Ressenyes pendents del 2016. Martí

 

Escolta la cançó del vent /Pinball 1973,  d’Haruki Marakami

Són les dues primeres histories escrites per Murakami i ja apunta maneres; els ambients, personatges o histories  mostren l’essència del que seran les línies bàsiques dels seus posteriors llibres.

A més  el llibre inclou un  pròleg  on l’autor ens explica que el va portar a escriure i com ho va fer.

Odiseo. El retorno,  de Valerio Massimo Manfredi

Després de Odiseo, el juramento  que s’acaba amb el final de la guerra de Troia, ara tenim el retorn cap a Itaca, però un viatge de 10 anys on trobarem ciclops, sirenes, Circe, Calipso... per arribar a una Itaca on tothom busca aprofitar la suposada mort del rei per prendre el seu lloc.

Posats a triar, em quedo amb el primer llibre. Amb aquest podem conèixer  tots aquests personatges celebres arran de la història de Odisseu, però el llibre no queda tant reeixit com l’anterior.

Experimento letal, de John Locke

Continuació de  Gent letal  on vàrem conèixer en Donovan Creed, agent de Seguretat Nacional i  assassí a tems parcial. Un llibre en la línia del primer, un llibre que busca fer-nos passar una estona entretinguda. Ja no ens sorprendrà, ja coneixem amb qui ens les tenim, però un personatge com aquest sempre  tindrà alguna carta amagada que ens sorprendrà.

 

 El tallafoc, de Henning Mankell

Llibre de la serie Wallander, per situar-nos cronològicament es el vuitè de tretze.

En pocs dies tenim un mort davant d’un caixer automàtic, dues adolescents que assalten el conductor d’un taxi, una apagada general a gran part d’Escània; tenen alguna cosa que ho lliga? Si voleu la resposta la trobareu a aquest llibre, que tot i tenir estones millors i altres on decau una mica està en la bona línia dels llibres d’aquest autor.

L’elefant desapareix, d’Haruki Murakami

 Llibre que conté disset contes  força primerencs de l’autor, i n’hi ha de tots colors i gustos, de manera que n’hi haurà que ens agradaran  més o no tant, però en tot cas al ser contes curts aquells que no t’atrapin tant passen ràpid i els que si et deixen un bon regust.

Personalment, m’ha agradat, i com que he tardat un cert temps a fer el post, ara he de dir que algun dels que no em va enganxar tant al seu moment, ara els recordo amb més carinyo que quan els llegia.

          

La mort d’Ulisses, de  Petros Màrkaris

Llibre diferent d’en Màrkaris; són set relats diferents on bàsicament veurem problemes relacionats amb la immigració o xenofobia. Així, a partir de  muntar histories que passin més lleugeres també es busca reflexionar sobre la immigració i les situacions que han de patir per aquestes persones

Algun relat millor que altres però deixem el llibre com a correcte.

Els caçadors de mamuts, de Jean M. Auel

Tercer llibre de la saga Els fills de la terra, on seguim creuant la historia d’Ayla com a protagonista, que acompanyada per Jondalar arriben a la terra dels mamutoi  (els caçadors de mamuts) on s’instal·len. A partir d’aquí, hi ha la historia de Ayla i d’altra banda se’ns detalla com era l’estructura, costums, tècniques d’aquesta societat

Però si amb el segon llibre ja creia que es feia llarg, amb aquest encara més;  se m’ha fet molt i molt llarg.