Pàgines

divendres, 28 de desembre del 2007

Sants Inocents?!

És l'única festa de Nadal que no m'agrada gens, no li trobo la gràcia. A La Wikipedia diu:


El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu de l'estat espanyol i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l'anglosaxó Dia dels Bojos o el francès Peix d'abril tot dos celebrats l'1 d'abril. Fa referència a la massacre dels infants de Betlem ordenada per Herodes segons la Bíblia.


Per començar, no acabo de veure clar això de celebrar una masacre. Ja sé que els catalans ja hi estem acostumants a celebrar derrotes; però entre poc i massa no? I després tot el tema bromes, això sí que és complicat. Obviamnet hi ha bromes de tota mena, des de les més pocasoltes, a les ofensives passant per algunes que fins i tot tenen gràcia. Si només es tracta d'enredar la gent, com fan els diaris o al televisió ( no sé si encara ho fan) a la primera de canvi ja ho veus : ah, Sants Inocents, busquem quina una n'han fet aquest any!. Si la broma és de canalla, acostumen a ser molt inocents i tampoc ens fam riure massa i si es tracta d'una broma pesada; ja se la podríem haver estalviat. Tot i així cal reconèixer que de vegades hi ha gent enginyosa que és capaç de fer bromes amb gràcia sense ofendre a ningú.
Resumint, que no m'agrada massa la festa, potser és que no tinc sentit de l´humor.
Bons Sants Inocents i que no us pengin una llufa!

dijous, 27 de desembre del 2007

Si menges una llimona sense fer ganyotes. Sergi Pàmies

No sóc molt de llibre de contes. Normalment prefereixo les novel·les als relats curts, però he de reconeixer que sovint quan els llegeixo m'agraden. Aquest ha estat el cas del llibre d'en Pàmies. La veritat és que no tenia cap intenció de llegir-lo, però li vaig robar a ma mare ahir i ja s'ha acabat. No havia llegit res d'en Sergi Pàmies ; al contrari de molta gent per mi és el fill de la Pàmies ( vaig descobrir primer els llibres de la mare) i el de la tele al Món a RAC1 . Ara a més ja n'he llegit un llibre, no es podrà pas queixar.


Si menges una llimona sense fer ganyotes són contes molt curts, amb personatges i situcions quotidines sovint vistes de d'un prespectiva diferent. M'ha agradat especialment Com dues gotes d'aigua: el recorregut de la gota d'aigua des de l'aixeta a la pica i Destinataris :el sentiment d'un individu que s'autoenvia un sobre buit ( igual que fa amb altre gent a l'atzar) i espera que li arribi. Aquest últim em recorda quan vam canviar de casa i vaig enviar-nos una carta des del pis vell al nou: no volia que la primera carta que arribés fós una factura ( la història és una miqueta més llarga i complexa però al mig de la resenya d'un llibre no és el moment, potser un altre dia).

Resumint, m'ha agradat , està ben escrit i et fa reflexionar sobre situacions tant habituals que sovint no hi havies n'hi pensat.

dimecres, 26 de desembre del 2007

El quart Reich. Francesc Miralles

No coneixia l'autor i el tema tampoc m'apassionava en excés. Abans de començar-lo prometia ser un Codi da Vinci a a catalana; i efectivament ho és.No us espanteu però, m'ha agradat. És un llibre entretingut, sense pretensions i que es llegeix sòl . No us farà reflexionar sobre metafísica però si tens clar quina mena de llibre trobaràs és recomanable.

L'argument gira al volant d'un periodista americà de pare català a qui una organització que no es vol donar a conèixer paga molts diners per un article sobre els fons nazis a bancs suïssos. Quan ja dóna la feina per acabada i estar apunt de tornar a casa, on l'esperen filla i ex-dona, la mateixa organització que l'ha contractat el mig-obliga a seguir amb una segona feina. Aquí és on comencen les seves desgracies. A mesura que vagi avançant la novel·la descobrirà tota una trama mundial al voltant del ressorgir nazi que té com a punt de partida la visita de Himmel a Montserrat.

dissabte, 22 de desembre del 2007

Bessones vestides de blau, Mary Higgins Clark


Un altre llibre d'aquests meus per passar l'estona, aquesta vegada de la Mary Higgins Clark. En aquest llibre unes bessones de 3 anys són segrestades; alguna cosa surt malament i només una de les dues és entregada pels segrestadors i l'alter se la dóna per morta. La que torna a casa però, segueix parlant telepàticament amb la seva germana i assegura que és viva i que està malalta.


És un dels molts llibres de l'autora, a mi em recorda una mica a l'Agatha Christie... la seva aparença física sembla més una senyora que escrigui novel·la rosa ; ambients molt de classe mitja-alta, famílies quasi perfectes.... però bé per passar una estona entretinguda; és com mirar la Fletcher.


dissabte, 15 de desembre del 2007

????

Hola gent!

Necessito la vostra ajuda. Aquesta setmana a la meva sogra li van donar "això" que veieu més avall. Acabaven d'inaugurar una botiga de roba ( em sembla que de nens) i com a regal de benvinguda li van donar "això". Ella molt educada va donar les gràcies i s'ho va emportar cap a casa. Ahir m'ho va ensenyar amb l'esperança de que jo sabés que era; ja perdonareu la meva ignoràcia però n'hi idea. Així doncs, si algú sap que és ....

dijous, 13 de desembre del 2007

No sóc cafetera, però m'encanta beure cafè



Comencem bé, i no són maques les contradiccions! Us ho explico perquè dit així no hi haurà déu que ho entengui. A mi no m'agrada el cafè sol, sóc poc cafetera, no hi entenc massa i normalment el trobo massa amargant; però en canvi no puc viure sense els meus cafès amb llet ( sense massa cafè, si pot ser amb tassa mug i si l'acompanya un bon llibre, ufff). Doncs això ,que no m'agrada el cafè però en bec força ( eufemisme per no dir massa). Tot això ve perquè l'altre dia ens vam comprar un cafetera Nespresso per tal de que cadascú pugui fer el cafè que més de gust li vingui. El cafè és bo, però una mica car i la compra s'ha de fer a le poques botigues que tenen o per internet. Nosaltres vam decidir fer la compra de les capsules per internet i m'encanta la pàgina web que tenen. És una pàgina molt cuidada plena de flash i sobretot m'agrada la part dels cafès on t'explica historietes ,pots descarregar-te fons de pantalla... mira m'hi estic enganxat. Això sí amb tant de flash, intro i musiquetes per aconseguir un enviament et compliquen molt la vida. Les imatges i músiques estan prou bé

dimecres, 12 de desembre del 2007

Missatge a la desesperada!


Sniff, sniff... començo bé, eh?

Vaig fer un calendari d'advent ( el teniu a la barra lateral) i ningu no el mira ni hi deixa comentaris. A cada dia hi ha un petit post. Si més no voteu!

dissabte, 8 de desembre del 2007

A mi m'agrada llegir!

Sembla una afirmació contundent, però només és la constatació d'un fet. Com molts altres blocaires, sóc lectora habitual. No sé si bona o mala lectora, però al cap i a la fi: lectora.

Sovint es parla de que la gent llegeix poc, que no hi ha interès i jo em pregunto què fa que hi hagi gent que ens agrada llegir i a altres que ho veuen com un suplici.Avui amb la mort de Sebastià Sorribes m'he preguntat si les lectures infantils hi tenen alguna cosa a veure.

No recordo quin va ser el meu primer llibre, sé que tenia libres de contes clàssics ( caputxeta, bella dorment..), vaig arribar abans d'hora per aprendre a llegir amb en Teo. Els primers llibres que sí que recordo ,eren els de la Galera ( inclossos els d'en Sorribes).De molts d'ells no enrecordo ni l'argument, però sí que em queda l'agradable sensació d'un dia qualsevol de juliol tornant de jugar a la piscina i passar per la biblioteca a canviar els llibres ,asseure'm a les butaques on s'asseien els avis a llegir el diari i devorar un llibre acompanyat d'una pegadolça negra amb picapica de llimona.

divendres, 7 de desembre del 2007

Disculpin les molèsties:Calendari d'advent


Ja sé que no s'hi val de penjar una cosa que no funciona, però la intenció era bona però la falta de temps no ha acompanyat. Si voleu entrar al calendari ,ja hi ha els posts penjats i prometo que intentaré ser puntuals amb les finestretes

diumenge, 2 de desembre del 2007

Calendari d'advent


Ja sé que el calendari d'advent no és una tradició mediterrània, que és més propera als països freds, que aquí són les reis els protagonistes i que el Pare Noel no guanyarà mai el tió! Però tot i així trobo que és una tradició prou maca fer que els més petits , i no tant , vagin esperant la nit de Nadal amb ganes . A més, a mi la xocolata m'agrada i qualsevol excusa és bona. Com que virtualment la xocolata no ho és tant ,de bona ,us proposaré cada dia un tastet de Nadal, robat de pàgines d'aquí i d'allà i potser fins i tot algun de collita pròpia.
Doncs res, benvinguts al calendari d'advent ;un altre invent de Un altre invent. Només cal que el busqueu a la barra de la dreta i que cada dia obriu el link corresponent