El 1997 TV3 encarrega
al periodista Carles Porta un reportatge que es va emetre al programa “30
minuts” :“Tor, la muntanya maleïda”, fet arran de la mort de Josep Montané,
Sansa, cacic que va ser declarat amo únic de la muntanya de Tor l’any 1995, i que cinc mesos més tard va ser assassinat.
Fins llavors, la muntanya era propietat de la “Sociedad de condueños”, constituïda
el 1896 pels veïns de les 13 cases que hi havia a Tor, i on els estatuts
exigien, per ser amo, que es visqués tot l’any a Tor.
Per situar-nos, Tor
toca a Andorra , entre les estacions d’esquí de Pal i Arinsal. Això fa que hi
hagi interessos econòmics molt importants, tant per les perspectives de l’estació
d’esquí, que permetria connectar les dues anteriorment citades, com per ser una
porta d’entrada del contraban des d’Andorra. Això porta a continues demandes
per obtenir la propietat de la muntanya.
Tal i com acaba el
reportatge amb la declaració d’un dels advocats del protagonistes;” de vegades penso
que la més desbordada imaginació d’un guionista de televisió fent un argument dramàtic i recargolat no superaria
el que, desgraciadament, a la vida real estan vivint a Tor”
El llibre narra en
primera persona l’elaboració del reportatge, explicant les seves reflexions i
entrevistes, descrivint els personatges de manera clara, et pots fer una imatge
precisa de tots ells. De fet, mirar ara el reportatge a través de TV3 a la
carta es d’allò més gratificant, ja que a part de veure el resultat d’aquest
treball, veiem les pintes de la gent l’any 95, i creieu-me que Deu n’hi do.
El llibre es
interessant, barreja la investigació amb
l’elaboració del reportatge. No per ser una historia real té menys força que qualsevol d’inventada, ja que allò de que “la realitat
supera la ficció” mai ha estat tant real.
És un llibre que sorprèn, generalment no llegeixo no-ficció, perquè m'agraden les novel·les, històries inventades, però en aquest cas la diferència no es nota gens ni mica. La incredulitat amb la que llegeixes el llibre és molt gran, però no obstant, aquestes coses van passar de veritat, i ben a prop de casa nostra. Força recomanable, per sorprenent i ben escrit.
ResponEliminaJa fa temps que el vaig llegir i encara recordo la bona sensació que em va deixar.
ResponEliminaJo no l'he llegit, però pel que dius, té molt bona pinta, i està situat a Andorra!! Això promet... la buscaré! Gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaXexu i Joan. Veig que estem bastant d'acord. Ada, de fet Tor es a la frontera, però encara es Catalunya, això que passa es ben bé a casa nostra.
ResponElimina