Fa dies que tinc aquestes ressenyes empantanegades. Algunes fa molt temps i d'altres molt poquet. Em feia mandra. Em Martí m'ha donat la idea i amb un sol post les agrupo totes. Aquí les teniu.
De què va?
Un nou cas de Brunetti. Un veterinari acabat de divorciar és assassinat. Sembla que la feina que està fent des de fa poc a un escorxador i té quelcom a veure.
Què en penso?
Un llibre més de la Donna Leon. Entretingut , per passar una bona estona sense pretensions acompanyats del nostre ja conegut Brunetti.
De què va?
Troben assassinat un capellà i a un nen amb unes marques molt sospitoses al coll. En plena guerra civil a poca gent desperta interès un assassinat més o menys.
Què en penso?
No vaig entendre res. Vaig perdre el fil de bon principi i no el vaig saber trobar. Encara no he entès de què anava i cap a on anava
 |
| Afegeix la llegenda |
De què va?
Bibliografia més o menys novel·lada d'en Rafel Nadal.
Què en penso?
Em va agradar el vaig llegir ràpid i fàcilment. No tenia cap especial interès en conèixer la seva vida però el llibre passa fàcil , fàcil. A més em feia gràcia reconèixer llocs que conec
De què va?
L'Atenes de la crisis és un lloc mogut i amb molts delictes. Una sèrie d'assassinats de personatges importants faran que a Kharitos se l'hi giri feina. No només per resoldre els crims sinó per tenir contents a premsa i govern i que les seves investigacions no facin anar les finances de corcoll.
Què en penso?
Un nou personatge més per afegir a la galeria de les novel·les de detectius. M'ha agradat tant com per repetir autor, tot i la seva obsessió amb el transit.
De què va?
Un policia que va cometre un greu error torna de " vacances" i es reincorpora a la feina quan la persona que l'acusa desapareix sense deixar rastre. El seu cap l'hi encarrega una investigació extra-oficial de la caiguda d'un balcó d'un fill de familia rica. Cap de les dues investigacions portaran allà on s'esperava.
Què en penso?
Fàcil , entretingut, per passar una bona estona i no buscar tres peus al gat.
Potser no és la millor manera de fer-ne les ressenyes però ara com a mínim estan fetes. Si algú vol saber-ne alguna cosa més només cal que m'ho faci saber
Doncs no et pensis que em desagraden aquestes mini-ressenyes, són ressenyes 'twitter', gairebé! Però així dónes unes pinzellades de cada llibre i convides a triar. De moment veig que tant en Martí com tu teniu tirada per l'autor grec, que ja vaig dir l'altre dia que tindré en compte. Com que veig que insistiu, doncs m'hauré de posar les piles.
ResponEliminaL'últim també l'he tingut a les mans, però no m'acabo de decidir. Potser serà un bon candidat a esperar a que surti en butxaca.
Les mini ressenyes tenen una gran avantatge, i és que t'obliguen a dir el que vols sense embuts ni divagacions; i això, sempre és d'agrair.
ResponEliminano se, amb ressenyes tan curtes no ajuden gaire a convèncer, com a mínim a mi...
ResponEliminaEstic d'acord amb en J.Policarp. L'avantatge és que vas al gra i ets clara. Pel que veig no n'hi ha cap que em cridi. El del Rafel Nadal ja l'he llegit i el d'en Sebastià Alzamora el tinc, però no m'acaba de cridar.
ResponEliminaDoncs això de les mini ressenyes no està tan malament, almenys m'he fet una idea ràpida de la teva opinió sobre els llibres. El de l'Alzamora és estrany i no saps gaire on vol arribar, però em va agradar perquè està ben escrit. També he llegit el de Toni Hill, és entretingut. Ara es veu que n'ha fet un segon, ja tinc ganes de tenir-lo a les mans.
ResponEliminaEi, ho he trobat interessant això de fer mini ressenyes així!! Deixes ben clar la teva impressió de cada un! ;-))
ResponEliminaLa Donna Leon... fa uns mesos la vaig descobrir a la tele, de Berlín estant, i hi estic enganxat cada setmana (a la versió televisiva). "Crim de sang" m'hauria fet gràcia, però vaja...
ResponElimina