dimecres, 13 de febrer del 2013

Headhunters. Jo Nesbo



El llibre ens mostra en Roger Brown, considerat el millor caçatalents per trobar càrrecs per les grans corporacions, ben considerat, ben remunerat i casat amb una dona fantàstica que te una galeria d’art d’èxit.

Però això només es l’aparença; per mantenir aquesta vida i  una casa amb una hipoteca per sobre de les seves possibilitats també es lladre d’obres d’art. I és per això, o potser perquè la seva dona s'ha embolicat amb un client seu que la trama s'embolica.
Té alguns bons moments però en linees generals no m'ha convençut, penso que n'hi  ha d'altres força més recomanables.


dissabte, 9 de febrer del 2013

Atrapats

18:33 Deu minuts tancats a l'ascensor. No tenim cobertura. Ningú respon als nostres crits d'auxili. La Bruna comença a posar- se nerviosa. De moment aguantem i hem decidit deixar-ne constància per la posteritat

18:40 Quinze minuts. Sentim veus a l'altra banda. S'obre una escletxa d'esperança... Seguim atrapats sense aigua i amb unes ricola de limon-melisa com a provisions. Decidim seure i esperar.No ens senten, cridem i no ens responen.

18:45 Sembla que intenten obrir les portes. Ens diuen que els ajudem, que no poden sols... Un, dos, tres! I la porta es comença a obrir però cal mantenir la força i sortir pel pas estret.

18:50 Finalment veiem la cara dels nostres salvadors vestits amb bata de rus i sabatilles d'estar per casa.





 El que s'ha de passar per tenir inspiració per un post!



diumenge, 3 de febrer del 2013

Oh, Jerusalén. Dominique Lapierre - Larry Collins


Aquest llibre ens narra el naixement de l’estat d’Israel des de  finals de 1947, moment en que es resol a la ONU la seva creació ,fins a juliol de 1948,  la segona treva a la guerra entre àrabs i jueus i moment en que ja s’albira clarament la supervivència d’aquest nou estat.

Veurem els moviments de pressió previs a la votació i posteriors a aquesta, buscant suports a una causa o altra, com ara el suport dels Estats Units a la causa jueva.  Fins el moment, la zona està sota el protectorat britànic al que la votació dona data de finalització. Durant aquest període cal preparar l’estratègia, les estructures  i un exercit  per quan arribi aquest moment. Els contendents prendran posicions (carreteres, edificis ...) abans i després de la sortida britànica, lluitant en una guerra que mai acabarà.

El llibre ens barreja grans decisions de personatges coneguts per tothom com David Ben Gurion amb histories de persones anònimes que ens mostraran el que es vivia realment; com passes de viure en pau amb el teu veí a enfrontar-vos, els sacrificis de la població, les petites victòries o derrotes que ningú recorda però per les que moltes persones donen la seva vida.
El llibre no es postula  a favor d’uns o altres, però la sensació quan acabes es que els jueus varen ser qui varen saber moure millor les fitxes, més organitzats i sacrificats enfront uns àrabs molt superiors numèricament però dividits i desorganitzats.
 
Personalment  allò que el fa més interessant són les múltiples petites històries, provoca que no es llegeixi com un llibre qualsevol; el ritme no és trepidant, una historia lineal, sinó aquelles moltes histories particulars que mai s’expliquen. No és un llibre fàcil de llegir, el que a vegades anomenem “llibres de platja” però es un llibre interessant

divendres, 18 de gener del 2013

Casa de barrets


No penseu malment! Hem anat a comprar barrets. Sí, tal com sona! No a qualsevol lloc, sinó a una botiga on només venen barrets, gorres, gorros, boines.... de les d'abans. Fa un temps quan et posaves un barret et miraven "raro", ara ja pots anar pel carrer sense sentir-te un bitxo estrany.

diumenge, 6 de gener del 2013

Sopar familiar

Dissabte 5 de gener, vigilia de reis. Abans de dinar

Dos cops l´any, no ens passéssim, reunim tota la familia a casa i avui és un dia dels que toca. Som setze a sopar i després de tantes festes i tants àpats costa trobar alguna cosa que encara vingui de gust. Tant aquest sopar com el d'estiu fa molt temps que fem sopar de pica-pica. Una mica perquè a la gent li bé de gust i una mica perquè hi tinc més traça que no pas amb el menjar de veritat. així doncs, depen de les ganes podem sopar una senzilla pizza encarregada per telèfon, passant per unes taules de pa amb embotits i formatges o bé un pinxos cassolans al més pur estil basc.

Aquest any com que la vigilia de reis cau en dissabte ens hi hem volgut lluir una moca més i estem elaborant el menú. Com que encara no he fet cap post aquest any i no vull que el ritme sigui el mateix aquesta és una excusa com una altre. Mató 3 ocells ( no un, ni dos sinó tres) d'un sol cop de post. Us explico unes trobades que a casa ja s'han convertit en tradiocionals, provo un dels regals del tió ( un teclat per l ipad) i faig un post de cuina. Aaapa... pa xula, jo!

Diumenge 6 de gener, dia de reis. Abans de marxar cap a dinar

Ahir va ser impossible acabar el post.La cosa es va anar complicant inno vaig poder acabar ni penjar el post al i com havia pensat. Tampoc vaig fer les fotos del procés tal i com volia... però bé. Ja que havia començat i que quasi portem una setmana del 2013 i no tinc cap post...