diumenge, 7 de juliol del 2013
divendres, 5 de juliol del 2013
dimecres, 3 de juliol del 2013
Tempesta d'espases i La casa del silènci... una combinació una mica peculiar
Blanca Busquets i George R.R. Martin, res a veure ,sinó fos
perquè són els dos últims llibres que tinc pendents de ressenyar. Poc que
llegeixo i encara em costa fer les entrades al bloc...
La tercera entrega de Cançó de gel i foc m’ha entretingut 2
mesos, La casa del silenci 2 dies. He
passejat el totxo de 1100 pàgines per tot arreu, les 230 només fins a la
platja. He passat de viure aventures fantàstiques a Hivernia a un pis de la
zona lata barcelonina. Res a veure, ja us ho he dit sinó fos per què ambdós
utilitzen la visió subjectiva dels personatges per mostrar-nos una realitat complexa, sinó no
fos perquè ambos ens mostres personatges grisos amb matisos, sinó fos perquè la
passió i els sentiments creen les dues històries , sinó fos perquè tots dos m’han
entretingut cadascú a la seva manera. Dos llibres molt diferents que m’han
agradat tots dos.
La casa del
Silenci. Tota la nostra història
comença amb un violí trobat a un abocador i una nena que descobreix la seva
passió per la música. Un director d’orquestra alemany exiliat a Barcelona que
té una predilecció per un concert per 2 violins
de Bach i una assistenta que saluda en
alemany al bust de Beethoven mentre li treu la pols. És la història del violí,
de com va de mà en mà però també de la gent que el toca i dels seus sentiments i emocions i també dels seus records. Una història
petita però universal que val la pena ser llegida.
.Tempesta d’espases.
No vull explicar massa res per si no l’heu llegit fa molta ràbia que avancin esdeveniments.
Les situacions es fan cada vegada més complexes, els personatges més polièdrics
i els fets es precipiten. En resum; entretingut.