tag:blogger.com,1999:blog-8098830090752346064.post7110070622231305900..comments2023-10-25T17:23:28.533+02:00Comments on Un altre invent: Els retrobamentsMireiahttp://www.blogger.com/profile/04328686947222047176noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-8098830090752346064.post-60714955538805666382008-10-22T20:11:00.000+02:002008-10-22T20:11:00.000+02:00No dubto que amb segons quines xafarderies d'altre...No dubto que amb segons quines xafarderies d'altres no et puguis posar al dia, que ja ens coneixem! jeje. Ahir em vaig trobar jo a una amb la que vaig fer l'especialitat de botànica i perque m'esperava un dels nens que sinò encara estem xerrant ara!Joanahttps://www.blogger.com/profile/10137832657334900298noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8098830090752346064.post-16250948817907930802008-10-22T14:51:00.000+02:002008-10-22T14:51:00.000+02:00xexu:la veritat és que sí que vaig tenir sort, per...xexu:la veritat és que sí que vaig tenir sort, perquè fent una segona carrera i amb vides tant diferents es mé complicat fer companys de facultat.<BR/><BR/>Rebaixes:Jo segur que no reconeixeria a ningú, sóc molt despistada<BR/><BR/>Jordi: Sempre es maco mantenir el contacte amb la gent que van compartir una època amb tu, encara que sigui només per anar-nos seguint la pista. Si amés parlem d'amics , la cosa encara és molt més essencialMireiahttps://www.blogger.com/profile/04328686947222047176noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8098830090752346064.post-55630834323190884872008-10-19T20:36:00.000+02:002008-10-19T20:36:00.000+02:00hi ha persones amb les que no vull perdre el conta...hi ha persones amb les que no vull perdre el contacte i aquest tipus de trobades, moltes vegades, són la única manera. Sempre però passa el que dius la primera hora i mitja és posar-se al dia.Jordi Casanovashttps://www.blogger.com/profile/04183761237469432930noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8098830090752346064.post-87190321351660467012008-10-19T20:09:00.000+02:002008-10-19T20:09:00.000+02:00veig que agrada trobar al vells companys.I en uns ...veig que agrada trobar al vells companys.I en uns moments revius moltes coses. Jo ja soc molt gran 77 anys. Les més sonades son una als 32 anys, un noi de la mili. Altra que desde els 16 anys no ens haviem vis i jo el vaig reconèixer. I la ùltima fa quatre dies en una visita a Mora d'Ebre.<BR/>Un xicot de Reus, ara té 72 anys i que des de l'any 1957 no ens haviem vist. És un prodigi. Com un miracle. A tu no crec que de moment et passin aquestes, diria, barbaritats. Bona nit. Anton.rebaixeshttps://www.blogger.com/profile/18319701645166000767noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8098830090752346064.post-81388384560964229932008-10-19T01:34:00.000+02:002008-10-19T01:34:00.000+02:00Crec que és una sort això que expliques. Qui més, ...Crec que és una sort això que expliques. Qui més, qui menys, troba el seu lloc en els seus anys universitaris, però el cas que expliques és diferent. Que trobessis també una gent a la segona carrera, quan el més normal és prendre-s'ho d'una altra manera, és tot un què, i una cosa que no has de deixar perdre, com veig que ja fas, encara que només sigui un cop a l'any.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.com