Fa molt de temps que tenim el blog abandonat i que no hi ha manera de reactivar-lo. Recordo quan la setmana que només escrivia un post o dos era una mala setmana. Queda lluny! Fa mesos, i molts, que fer un post molt de tant en tant costa, costa molt. La feina i el dia a dia són les excuses perfectes per no escriure res. Però només són això , excuses.
Altres mitjans han substituït al blog quan hi ha necessitat immediatesa, penjar una foto a l'instagram, els 140 caràcters del twitter. Les ganes de compartir ràpid i de tenir resposta igual de ràpida.Un like, dos likes i cada minut van creixent. Al cap d'un parell d'horetes la foto està oblidada i ja no pretens que ningú més la vegi. El blogs requereixen més complicitats. Calma per escriure, reflexionar, deixar reposar i també calma per llegir, deixar comentaris i esperar una resposta. Temps per fer coneguts, llegits i saludats. Qui s'ho havia d'imaginar fa 10 anys que diríem que els blogs no proporcionen immediatesa, que són lents i per a ments tranquil·les?! Les coses canvien i la tecnologia fa que canviïn molt depresa.
 |
La sensació general és que tothom ha baixat el ritme, que molts estan ,com nosaltres, al límit entre la vida i el tancament definitiu. Intentarem un cop més sobreviure. Aquest cop,la proposta és un post al mes: el dia 17 per ser exactes. Aquest, espero, que sigui el primer de molts.