L'home dels pijames de seda. Màrius Carol

Aquesta vegada Màrius Carol no m'ha convençut, no tant per la seva narració sinó potser pel tema. En aquest llibre Carol ens biografia de forma novelada el temps de creació de la novel·la A sang freda de Truman Capote. Bona part de l'obra es va gestar a la Costa Brava, exactament a Palamós. El llibre ens porta a una Costa Brava allunyada dels turistes , on un Capote desconegut pels catalans pot fer vida anònima i escriure en pau i tranquilitat la que vol que sigui la seva obra mestre. Carol ens mostra a Capote com un personatge estrany, excessiu , amic dels seus amics , tafaner i egocèntric; una perfecta diva. També ens va ensenyant una mica, de passada, el procés de creació de Capote.

Tot i que el llibre crec que està ben escrit, que aconsegueix els seus propòsits , que ens acosta a un personatge important de la literatura ....no m'ho he passat bé llegint-lo. Se m'ha fet llarg i gens entretingut. Suposo que aquí hi ha dos fets no imputables a l'autor, sinó més aviat a una mala elecció per part meva: no agraden les biografies i no tinc cap interès per Capote. En resum, no és un mal llibre però a mi no m'ha agradat.

Un dia de platja

Al final no hi haurà post, ho sento:(

La cúpula. Stephen King

Un llibre ben recomanable, que us farà passar una bona i llarga estona, sempre que us agradi aquest autor, i sinó, possiblement també.

L'argument és ben simple: de cop el poble de Chester's Mill queda envoltada per una cúpula transparent que l'aïlla totalment del món exterior. Per ser un poble petit deu n'hi do amb els personatges que hi viuen, com Big Jim Rennie, el segon conseller municipal però qui remena realment les cireres al poble, embolicat a més amb tràfic de drogues; el seu fill Junior a qui li falta un bull; Dale Barbara, un coronel retirat que ara fa de cuiner per trobar una nova vida; Julia Shumway, que porta el diari local; Rusty Everett, auxiliar metge... i tot això dins un microcosmos en tensió fa que la situació sigui explosiva.

En definitiva, un llibre entretingut, on constantment passaran coses, la millor part de Stephen King, i no tant terrorífic com d'altres llibres, on els lectors d'aquest autor en gaudiran i els que no el segueixen, pot ser un bon llibre per conèixer-lo.

Els crits del passat

Finalment he aconseguit llegir tots els llibres*( em queda l' últim) i tenir la història completa. M'atabala bastant quan llegeixo llibres de  personatges recurrents i he d'anar saltant en el temps. Ja sé que aquests llibres són de misteri i la història principal és el crim que s'ha de descobrir. però si els protagonistes es repeteixen i em van explicar la seva vida personal, m'agrada poder seguir el fil. per fi m´he posat al dia però no ha pogut ser amb format butxaca. Van sortir en butxaca el primer, tercer i quart llibre i el segon només l'he pogut comprar amb rústica, M'havia volgut esperar però finalment he caigut. Sovint no entenc la lògica de les editorials.

Segon llibre, per mi el quart,  de Camilla Läckberg i els seus protagonistes: Patrik i Erica. Com la resta de llibres d’aquesta autora, tenim un crim, tenim una història per descobrir i anem seguint la vida personal dels nostres protagonistes. Aquesta vegada apareix una noia brutalment assassinada durant la temporada d’estiu. Sota el seu cadàver es troben les restes de dos noies desaparegudes fa 30 anys. Hi ha relació entre els dos crims? El principal sospitós del crim antic és mort, però les semblances entre els assassinats fan esgarrifar. Patrik haurà de reincorporant-se a la feina deixant de banda les seves vacances i   l’atenció d’Erika a la recta final dels seu embaràs.

En definitiva, un altre llibre de la Läckberg: entretingut, ràpid de llegir i amb misteris  per anar descobrint. Una lectura refrescant per llegir a la platja o al l’ombra d’un bon arbre.

*Joana, tots , tots, nooo. Només els d'aquesta autora i aquests personatges. Mira que ets toca.... tanta baixa no et convé :)

Cinc nits de febrer. Eduard Márquez

És el tercer llibre de l’Eduard Márquez que llegeixo. Els dos primers em van encantar. Aquest també m’ha agradat però segueix la mateixa tònica que els dos anteriors.  Algú torna a alguna banda i recorda fets del seu passat. En pocs dies, poques hores... revisem tota una vida. Acostuma a haver-hi algun fet truculent i una història d’amor. Ben escrit , sí; entretingut, també però la utilització del mateix sistema narratiu , la mateixa manera de fer, el mateix to... fa que ja no sigui  tant interessant com abans. El que fa L’Eduard Márquez no  és exclusiu d’aquest autor. La majoria d’escriptors que llegeixo utilitzen un patronatge similar en totes i cadascuna de les seves novel·les i no passa res.  Tot i aquesta estructura semblant cada novel·la té allò que la fa especial i aquesta també ho té. La seva reflexió sobre la memòria ei els records la trobo interessant. 

Quatre pinzellades sobre l’argument:  Lars  i Sela havien estat parella fa temps . Ella ha mort i Lars  , que encara conserva una clau de casa seva, hi retorna una nit d’amagat. En el seu pis hi retrobarà la seva presència encara aturada en el temps. El despertador preparat, els plats a la pica, el llibre a mig llegir... també i trobarà l’explicació a la seva ruptura i mitjançant els seus records coneixerà a la que havia estat la seva parella durant un temps.

En resum, és un llibre recomanable pels que conegueu l’Eduard Márquez i molt recomanable pels que no.