "El nom del vent" ens és molt fàcil entrar a una nova dimensió, però faltarà veure com segueix.
De fet jugo amb avantatge ja que he vist comentaris del segon llibre, i el seguiu deixant bé, així que no trigaré a agafar-lo. Fa por, si el primer era llarg, el segon més val no parlar-ne.
No sé què ens guarda pel futur el senyor Rothfuss, però et puc garantir que si el primer t'ha agradat, el segon, de més de 1200 pàgines, no et decebrà, i no se't farà llarg. A mi em van encantar els dos, l'estil és fresc i personal d'aquest home, i he de dir que és inevitable enamorar-te del protagonista. Amb això ja té molt guanyat. Ànims amb el segon, a veure què et sembla!
ResponEliminaTinc un amic (el que me l'ha deixat) que li va agradar xò que diu que passa del "Temor d'un home savi", que s'espera directament a la tercera part, que aquesta serà la millor. No en tinc ni idea, encara em manca llegir-lo. En breu, molt en breu!!!
ResponEliminaTots en parleu tan bé!
Sembla que és un llibre que agrada a tothom, i jo no puc pas dir el contrari per part meva... M'ha sorprès que l'equiparessis a Dune, precisament ara he començat aquest darrer i en aparença semblen força diferents. Això si, ara per ara en puc dir poca cosa, sóc al principi... Ja es veurà!
ResponEliminaJo els vaig llegir tots dos seguits fa un parell de mesos i coincideixo amb la majoria. Són llibres llargs però no es fan llargs, la lectura es fa amena i t'enganxa la història.
ResponEliminaT'animo també a començar el segon, quan l'acabis tindràs ganes de que publiquin ja el tercer. ;-))
si et queixes del 2on, ja veuràs com el 3er encara es més gruixut, o canviarà d'opinió i farà una trilogia de 4 o 5 llibres xD
ResponEliminaDeprés dels vostres comentaris sembla clar que he de posar-me rapidament amb el segon llibre; i respecte a Dune, són molt diferents, només és el fet que es crea una saga amb mons diferents, una altra dimensió, i el que després cal es que es sapiga resoldre correctament tot això
ResponEliminaJo només he llegit el primer i em va agradar molt... Algunes parts les vaig trobar una mica masclistes, la veritat (TOTS els professors de la Universitat són homes i la majoria d'estudiants també, les noies es valoren més per la seva bellesa, bonica veu, etc. que no pas per la seva intel·ligència) però a part d'aquest petit detall, com dic, em va agradar molt :-))
ResponEliminaJo he llegit els dos i estic esperant el tercer amb candeletes.
ResponEliminaA mi en Kvothe em té ben atrapada.