Títol: Homes sense dones (Onna no inai Otokotachi)
Autor:Haruki Murakami
Traductor: Albert Nolla Cabellos i Jordi Mas López
Editorial i any: Empúries, 2015
Enquadernació: rústica
Idioma: català
Pàgines: 269
Finalment després de molts anys de la compra de El salze cec i la dona adormida m'he decidit amb un Murakami. Vaig comprar el llibre de contes amb la intenció d'introduir-me d'una manera poc abrupte al seu món , però mai vaig trobar el moment. Van passar els anys i en Martí es va fer un bon lector d'aquest autor però per més llibres que hi haguessin a casa , per més bones crítiques que el llegís mai no trobava que fós el moment indicat. Dissabte passat no sabia que llegir i en Martí em va recomanar per enèsima vegada que ho intentés i aquest cop sí que era el moment. I feina feta: primer Murakami al sac.
Vaig optar, com era la primera intenció i seguint la recomanació d'en Martí per un llibre de contes, tot i que no el que havia previst fa tant de temps. Homes sense dones és un recull de contes curts on en tots els casos les dones hi tenen un paper important: relacions de parelles, desamors, amistats, relacions laborals. Sigui quina sigui aquesta relació les dones en som el denominador comú.
Només llegir el primer conte Drive my car em va envair una sensació de dejà vu. No sé si és una sensació només meva, però Murakami m'ha recordat a Calders i a Auster. Els seus relats són senzills, nets. La narrativa sembla que sigui pràcticament una descripció de fets i sentiments, com si fossin una situació objectiva. Vas avançant la lectura tranquil i sense trasbalsos fins que et pares un segon i t'adones de la profunditat en què dibuixa els éssers humans: els seus anhels, les seves pors, les seves emocions i les seves contradiccions. A la que fas una mica més d'atenció també et sorprèn que has estat llegint sobre situacions surrealistes, emocions fora de mida com si fossin d'allò més normal. Aquesta capacitat de fer passar per habitual l'extraordinari sempre em deixa estorada.
Resumint, crec que ha estat un bon moment per llegir el llibre, l'he gaudit i segurament repetiré. No cal que el recomani perquè Murakami ja està més que recomanat.
✅✅✅✅
Ei! Que bé que t'hagi agradat.
ResponEliminaHas resumit en una frase, allò que sempre m'entusiasma de Murakami i també de Calders. (L'Auster a mi, no tant) La capacitat de fer passar per habitual, l'extraordinari.
Ara, no paris... ja t'ha pucat el cuquet Murakami.
Benvinguda al costat fosc! Com la Carme, m'entusiasma Murakami i Calders també m'ha agradat molt, però Auster és zzzzzz...
ResponEliminaHas triat un bon llibre per començar, no per introduir-te a l'autor, perquè el seu univers va per altres bandes en altres llibres, però aquest recull particularment a mi em va encantar i és dels millors llibres que li he llegit els últims temps, al nivell de les seves grans obres, i pensa que els he llegit tots. Tots els traduïts, ja s'entén...
Ah, dir que al principi Murakami s'ha de llegir a poc a poc. No cal que corris a llegir altres llibres seus de seguida, ell et cridarà quan sigui, com ha fet en aquesta ocasió.
EliminaCarme, sí crec que serà un actor recurrent a partir d'ara. Només llegir el primer conte vaig pensar en Calders. Em pensava que era rara però veig que no és tant estrany.
ResponEliminaXeXu. hehehe. Jo recordo l'Auster de fa 20 anys, he estat molts anys sense llegir res d'ell. Ara he comprat l' última i ja veurem com anirà. Us ho faré saber.
Va ser en Martí qui em va triar el llibre, així que l'hi hauré de donar les gràcies. Aquesta sensació ja l'he tinguda. Crec que em caldrà un estat d'ànim especial per llegir el segon. Però estic més que convençuda que hi haurà un segon