Cazeneuve i la revenja dels desvalguts. Oriol Molas i Ferran Grau

Títol:  Cazeneuve i la revenja dels desvalguts
Autor:Oriol Molas i Ferran Grau

Editorial i any:   Capital Books, 2018

Enquadernació: tapa tova

Idioma: català

Pàgines: 349

Desconeixia qui era Enric Cazeneuve i que havia estat el primer a obrir una agència de detectius a Barcelona. Aquest fet em va cridar prou l'atenció com per decidir-me a comprar el llibre. No recordo haver-ne llegit cap ressenya, ni bona ni dolenta, així que  va ser una elecció sense cap expectativa concreta que va sortir prou bé.

Enric Cazeneuve, mare catalana i pare francès,  decideix viure a Barcelona després de la mort de sa mare i de rebre com a herència el pis dels seus avis . A Barcelona es retrobarà amb un amic seu d'adolescència, ara periodista de successos de La Vanguardia. No tenir feina i tenir alguns diners de l'herència faran que disposi de suficient temps com  per ajudar  al seu amic a investigar una sèrie d'estranys assassinats que s'han anat produint a la ciutat.  

Aquest és l'inici de la nostra història que s'anirà complicant  amb el retrobament d'un amor d'adolescència   i amb els fets de la Setmana tràgica. La trama de les morts està ben trobada, tot i que potser és un pel previsible.  La història combina la investigació periodística-criminal dels assassinats; les històries sentimentals i personals dels personatges principals i els fets històrics ocorreguts a la Barcelona del 1909. Tots aquests ingredients s'aniran teixint a la novel·la. 

Els personatges te'ls fas teus de seguida, et cauen simpàtics: la minyona revolucionaria, l'amic una mica esbojarrat o el gitanet de Gràcia amb molta barra, el policia corrupta i fatxenda. Potser no són els personatges més profunds del món però tens curiositat per saber com els hi va i com es desenvoluparà la seva història


És un llibre entretingut, de fàcil lectura.No és una obra mestre i confio que si n'hi ha més la trama em sorprengui una mica més  i  els personatges  tinguin una mica més de cos. Tot o això si n' hi ha un segon llibre no descarto repetir.

✅✅✅

Ready Player One. Ernest Cline

Títol:  Ready Player One
Autor:Ernest Cline

Traductor: Lluís Delgado i Rosa Borràs

Editorial i any:   Edicions 62, 2018

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 508

Estic friqui, friqui; perquè negar-ho. M'ho he passat la mar de bé llegint aquest llibre. Fins fa 4 dies no en sabia la seva existència ni la del seu autor, tot i la pel·li  apunt d'estrenar-se de l'Spielberg. Van ser uns parell de casualitats les que me'l van fer caure a les mans. Bé, caure...caure....no, que el vaig anar a comprar expressament però digue-m'ho així. 

El llibre és una distòpia que es desenvolupa a l'any 2045. En una terra desolada, plena  de guerres, fam i amb una crisi energètica sense precedents. L' Oasis és un món virtual on la majoria de població passa bona part del seu temps. Quan l'excèntric Halliday, creador multimilionari de l' Oasis, mort sense hereus comença un joc de pistes  per aconseguir la seva fortuna. El propi Halliday  deixa a les seves últimes voluntats  que la primera persona que tingui un avatar a l' Oasis i que sigui capaç de trobar l' Ou de pasqua que hi ha amagat, serà el seu únic hereu. Com a úniques pistes deixa un vers i un Almanac amb tot de cites i pensaments que ha anat escrivint al llarg dels anys. Wade Watts és un adolescent asocial i sense recursos que passa la major part del seu temps connectat a l' Oasis i que com molts altres es convertirà en  un gunter (  un buscador de l'ou). Quan és el primer,  5 anys després de la mort de Halliday ,en desxifrar la primera pista tot canviarà.

RPO és un llibre entretingut,que passa molt bé, potser una mica per adolescents. Està farcit de referències a pel·lícules, música, sèries, còmics  i sobretot videojocs de finals dels setanta i els vuitanta. No en coneixia la meitat, especialment del videojocs, però tot i així m'he divertit molt llegint-lo i moltes referències m'han fet gràcia. Aquestes referències les trobem sobretot a la primera part del llibre i en algun moment se m'han fet una mica feixugues, però res que no es pugui superar. A mesura que el llibre va avançant és va convertint en un llibre d'aventures com els d'abans. Una mica a  a l'estil Dan Brown per joves. Canviem les referències a obres d'art clàssiques i teories de la conspiració per programadors de videojocs o  pel·lícules dels 80 però la idea és similar. Això no és dolent en sí mateix, garanteix un bon entreteniment i tenir-te enganxat a les pàgines del llibre fins que l'acabes.

Potser no serà un llibre de  gran  literatura però crec que és prou reeixit com perquè m'ho hagi passat bé, que no sempre es pot dir.  

✅✅✅✅

Vida familiar. Jenn Díaz

Títol:  Vida familiar
Autor: Jenn Díaz

Editorial i any:   Edicions 62, 2017

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 187

És el primer llibre de Jenn Díaz que llegeixo  i no m'ha agradat tant com em pensava. Crec que  ha estat un error  meu. Es tracta d'un llibre de contes i els he llegit massa seguits. Com que tots giren al voltant de la mateixa temàtica i  des d'una perspectiva similar, llegir-los seguits no l'hi fa cap favor al llibre.

Jenn Díaz parla de situacions complexes, dures, de sentiments, de reflexions. Aborda temes que no són fàcils des de de la perspectiva del personatge principal. No són relats on passen coses, i si en passen són poques, sinó  que crea un espai on els protagonistes: pensen, dubten, reflexionen i senten.  El llibre està ben escrit, i el llenguatge ben trobat, et porta on t' ha de portar i sorprèn sí cal.

És un bon llibre però per llegir a petites dosis, tot seguit es pot fer feixuc . El recomano com a lectura paral·lela.

✅✅✅

Restes mortals. Donna Leon

Títol:  Restes Mortals

Autor: Donna Leon

Traductor: Núria Parés

Editorial i any:   Edicions 62, 2018

Enquadernació: butxaca

Idioma: català

Pàgines: 358

Un altre dels molts llibres que he llegit de la Dona Leon amb el Comissari Brunetti com a protagonista. Aquest però, és una mica diferent. Normalment ja de bon inici ens endinsem dins alguna trama detectivesca, aquest cop bona part de la novel·la es dedica a situar-nos, a posar-nos en antecedents. M'ha agradat, tot i que té uns tempos diferents dels que estava acostumada a trobar-hi. 

A Restes Mortals, trobem un Brunetti cansat, fart de la seva feina i de veure com és , a vegades, de poc amable la condició humana. Després d'un interrogatori que acaba amb atac de cor fingit per en Brunetti per salvar un company d'un atac d'ira contra un detingut , Brunetti decideix allunyar-se de tot i de tothom durant uns dies. La Paola, la seva dona,  l'hi ofereix la casa d'estiueig d'un tiet per passar-hi uns dies. Allà coincidirà amb Davide Casati, un home gran  aficionat  al rem que el portarà a redescobrir la laguna i també el problema de la desaparició de les abelles. Amb aquest inici tant estrany , Donna Leon , ens introdueix en un problema real del nostre ecosistema i aprofitant el retir d'en Brunetti també ens parlarà de  la aguna i del seu estat. Aquest inici relativament plàcid i molt descriptiu  acabarà abruptament amb la troballa d'un cos ofegat, en Brunetti reprendrà la seva feina de policia i  el ritme i to de la novel·la tornarà  a l'estil ja conegut.

Un llibre diferent però igual d'entretingut que la resta de la saga , potser  amb un punt més seriós i  reivindicatiu  de l'habitual.   Per algú que es vulgui introduir en el món de Brunetti  no seria el millor llibre, no perquè no estigui bé, sinó perquè no es representatiu de la resta. Recomanable

✅✅✅✅