dimecres, 13 de maig del 2009
La Bruna
dissabte, 9 de maig del 2009
Sant Jordi
Feia uns quants anys que no tenia la sort de trobar una estoneta de la tarda lliure per gaudir de la festa com cal; i aquest any sí. Aquest any vam poder voltar per Girona, veure les paradetes de llibres, els autors esperant signar , les famílies amb nens ,els adolescents amb colla.... Com era d'esperar la Rambla estava inundada de gent i triar un llibre a gust va ser difícil tot i així va caure la recomanació de la Fe de L'Espolsada: El fred modifica la trajectòria dels peixos. Com que la Rambla estava impossible vam aprofitar per pujar el carrer de la força i anar fins les escales de la catedral, baixar per Sant Felix, veure des de davant el cul de la lleona i tot travessant el riu fer fotos al pot vermell. Per arrodonir el dia sopar a la creperia Bretona .
Us deixo amb els llibres que vam comprar seguint unes normes no escrites: ha de ser en català i si és possible d'un autor o d'un gènere que no acostumem a llegir ,per descobrir coses noves. En Martí en va regalar El nas de Mussolini i jo li vaig regalar Un lloro per el Vicari i altres contes.
Sant Jordi és tot això: roses, llibres , bona companyia i una bona vetllada. Una festa que m'encanta!
dijous, 7 de maig del 2009
Sota la morera
Com que no tinc temps ; el meu dia en una imatge.
dimecres, 6 de maig del 2009
El balcó
dissabte, 2 de maig del 2009
Feinada
- És un moment especialment complicat a la feina ( aquest és el moment on ens juguem la feina de tot l'any)
- Tinc l'Outlook en estat d'hibernació i treballar és una odissea.
- Fa bon temps i em ve de gust passejar i llegir al balcó amb el solet a la cara.
- Encara no he parlat de Sant Jordi i de les nostres adquisicions, ni del fantàstic vespre voltant per la Rambla de Girona i passejant pels voltants de la catedral.
- La ressenya de T de Trampa, de l'alfabet del crim.
- Les noves caixes de "cobra't tu mateix " del Decathlon.
- Que per fi ja és primavera de veritat i que tinc el balcó ple de floretes.
- Una crida desesperada per tornar al meu Outlook a la vida.
- Tinc una paraula encantada pendent, ja en parlarem: llengot.
Com que per ilustrar tot això necessitaria moltes fotos; us he deixat una imatge de l'estany de Banyoles, o del cel de Banyoles... no sé.


