Plantes i plantetes

No tinc massa bona mà ( ara no sé si aquest diacrític es manté o no)  amb les plantes.  Tenen una tendència natural a morir en les meves mans.  Però no totes igual, n'he reviscut algunes de forma espectacular i d'altres han mort sense tenir ni la més mínima oportunitat. Fins aquí normal. Un cas especialment excepcional és la meva afició a plantar alvocats. Si busques tutorials veus coses molt estranyes: escuradents volant, tècniques difícils... Jo tinc la meva particular i és la següent:

segons internet

1. Compro un alvocat que sigui ufanós, ni dur ni massa tou a la nostra verduleria de capçalera. 
2. Fem servir l'alvocat per fer guacamole, o tàrtar de salmó o simplement en una amanida.
3. Vaig a llençar el ós ( un altre diacrític, ufff)  i m'ho repenso.
4. Surto al balcó, busco una jardinera amb les plantes una mica potxes ( no em costa gaire) i enfonso el pinyol a la sorra.
5. Regar quan hi penses.
6. Sorprendre't quan surt un brot i regar amb assiduïtat, ara sí.
7. Oblidar-te de regar-lo o deixar-lo a fora a l'hivern.... i que estiguin a punt de morir.
8. Entrar-lo a casa i que revisquin...

Aquesta és la meva tècnica de plantar alvocats. Bé, només han sigut dos i el segon a aparegut per sorpresa avui i fa més d'un pam ( no l'havia vist). Aquest ha sigut el detonant per fer aquest post. Apa us deixo quatre fotos ( no en tinc més del alvocat i el seu procés).

primer brot de l'alvocat

creixent, creixent

trasplantar sempre és un risc

i no ho havia vist ;)

uiii que ha sortit aquí al costat?