La vall dels cavalls – Jean M. Auel.
Segon llibre de la saga “Els fills de la terra”, combinació d’aspectes antropològics amb la història de l’Ayla (Cromanyó), adoptada per un grup de Neandertals al primer llibre. En aquest segon la protagonista busca la seva espècie, representada per en Jondalar i el seu germà. Viurem alternativament les dues històries; uns en el seu viatge per altres tribus on ens explicaran com s’organitzen les coves Cromanyons i l’altra que viu sola en una vall idíl·lica on aprendrà a fer foc i domesticar animals. Fins que finalment es trobin i xoquin ambdós cultures, la Neandertal on ha estat educada l’Ayla i la cromanyó d’en Jondalar, que veu els Neandertals poc més que com a animals.
Bé, entretingut, combinant la part documental amb una història, tot i que
hi ha moments on podria avançar més ràpid; amb unes quantes pàgines menys s’explicaria
el mateix i hagués quedat millor. Amb tot, dintre d’un temps, vindrà el següent,
o sigui que bé.
En una Grècia on la majoria està
patint les retallades de sous i serveis, els joves han d’anar-se’n per trobar
feina, els pensionistes gairebé molesten i cada dia hi ha alguna manifestació d’uns o altres , el recaptador nacional amenaça als defraudadors que no paguen amb
la mort. Òbviament, aquest assassí es guanyarà la simpatia de molta gent. Kharitos
haurà d’investigar aquests assassinats i detenir el culpable, que com hom pot imaginar
no es tant bon jan com sembla.
Bona novel·la negra ben ambientada a l’actualitat i amb el personatge
familiar d’en Kostas Kharitos amb qui ràpidament connectarem.
El psicoanalista – John Katzenbach
Thriller psicològic en majúscules. De fet, on era jo fa deu anys i perquè no
el vaig llegir en el seu moment i perquè
l’ he de llegir en una edició especial
desè aniversari que ens varen regalar a la
visita a Liberduplex.
“Feliç aniversari, doctor. Benvingut al primer dia de la seva mort”. Així
comença la carta que rep del doctor Starks i que li dona 15 dies per esbrinar
qui n’és l’autor i perquè l’odia tant. En cas contrari, o es suïcida o mataran un
familiar seu, i ell haurà de viure sempre sabent que ha mort perquè ell ha
preferit que matessin algú altre que no morir ell mateix. A partir d’aquí es
construeix un bon llibre, una bona trama, uns personatges ben treballats i una
bona narració que ens porten a un llibre
que val la pena llegir.
Richard Castle – Ola de calor
Per aquells a qui no li soni el nom de Richard Castle s’ha de dir que es
autor de diversos best-sellers, inclosos els aclamats llibres de la sèrie de
Derrick Storm. La seva primera novel.la, “In a hail of bullets” ja va rebre el
prestigiós premi Tom Straw de Literatura de Misteri de la Societat Nom dePlume.
Aquest es el primer llibre de la protagonista Nikki Heat i tothom té clar que
no en serà pas l’últim.
Però això és a la sèrie de televisió. Sí, Richard Castle és el personatge d’una
sèrie i el que va començar com un joc a les xarxes socials s’acaba escrivint i
publicant. Els guionistes penjaven parts
del llibre ,que sovint surt esmentat a la sèrie , a la pagina oficial d’aquesta
i la resposta del públic va ser tant important que mig en broma, mig en serio el van acabar escrivint i publicant, aquest i un
parell més.
Per aquells que segueixin la sèrie és imprescindible, quantes vegades l’haureu
sentit i voldreu saber realment que passa?. Per la resta de gent, seria un
llibre que es pot llegir però no li trobarà la gràcia que té per a un fan de la
sèrie (com nosaltres).
I de regal, El escándalo Modigliani –
Ken Follett
El mateix Ken Follet a la introducció ens comenta que pensa que hi ha
circumstancies alienes a nosaltres que acostumen a decidir el nostre esdevenir,
hi ha mecanismes aliens a nosaltres que determinen el nostre destí, però també
les nostres eleccions poden tenir conseqüències, encara que no siguin les
esperades.
Ken Follet ens comenta que “en aquest
llibre vaig provar d’elaborar un nou tipus de novel.la que reflecteix la subtil
subordinació de la llibertat individual a una maquinaria més poderosa. Aquest
projecte tant poc modest va caure en el fracàs, Potser tal obra es impossible d’escriure:
encara que la vida no es basi en l’elecció individual , potser la literatura
sí.
El que vaig escriure, en
definitiva, va ser una novel.la d’intriga, d’argument lleuger, on varies
persones diferents, quasi totes joves, entren a diferents aventures, cap de les
quals surt com esperaven. Els crítics la varen alabar per animada, efervescent,
liviana, brillant, alegre, liviana (altre cop) i moguda. Per mi, va ser una desil·lusió
que no es fixessin en les meves intencions serioses.
Ara, el llibre ha deixat de semblar-me
un fracàs. Es efervescent, sí, i no es perd res amb això. No m’hauria de
sorprendre el fet que el resultat sigui tant diferent de l’obra que volia
escriure. Després de tot, això ve a demostrar que el que jo deia era veritat”
El llibre arranca amb la possible descoberta d’un quadre de Modigliani
desconegut, per part d’una jove historiadora que és de vacances a París. Altra
gent ho sabrà i li voldran prendre el descobriment. També aprofita per fer una
crítica al món dels galeristes i marxants d’art, més pendents del negoci que de
l’art en sí.
I tal i com diu el mateix autor, en surt una novel.la fresca, on jo tampoc m’he
fixat en les seves intencions serioses (i això que estava avisat) però que ha
sigut entretinguda i estranyament curta per un llibre d’aquest autor.
Quina feinada! De tots ells el que em crida més l'atenció és el del Psicoanalista, que no coneixia, només de veure'l a la vostra barra lateral, però pel que dius pinta molt bé, però a veure si em cagaré de por... Deu ser del rotllo 'Sé el que estàs pensant', no? Me l'apunto, a veure si el trobo.
ResponEliminaHome, deu n'hi do del rotllo que he escrit.
ResponEliminaI no te res a veure "el psicoanalista" amb "Sé el que estàs pensant", el primer és més cruel psicologicament (pel prota) i l'altre deixem-ho en un thriller estandard. Si no has llegit res de Katzenbach, proba'l. Jo he llegit aquest i m'ha agradat, però la gent que ja els ha llegit comenta que fins i tot prefereix "la historia del loco". Ara acaba de treure un nou llibre, "un final perfecte" que no sé que tal serà.
Ai, senyor, i jo que continuo en fase gens lector de llibres. El dia que m'hi posi, només amb les vostres ressenyes tindré curro per un parell d'anys!
ResponEliminaQuantes ressenyes!! M'agrada, perquè hi ha vegades que no sé què llegir que no siguin els típics clàssics que per cert em queden uns cuants... M'ha cridat l'atenció el que està ambientat em Grècia i el del psicoanalista. Estic d'arcord amb en Ferran... quina feinada! Em quedo per aquí!
ResponEliminaSalutacions.
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/
Un títol molt original hehehe quatre ressenyes i després ve la propina!! Com m'agrada llegir els posts bé i ara vaig amb presses i ho faria en diagonal i això no es fa... Tornaré!!!!
ResponEliminaNota per la MIREIA: Veus? Això podrien ser cinc posts... pel dia que el Barça torni a guanyar alguna cosa :-DDD
Ferran, per molt que miris ressenyes, acabaràs llegint el llibre que menys t'esperes.
ResponEliminaPat, el problema ha estat la mandra de fer la ressenya quan acabava el llibre, fins al punt que dius que ja n'hi ha prou i fas una col.leció com aquesta. Però no són massa nous aquests llibres per tu?
Assumpta, el Barça seguirà guanyant, la lliga ja la tenim, hem arribat a semifinals o sigui que no estem tant malament, però Deu n'hi dó quin repàs ens han fet!