Chester, juliol del 1992 durant una estada per aprendre anglès |
Han passat 20 anys i la frase
FREEDOM FOR CATALONIA que escrivien aleshores a la motxilla continua vigent.
El que fa alguns anys era només un somni impossible d’adolescència ara
és una realitat que es va forjant dia a
dia. Quan dir que eres
independentista era opció radical i poc
compresa, quan el catalanisme que
intentava un encaix amb Espanya era la possibilitat més viable , quan
pensar en una Catalunya independent era un somni inimaginable, ja portava l’estelada com a
pin. 20 anys després el sentiment no ha canviat, el somni continua més viu que
mai. Ara però és un somni compartit, compartit de milers de persones que no
tenen por de sortir al carrer i dir que pensen
i senten. Persones que tenen l’estelada penjada al balcó tot l’any,
persones que quan van de viatge fan pedagogia intentant explicar que és Catalunya
i qui som els catalans, persones que enllacen el seu jo vitual fent una cadena, persones que s’uneixen amb objectiu comú, però també
persones que fa un temps no havien ni pensat anar a una manifestació o signar
un manifest, persones que fins fa poc no veien la necessitat de cridar per la
nostra llibertat. Totes aquestes persones serem les que el dia 11 ens unirem,
ens donarem la mà i ens permetrem somiar , un somni que cada vegada té menys de
somni i més de realitat.
Gràcies Mireia, et tuitejo ara mateix...
ResponEliminagràcies a vosaltres per la idea i per la feina
EliminaMagnífic escrit! M'agrada com descrius el sentiment, com ho vivíem fa 20 anys i com ho vivim ara. Llavors érem l'excepció, ara el que vivim és un somni. Espero que no es torni malson, hem de tenir confiança!
ResponEliminaCal tenir confiança, XeXu. Mai havíem pensat que veurem i viuriem moments com aquests i mira!
EliminaOsti Mireia! Així que tu eres l'altra persona que duia un pin amb l'estelada pel carrer! ;p
ResponEliminaQuè bo, què bo!!!! I tant que hem fet un escrit molt i molt similar. Experiències bessones, sentiments compartits! Veig que hem viscut un procés ben similar. I el millor és que ens trobem, aquí i ara, i estem ben orgullosos de veure com al nostre costat tot això amb el que somiavem ha crescut espectacularment!
Va, ho reconec... i una mica d'orgull és perquè tenim cert pedigrí! :))))
Gràcies Porquet, a mi també em va fer molta il·lusió llegir el teu post. Erem més dels que ens pensàvem.
EliminaEps, torno per aquí. I és que m'ha encantat llegir-te. M'has emocionat! És que a la foto que has penjat hi podria haver estat jo perfectament! M'encanta, m'encanta, m'encanta!!!
ResponEliminaM'agrada el teu color, verd esperança i les paraules tan sentides que el mostren. :-)
ResponEliminaCal estar esperençats, sinó què? :)
EliminaMolt bonic.
ResponEliminaBona diada!
Gràcies per passar
Eliminam'encanta! a més, estàs igual!super bona la foto
ResponEliminaHome, no ben bé. Tinc més de tot: anys, kilos, arrugues , canes...
EliminaQuè maco t'ha quedat MIREIONA!! ;-))
ResponEliminaEstic tan sobrepassada de feina que no he tingut temps "encara" de fer el que volia fer pel blog d'Artesania... uffff
Quina ets tu a la foto? (deus ser la segona o la quarta, per la semblança amb la nineta del perfil... però no ho sé distingir prou bé)
Assumpta, vau fer moolta feina aquests últims mesos i tot va anar genial.
EliminaSóc la quarta, la del jersei blanc. Tens bon ull
I quina serà la foto d'aquí 20 anys? Bona Diada!
ResponEliminaConfio que la de la cadena per explicar què vam fer per aconseguir la independència
EliminaÉs ben cert: mai ho haviem tingut tan a prop!!! :)
ResponEliminaDolors
Cada vegada més
Eliminamira si vaig tard....em sap greu
ResponEliminapero despres de la feina (que ha estat un plaer ben recompensat a mes) volia gaudir d'aixo amb calma
i assaborir cada post, cada baula amb l'intensintat que mereix
i es magnific sentir que tots hi soms
gracies a vosaltres
Ei, ha estat una experiència molt xula. Jo encara he de visitar molts blogs, però vaig fent de mica en mica
Eliminadisculpa jo també arribo tard .....però mira aquest 20 anys han passat i ara en tres anys crec que hem avançat molt almenys en decisió del poble....no tirarem enrere, ja no podem ni volem...visca Catalunya!
ResponEliminaTens raó en poc temps hem fet gran passes, però cal seguir caminant
EliminaGràcies
ResponEliminaArrib amb retard però esper que el dia de la diada genial! Endavant! :)
ResponEliminaVa ser un dia genial Caterina i per la història
EliminaVa ser una Diada espectacular. Ep, "una altra" Diada espectacular, cal dir, perque la de l'any passat també va ser de pell de gallina. Tens raó, abans era una cosa de quatre "radicals", ara és una il.lusió que cada dia perseguim més catalans. Ho aconseguirem!
ResponEliminai tant Ferran que ho aconseguirem
EliminaUn escrit molt emocionant. Encara que sigui tard, és molt bonic llegir-lo i pels que llavors passàvem de la independència, doncs un toc de com va poder ser.
ResponElimina