Número Zero. Umberto Eco

Mirant la revista de Cercle de lectors, de fet la minirevista que queda en català (això pot servir per fer un altre post; el fet que la revista  de cosmètica sigui el doble que la de català és curiós), i veig el llibre. És de l’Umberto Eco, un autor que s’ha fet un nom, i la sinopsis és:

Una reflexió divertida i brillant sobre el paper actual de la premsa i sobre el gran tema d’actualitat: la corrupció política i econòmica que ho esquitxa tot.

En Colonna s’ha passat mitja vida fent de documentalista per a diaris i editorials i no té cap aspiració especial. Segons la seva exdona, en Colonna és un perdedor nat. Un dia, però, li fan una curiosa proposta: li ofereixen la subdirecció d’un nou diari, proper a la gent, que s’ha d’avançar als esdeveniments suposant allò que passarà. L’equip prové de redaccions diverses, de publicacions petites, que veuen l’oportunitat de fer periodisme d’investigació. Però la realitat és una altra i, contra la voluntat dels periodistes, la fantasia serà més important que el rigor. La màfia, el Vaticà, les intrigues polítiques... seran fruit de mil i una conjectures

Ajuntes l’autor i el tema i penses que podem tenir un llibre que ens pot fer passar un bona estona. Doncs va ser una decepció. Potser és que n’esperava força més, però  tot i que hi havia dues trames cap m’ha convençut. Ni la de com és crea un nou diari que tindrà una determinada visió, , tractarà uns temes i altres no  i ho farà d’una determinada manera. Res diferent del que passa realment. I una segona trama on vegada es munta una història sobre que Mussolini no és mort, i de com fuig, com es crea Gladio (xarxa anticomunista amb lligams amb la OTAN i CIA) i totes les conspiracions hagudes i per haver a Italia des`de la Segona Guerra Mundial..

Cap de les dues trames, ni la creació del diari amb la seva visió i interessos  ni la històrica que representa que investiga un dels protagonistes, m’ha enganxat.