La primera va ser la resposta que va tenir un proposta nostra, gràcies al ressò inicial de l'Assumpta, i que va fer què poguéssim conèixer les vostres lletres i alhora també alguns blocs que no coneixia. La Carme, com no, va participar en el recull però a més també vam utilitzar un dibuix seu com a portada. i contra`portada . En vaig fer un recull virtual que es deia de Mà en mà. Em va fer una il·lusió tremenda que un post que havia estat escrit a mà per casualitat acabés d'aquesta manera.El calendari d'advent és un altre fet que em sorprèn any rera any. Va començar essent una "tonteria meva" que no tenia cap solta ni volta. Cada any penso en no fer-lo, en deixar-jo i cada any algú o altra ens recorda amb un Què, el calendari d'advent? que potser sí que el reobrim. M'encanta que una iniciativa personal i amb poc futur hagi acabat, gràcies a la comunitat blocaire sent una cita anual administrada per una creient practicant i una atea convençuda i on tothom hi pot dir la seva.
A part d'aquests fets on hi ha més gent implicada, també hi ha hagut anècdotes més personals que si no haguéssim obert un blog mai no haguessin passat: la invitació de Liberduplex per veure les seves instal·lacions a ran d'un post de queixa, sortir al diari o als blogs del 3/24 i aquesta setmana edicions 62 ens ha ofert enviar-nos un llibre perquè el resenyem al blog.
En defenitiva que els blogs ens han aportat experiències interessants i si la Carme demana que n'expliquem algunes... es fa. Fora broma! 10 anys són molts anys i a més portats com fa la Carme, amb constància i bons posts no ha de ser fàcil. Carme, per molts anys!
Ja el tinc a lloc, sortirà demà a la nit... els he posat per ordre d'arribada.
ResponEliminaMoltes gracies, Mireia per ser a la meva celebració i felicitats a tu també pels teus 10 anys de blog.
Carme, els aniversaris sempre s'han de celebrar i un com el teu, encara més
EliminaAvui he descobert que Calendari d'Advent, al qual he participat algun any, va ser una idea teva. Felicitats. Veig que en el món virtual passa com en el real: sempre hi ha coses que desconeixem dels nostres propis veïns, i molt em temo que a mi més que a altres. A reveure, Mireia.
ResponEliminaAvui he descobert que Calendari d'Advent, al qual he participat algun any, va ser una idea teva. Felicitats. Veig que en el món virtual passa com en el real: sempre hi ha coses que desconeixem dels nostres propis veïns, i molt em temo que a mi més que a altres. A reveure, Mireia.
ResponEliminaEm fa gràcia perquè et descrius com poc social, i realment has portat sempre el blog de manera discreta i poc expansiva, però aquells que et coneixem de fa temps, de fa molt temps ja, sabem que d'aquí han sortit algunes de les millors iniciatives blogaires que ens han fet xalar de valent. Com que sóc un malalt, recordo totes aquestes anècdotes que expliques, i vaig participar en les teves propostes. Bé, en el calendari de l'advent no, però miro amb admiració que se segueixi fent de manera tan entusiasta cada any. El que no s'oblida és que va sortir d'aquí, així que un gran mèrit. I com oblidar també la visita a Liberduplex, hahaha. Era perquè us havíeu trobat un llibre que tenia un error d'enquadernació, oi? Tenia unes pàgines més endarrerides del que els tocava, un salt endavant. Quines coses ens passen als blogaires, i les que jo he refusat al llarg del temps... bé, ara fa molt temps que no em proposen res, però abans sí. El que no refuso mai són els llibres que em volen enviar les editorials ;)
ResponEliminaMira quin post tan maco que se m'havia escapat!! :-))
ResponEliminaOstres, va ser molt divertit allò de fer posts "a mà", a mi, personalment, em va fer força gràcia veure la lletra d'altres blogàires. De fet, no deixa de ser una forma de conèixer-nos una mica més :-DD
I què dir del Calendari d'Advent? Això sí que és màgia pura... Bon rotllo blogàire, col·laboració... :-DD
Uf! 10 anys? Quina passada nena!!! Sembla mentida que faci 10 anys que estaves avorrida a casa
ResponElimina