Segona
entrega de la saga Cançó de gel i foc. Un altra totxo
de 800 i pico pàgines que m’ha enganxat
molt més que el primer. L’he en un pim-pam, entenen un pim –pam com una mica
més de tres setmanes. Si bé és cert que l’apretada final de setmana santa m’ha
permès llegir-ne pràcticament 500 paginetes de res. Si del primer volum trobava
feixuc el canvi constant de personatges, la falta d’un protagonista clar amb
qui identificar-me ara ho he trobat un encert ( ja m’ho veu advertir que
passaria). Els salts constants et fan
tenir interès per quasi totes les històries,
tal i com també em vau avissar els personatges no són plans: tots són
bons i dolents i els grisos prenen molta força. La història és una història d’aventures, però també i sobretot de
poder, d’intrigues ( moltes intrigues) , de condició humana i de
sentiments i emocions. M’està agradant i tot i que ara he fet una petita pausa
abans d’encarar el tercer llibre: no trigarà massa.
Tenim
el territori en Guerra amb 4 reis que el reclamen: Els dos germans de Robert i
el seu fill Joffrey . en Robb que
reclama Hivernia. Amb aquesta panoràmica de guerra entre els Baratheon,
els Lannister i els Stark comença la segona entrega. Com sempre tenim fronts
oberts a totes bandes: el Gnom a Port Reial fent de Mà i lluitant contra i a
favor dels Lannister. Els dos germans Baratheon enfrontats entre ells i amb els
Lannister. I els Stark intentant recuperar el nord . Òbviament la història no
pot anar a pitjor, o sí? En aquest volum a més de les més baixes i altes
passions i trobarem màgia i arts
obscures. Tampoc no podem oblidar la Daenerys, la mare de dracs, que amb
catorze anys i vídua a trobat la valentia que l’hi cal per recuperar el que era
seu. Hi ha tants fronts oberts que és impossible no pensar en en Jon al mur o a
en Bran a Hivernia, i l’Ayra que hi arribarà. Quin paper hi tindran els llops
en tot plegat, i els dracs?
Bé
ja veig que tinc més preguntes que respostes puc donar. M’hauré d’esperar a la
propera entrega.
