Que quedi clar que em fa mandra , que sí, que sóc una queixica i que no, no tinc ganes de fer el post. La Joana ja ha fet el seu, s'ha explicat la mar de bé i ha posat fotos de la Yvonne. Què més volen? Doncs no, no n'hi ha prou ; que si una altra visió, que si seran complementaries, ui que quina gràcia...i tot per fer el comentari tonto:
-Apa, podríem fer un post cadascuna!
Bé el cadascuna, som la Joana i jo, perquè ni la Yvonne ni en Dani es decideixen a fer de blocaires. La Yvonne no té bloc, lo seu és el facebook i en Dani en té ,però com si no en tingués ; ni una entrada des de fa .... I això que és un blog regalat, pel canvi de feina... però res, ni així. Amb tota la història aquesta em veig "obligada" a fer un post sobre el dinar de divendres. I què dic si la Joana, ja ho ha explicat tot i per escriure el mateix; quasi que no escric que tinc molts post pendents i he de fer-los abans de divendres.
Ja ho sé, els que no sou ni la Joana, ni la Yvonne ni en Dani possiblement no esteu entenent massa res; només que divendres vaig dinar ( com pr
àcticament totom)i que devia dinar a Manlleu amb els anteriorment esmentats. Ah, i també que la Joana fa post ( per cert molts divertits) i que els altres dos que ni per equivocació! Doncs veient com estan les coses faré un resum molt resumidet del dinar de divendres. Ja ho sé , sí escric tant com xerro no serà resumit!
Doncs res, volíem fer una trobada abans de vacances ; però no acabaven de trobar el moment. Que si un dissabte amb les famílies, que sí un passeig en bici, que si platgeta... No ens acabàvem de decidir i el temps se'ns tirava a sobre. Al final vam optar per una cosa facileta, anar a dinar després de la feina el divendres. Com sempre tot decidit a última hora i gràcies al nostre amic Messenger. Les tres floretes treballem allà mateix i a un quart de tres ja pleguem. El "floro" que ja no treballa allà mateix, sinó un allà mateix molt més en allà plegava a les tres. Per tant, ja ens veus pujant cap al allà, que en aquest cas era Manlleu. La Joana i la Yvonne juntes des e Barcelona i jo tota soleta des de casa, és el que té ser de comarques.
Passades les tres ens van trobar i vam anar a dinar. En Dani coneixia un lloc que era com el que anem a Barcelona però a la catalana; menjar casolà, tracte familiar... Vàrem dinar prou bé, tot i que com ens vàrem presentar a quarts de quatre no vam veure gaire clar que ens podien oferir a aquelles hores. Tot i així va ser un dinar tranquil, sense presses, amb bona companyia i molta xerrera. Una vegada acabat de dinar la Yvonne va fer valer la seva condició de Bacelonina i ens va fer anar a passejar per la riba del Ter. La veritat és que va ser una bona idea. Tot i la xafogor vam fer baixar el dinar i vam fer proves amb les càmeres noves.
Per els qui volíeu el post, aquí el teniu i ara esteu obligats al comentari, res de fer únicament de mirons. Per la resta, com que al final el resum sí que ha estat resumit us recomano que llegiu aquí o que mireu aquí.
, però això de htlm o com es digui és molt complicat.Així doncs que m'ha hagut de conformar en retorcar una mica una plantilla baixada per internet.Tota la meva capacitat informàtica s'ha centrat en canviar amplades de columnes, utiltzar backgrounds de fotos de la platja i del mar i moltes hores per poc canvi, però que hi farem!
, però això de htlm o com es digui és molt complicat.Així doncs que m'ha hagut de conformar en retorcar una mica una plantilla baixada per internet.Tota la meva capacitat informàtica s'ha centrat en canviar amplades de columnes, utiltzar backgrounds de fotos de la platja i del mar i moltes hores per poc canvi, però que hi farem!
