Després de sentir-ne l'entrevista que l'hi van fer al Món a Rac1 fa molt de temps va passar a la meva llista de pendents... però sense pressa. El volia llegir però tampoc m'urgia. El primer dubte va ser si llegir-lo en versió original o en català, finalment em vaig decidir pel català no sé ben bé perquè.
Després d'haver llegit el 1714 de l'Alfred Bosch, fa una dècada o més, tenia por que aquest no m'acabés de convèncer , els fets ja els retrataven allí i el tractament novel·lesc d'en Bosch m'havia agradat molt. Tot i així deprès de l'entrista , les bones crítiques i l'any en què ens trobem quasi em sentia mig obligada i el dia que es va iniciar oficialment la celebració del tricentenari jo també vaig començar el llibre.
Anem a pams, la història se'n relata a través dels ulls de l'enginyer Martí Zubiria, fill d'un comerciant barceloní educat a França a càrrec del Marquès de Vauban. Tot comença amb el robatori d'un cotxe fúnebre i acaba amb la benvolguda i horrorosa Waltraud prenent les notes de tota la veritat , segons en Zubi, dels fets del setge de Barcelona. M'ha agradat el to, el nostre protagonista que de tant poc heroi i tant cínic t'acaba caient simpàtic, una mica a lo House . Es tracta d'una novel·la èpica, tot i el to de sarcàstic que hi trobem... no deixa de relatar grans fets, transcendents per tot un país però sense oblidar de riure's d'un mateix i també dels altres.
Crec que ha estat un bon llibre i una bona manera de retrobar-nos amb fets històric