Sants Inocents?!

És l'única festa de Nadal que no m'agrada gens, no li trobo la gràcia. A La Wikipedia diu:

El dia dels sants innocents, el 28 de desembre, se celebra fent bromes a familiars i amics. Se celebra arreu de l'estat espanyol i a diferents països hispanoamericans, i és semblant a l'anglosaxó Dia dels Bojos o el francès Peix d'abril tot dos celebrats l'1 d'abril. Fa referència a la massacre dels infants de Betlem ordenada per Herodes segons la Bíblia.

Per començar, no acabo de veure clar això de celebrar una masacre. Ja sé que els catalans ja hi estem acostumants a celebrar derrotes; però entre poc i massa no? I després tot el tema bromes, això sí que és complicat. Obviamnet hi ha bromes de tota mena, des de les més pocasoltes, a les ofensives passant per algunes que fins i tot tenen gràcia. Si només es tracta d'enredar la gent, com fan els diaris o al televisió ( no sé si encara ho fan) a la primera de canvi ja ho veus : ah, Sants Inocents, busquem quina una n'han fet aquest any!. Si la broma és de canalla, acostumen a ser molt inocents i tampoc ens fam riure massa i si es tracta d'una broma pesada; ja se la podríem haver estalviat. Tot i així cal reconèixer que de vegades hi ha gent enginyosa que és capaç de fer bromes amb gràcia sense ofendre a ningú.
Resumint, que no m'agrada massa la festa, potser és que no tinc sentit de l´humor.
Bons Sants Inocents i que no us pengin una llufa!

Si menges una llimona sense fer ganyotes. Sergi Pàmies

No sóc molt de llibre de contes. Normalment prefereixo les novel·les als relats curts, però he de reconeixer que sovint quan els llegeixo m'agraden. Aquest ha estat el cas del llibre d'en Pàmies. La veritat és que no tenia cap intenció de llegir-lo, però li vaig robar a ma mare ahir i ja s'ha acabat. No havia llegit res d'en Sergi Pàmies ; al contrari de molta gent per mi és el fill de la Pàmies ( vaig descobrir primer els llibres de la mare) i el de la tele al Món a RAC1 . Ara a més ja n'he llegit un llibre, no es podrà pas queixar.

Si menges una llimona sense fer ganyotes són contes molt curts, amb personatges i situcions quotidines sovint vistes de d'un prespectiva diferent. M'ha agradat especialment Com dues gotes d'aigua: el recorregut de la gota d'aigua des de l'aixeta a la pica i Destinataris :el sentiment d'un individu que s'autoenvia un sobre buit ( igual que fa amb altre gent a l'atzar) i espera que li arribi. Aquest últim em recorda quan vam canviar de casa i vaig enviar-nos una carta des del pis vell al nou: no volia que la primera carta que arribés fós una factura ( la història és una miqueta més llarga i complexa però al mig de la resenya d'un llibre no és el moment, potser un altre dia).

Resumint, m'ha agradat , està ben escrit i et fa reflexionar sobre situacions tant habituals que sovint no hi havies n'hi pensat.

El quart Reich. Francesc Miralles

No coneixia l'autor i el tema tampoc m'apassionava en excés. Abans de començar-lo prometia ser un Codi da Vinci a a catalana; i efectivament ho és.No us espanteu però, m'ha agradat. És un llibre entretingut, sense pretensions i que es llegeix sòl . No us farà reflexionar sobre metafísica però si tens clar quina mena de llibre trobaràs és recomanable.

L'argument gira al volant d'un periodista americà de pare català a qui una organització que no es vol donar a conèixer paga molts diners per un article sobre els fons nazis a bancs suïssos. Quan ja dóna la feina per acabada i estar apunt de tornar a casa, on l'esperen filla i ex-dona, la mateixa organització que l'ha contractat el mig-obliga a seguir amb una segona feina. Aquí és on comencen les seves desgracies. A mesura que vagi avançant la novel·la descobrirà tota una trama mundial al voltant del ressorgir nazi que té com a punt de partida la visita de Himmel a Montserrat.

Bessones vestides de blau, Mary Higgins Clark

Un altre llibre d'aquests meus per passar l'estona, aquesta vegada de la Mary Higgins Clark. En aquest llibre unes bessones de 3 anys són segrestades; alguna cosa surt malament i només una de les dues és entregada pels segrestadors i l'alter se la dóna per morta. La que torna a casa però, segueix parlant telepàticament amb la seva germana i assegura que és viva i que està malalta.

És un dels molts llibres de l'autora, a mi em recorda una mica a l'Agatha Christie... la seva aparença física sembla més una senyora que escrigui novel·la rosa ; ambients molt de classe mitja-alta, famílies quasi perfectes.... però bé per passar una estona entretinguda; és com mirar la Fletcher.

????

Hola gent!

Necessito la vostra ajuda. Aquesta setmana a la meva sogra li van donar "això" que veieu més avall. Acabaven d'inaugurar una botiga de roba ( em sembla que de nens) i com a regal de benvinguda li van donar "això". Ella molt educada va donar les gràcies i s'ho va emportar cap a casa. Ahir m'ho va ensenyar amb l'esperança de que jo sabés que era; ja perdonareu la meva ignoràcia però n'hi idea. Així doncs, si algú sap que és ....

No sóc cafetera, però m'encanta beure cafè

Comencem bé, i no són maques les contradiccions! Us ho explico perquè dit així no hi haurà déu que ho entengui. A mi no m'agrada el cafè sol, sóc poc cafetera, no hi entenc massa i normalment el trobo massa amargant; però en canvi no puc viure sense els meus cafès amb llet ( sense massa cafè, si pot ser amb tassa mug i si l'acompanya un bon llibre, ufff). Doncs això ,que no m'agrada el cafè però en bec força ( eufemisme per no dir massa). Tot això ve perquè l'altre dia ens vam comprar un cafetera Nespresso per tal de que cadascú pugui fer el cafè que més de gust li vingui. El cafè és bo, però una mica car i la compra s'ha de fer a le poques botigues que tenen o per internet. Nosaltres vam decidir fer la compra de les capsules per internet i m'encanta la pàgina web que tenen. És una pàgina molt cuidada plena de flash i sobretot m'agrada la part dels cafès on t'explica historietes ,pots descarregar-te fons de pantalla... mira m'hi estic enganxat. Això sí amb tant de flash, intro i musiquetes per aconseguir un enviament et compliquen molt la vida. Les imatges i músiques estan prou bé

Missatge a la desesperada!

Sniff, sniff... començo bé, eh?

Vaig fer un calendari d'advent ( el teniu a la barra lateral) i ningu no el mira ni hi deixa comentaris. A cada dia hi ha un petit post. Si més no voteu!

A mi m'agrada llegir!

Sembla una afirmació contundent, però només és la constatació d'un fet. Com molts altres blocaires, sóc lectora habitual. No sé si bona o mala lectora, però al cap i a la fi: lectora.

Sovint es parla de que la gent llegeix poc, que no hi ha interès i jo em pregunto què fa que hi hagi gent que ens agrada llegir i a altres que ho veuen com un suplici.Avui amb la mort de Sebastià Sorribes m'he preguntat si les lectures infantils hi tenen alguna cosa a veure.

No recordo quin va ser el meu primer llibre, sé que tenia libres de contes clàssics ( caputxeta, bella dorment..), vaig arribar abans d'hora per aprendre a llegir amb en Teo. Els primers llibres que sí que recordo ,eren els de la Galera ( inclossos els d'en Sorribes).De molts d'ells no enrecordo ni l'argument, però sí que em queda l'agradable sensació d'un dia qualsevol de juliol tornant de jugar a la piscina i passar per la biblioteca a canviar els llibres ,asseure'm a les butaques on s'asseien els avis a llegir el diari i devorar un llibre acompanyat d'una pegadolça negra amb picapica de llimona.

Disculpin les molèsties:Calendari d'advent

Ja sé que no s'hi val de penjar una cosa que no funciona, però la intenció era bona però la falta de temps no ha acompanyat. Si voleu entrar al calendari ,ja hi ha els posts penjats i prometo que intentaré ser puntuals amb les finestretes

Calendari d'advent

Ja sé que el calendari d'advent no és una tradició mediterrània, que és més propera als països freds, que aquí són les reis els protagonistes i que el Pare Noel no guanyarà mai el tió! Però tot i així trobo que és una tradició prou maca fer que els més petits , i no tant , vagin esperant la nit de Nadal amb ganes . A més, a mi la xocolata m'agrada i qualsevol excusa és bona. Com que virtualment la xocolata no ho és tant ,de bona ,us proposaré cada dia un tastet de Nadal, robat de pàgines d'aquí i d'allà i potser fins i tot algun de collita pròpia.
Doncs res, benvinguts al calendari d'advent ;un altre invent de Un altre invent. Només cal que el busqueu a la barra de la dreta i que cada dia obriu el link corresponent

I els boclaires deixen de ser virtuals

Doncs, tal i com se'ns demana, no m'hi puc negar... a fer "propaganda".

Ja teniu aquí l'anunci de la primera trobada de la Catosfera...

 BLOGS & LITERATURA

 Primera antologia de la catosfera literària

   Hola, catosfèrics!

Suposo que ja sabeu que els dies 25, 26 i 27 de gener tenim una cita a Granollers . Es tracta de la primera gran trobada de blogaires catalans: Jornades de la Catosfera. Serà una desvirtualització massiva que passarà a la història. La idea és congregar-nos per a reflexionar sobre aquest món virtual (i no tan virtual) en el qual estem ficats. Encara no us heu apuntat?

Dins la secció Blogs & Literatura hem organitzat una Taula Rodona per al dissabte dia 26. També volem fer un Llibre que reculli les aportacions de tots els bloggers lletraferits que hi vulgueu col·laborar.

Compondrem el Llibre a partir de textos escrits als blogs. Escolliu el vostre "millor post" i envieu-nos-el. Els textos rebuts formaran part del volum

BLOGS & LITERATURA
Primera antologia de la catosfera literària

Que serà publicat la propera primavera per l'editorial Cossetània [ blog]

Els textos els heu d'enviar a catosfera2008@gmail.com

Termini de presentació:  31 de desembre de 2007



 

Formulari de dades:



 - Nom del blogger (o nick)

- Breu currículum (edat, localitat, ocupació… max. 250 caràcters)

 - Correu electrònic

 - Nom del blog

 - Adreça del blog

 - Enllaç al post

 - Data del post

- Text del post 

[Només s'accepta un post per persona. Val a dir que es farà una selecció d'acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts han de ser de caràcter literari o referents a la literatura). Els autors cediran els drets sobre el text, i els beneficis seran destinats a fins solidaris.]

Esperem amb candeletes els vostres textos i us demanem que publiciteu aquesta convocatòria als vostres blogs.

Gràcies!

Els anys passen!!!

Anna, sí és el meu primer meme i el faré encantada! No sé massa bé com sortirà però ja no em ve d’aquí: m’animo amb els relats conjunts, faig un meme... estic llançada!
Doncs res ; som-hi!! A l’ataque!

1- Jo fa deu anys enrere feia pocs mesos que havia acabat la carrera ,m’havia embrancat amb una segona llicenciatura(és que a vegades amb lio una mica) i feia pocs mesos que coneixia al meu marit i ja buscàvem pis. Òbviament, a més a més treballava d’educadora a un centre d’educació especial, no fos cas!
2- Jo cinc anys enrere no ho sé, feia poc que havia canviat de feina( havia entrat al meravellós món de la promoció editorial!) , estàvem buscant com i on hipotecar-nos amb un pis... res aquestes cosetes!
3- Jo fa un any,: ho he buscat a l’agenda. Era diumenge i està completament en blanc... Ja sóc conscient que tinc poca vida social, però entre poc i massa! Suposo que com tots els diumenges : anar a dinar a casa de la meva sogra
4- Ahir (divendres 24 de novembre) Morir-me! L’últim dia d’unes jornades a la feina ( ja ho sabeu reunions i diversió, es suposa). Vaig tornar de Tarragona a la tarda i vaig vegetar al sofà.
5- Avui (dissabte 25 de novembre) . M’he aixecat força recuperada, tot i que tinc blaus de jugar a paintball i estic afònica del Dragon Khan ( ara no sé si s’escriu així). Al matí ja ho veieu,estic posant en ordre l’ordinador i a la tarda tinc reunió de veïns ( sniff, sniff) . Sopo a casa dels meus pares: ( aprofito mama:deixa un comentari al meme)
6- Cinc cançons. Aquest serà complicat....a veure si me’n ensurto . A l’institut m’encantava el Rock català ( sau, sopa...) una cançó, per animar-me: I will survive però qualsevol animada dels 60-70 serveix. Escolto una mica de tot,però tot força convencional. L’ultima compra: el recopliatori de Dylan

7- Cinc llocs per visitar: Coincideixo amb l’Anna: Egipte és un lloc per repetir... Em va encantar Paris, a Roma hi vaig menjar meravellosament ( òbviament la ciutat també em va agradar..) I m’agradaria anar a Austràlia, L’Índia, Xina, Rússia, Mèxic.. UIII!!! Paro que m’he passat!
8- Cinc coses que m’agrada menjar: FORMATGE, em sembla que m'agraden tots ,menys el Cadi i el Caserio (del que no me fio), qualsevol pasta a la carborana o amb una mica de parmiggiano. Pel que fa al segons, un bon entrecot o filet que només hagi vist la planxa , però de lluny! Pràcticament qualsevol carn a la brasa . I com a dolç: la xocolata :negre, amb llet, blanca no, nocilla a cullerades, bombons, xocolata amb formatge ( sona raro, però està “de muerte”).
9- Cinc joguines preferides: Les de quant era petita em queden lluny: però m’encantava el Tente... Ara jugo amb l’ordinador ( m’entretinc amb blocs, messenger i punyetetes) .Els jocs de taula ;quan era peque el Monopoly, el Cluedo , el Juegos reunidos i ara; Carcasonne, exploradores ,Catan... També m’agraden els puzles
10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: Senyu em pots explicar la pregunta? La veritat és que no puc contestar perquè no sé que són les distribucions aquestes; que sóc una novata i no tinc encara aquest nivell
11- Cinc persones a les que passo aquest meme: això també serà complicat per què encara no tinc ni molts coneguts, ni molts lectors. Així doncs; ho faré per ordre de gent que m’ha deixat comentaris. I aprofito per donar-vos les gràcies
1. Joana ( té un my space però suposo que també val)
2. Jordi Gonzalez
3. digue’m ariadna
4. Xexu
5. Pd40

Pintures rupestres

Durant el meu primer trimestre com a blocaire he anat seguint tants els relats conjunts com les històries veïnals, fins ara però no m'hi he atrevit.L'última vegada que vaig escriure una història devia ser una redacció de l'institut ( i d'això ja fa mooolt de temsp). Sigueu benevolents.

El seu càstig va ser menjar-se el món, ser l’escollit. El xaman, després de veure les pintures, va decidir que ell era més indicat per encapçalar la gran cacera, l’ultima abans de l’hivern.
-Has pogut retenir l’esperit del cérvol, és qui pot caçar-lo amb més facilitat.
Ara tota la seva tribu depenia d’ell. Arriba el fred, el menjar és escàs i les provisions són essencials.....
Seu a la foscor, repassa les imatges amb els dits....només havia estat un joc, s’avorria. Amb 13 anys estar amagat en una cova durant hores és una dura prova. Va veure l’argila; vermella, humida i no es va poder resistir. La va agafar i va començar a pintar....a baix, els homes devien estar caçant i a mesura que s’ho imaginava , anava dibuixant.
I ara estava allà, sòl, esperant que la llum del sol entrés a la cova. La claror no l’alliberaria, seria l’inici, el moment de començar la cacera i decidir el futur del seu poble. Un raig de sol comença a entrar, s’acosta...amenaçant, ja és quasi l’hora. El fred intens, la suor , el cor desbocat, els músculs tensos, l’aire que no arriba als pulmons ...i si no en sóc capaç, i si la cacera no surt bé....Un raig de sol ja s’acosta a la paret on hi ha les pintures, no queda temps, ja és l’hora: desitgeu-me sort!

La lladre de llibres. Markus Zusak

No sé que explicar d'aquest llibre; m'ha agradat! Les crítiques que havia anat llegint en van acabar de convèncer a comprar-lo i ha valgut la pena.

En plena alemanya nazi una nena petita fa els seus primers passos en la lectura, en una nova vida lluny de la seva familia i en l'art de robar ( llibres en aquest cas). És una història petita,molt humana ,que et toca la fibra... explicada per una narradaora si més no singular .No vull explicar res més; llegiu-lo!

Veieu com sí,que estic enganxada!!!

He fet el test i m'ha sortit això, n' hi ha per preocupar-se!

Feu el test i deixeu el resultat als comentaris, please!
72%How Addicted to Blogging Are You?

Que el llegir no us faci perdre l’escriure

Un frase feta per tots coneguda, però... i quan és el escriure que us fa perdre el llegir. Des que m’he enganxat ( perquè la paraula és enganxat, amb majúscules i subratllada) a això del blogs, no hi ha maneres de llegir. Siguem realistes, el temps lliure de la gent no és il·limitat i o bé l’aprofitem d’una manera o d’una altra. Jo porto una temporadeta que només faig que saltar de blog en blog, llegir per aquí, deixar un comentari per allà... i això fa que cada vegada llegeixi menys ( si més no en paper). Fa quasi dos setmanes que vaig començar La lladre de llibres, i tot i que està molt bé, no avanço perquè el poc temps lliure que tinc el dedico a penjar post, a retocar el blog i a mirar aquells blogs que m'agraden. Hauré de començar alguna teràpia de desintoxicació : Bon dia, sóc la Mireia i sóc addicta al teclat.. no diuen alguna cosa així a les pel·lícules. Us deixo que vaig a aprofitar els 10 minuts que en quedem per fer el cafè i llegir una miqueta! A veure si recondueixo el blog al que intentava ser inicialment un espai per comentar llibres

Una de tradicions...

Tots Sants, haloween... ? No sóc pas una persona molt tradicional, però sí que hi ha tradicions que any rera any, per la raó que sigui, a casa anem seguint. Una d'elles es fer panellets. Doncs ahir era festa , teniem temps i ens vam decidir: un quilo d'ametlla, 250gr de moniato, 800gr de sucre i tres rovells d'ou. Pinyons, atmetlla, coco , cafè o xocolata ... i apa a fer panellets s'ha dit! La recepta és molt fàcil:

1. Es barreja l'ametlla, el moniato, el sucre i els rovells.... és una mica embrutidor però la mar de divertit!
2. Es fan les boles de panalleti es recobreix amb pinyons o ametlla i cap el forn ( a 180 i fins que estiguin dauradets)
3. Un vegada fora del forn es pinten amb rovell d'ou perquè quedin brillants
4. Es posen en plates i es fan les fotos de rigor
5. Es preparen per repartir entre la familia i amics
6. Només cal esperar els moltes gràcies, que bons...

Us poso un reportatge amb tots els passos ( que en Martí a més de fer panellets es va currar les fotos)

I finalment has d'anar en compte que la Bruna no et vigili massa:

El vigilant en el camp de sègol, J.D. Salinger

Un clàssic, per què negar-ho! Però, si us he de dir la veritat tampoc és un llibre que m'hagi entusiasmat. És un bon llibre, està ben escrit... però no m'ha fet l'efecta que esperava...Suposo que hi ha llibres que tenen el seu moment i que si els llegiexes en el moment adequat et colpeixen . Per exemple, a mi L'estrany de Camus em va deixar ben desconsertada, em va encantar.. però vaig necesitar el meu temps per pair-lo. Un altre llibre que en el seu moment també em va encantar va ser El petit princep. Són llibres que encara m'arriben, que de tant en tant els rellegeixo. Fa poc em vaig comprar un edició del Petit princep en català perquè no en tenia cap ( sempre llegia la de la meva cosina ) o bé una edició en francès que vaig comprar a Paris en un dels libreters d'aprop del Sena.

Tornant a Salinger, un bon llibre però n'esperava més. I ara cap a la Lladre de llibres ,a veure què

dissabtes

Els dissabtes tranquils, mandrosos, poc profitosos, de gos....aquests m'agraden. Sembla mentida, però la perdua de temps sitemàtica mirant qualsevol sèrie dolenta, una peli de dissabte a la tarda... res, llegir una mica, picar menjar dolent per la salut....veure com de mica en mica es fa fosc a fora, cada vegada es va apagant la llum, s'encenen els fanals del carrer, es começa a veure a través de la cortina i des del sofà estant penses que t'hauries d'aixecar i baixar les persianes, que des de fora ens veuen.... i no ,segueixo aquí teclejant aquest post amb el portàtil -que és incomodíssim.

Ja m'he aixecat! La gossa ni s'ha inmutat segueix dormint al seu coixí, tota tranquil·la i relaxada. A ella encara li agraden més que a mi aquests dissabtes.Hauré d'anar pensant en què faig per sopar

Instruccions d'us i manteniment

No sé si us passa, però jo tinc manies amb els llibres... petits costums que he anat agafant al llarg dels anys que han passat de ser purs fets anecdòtics a ser una necessitat.
Per exemple, tots els llibres que he llegits d’uns anys ençà, potser uns 15, ( és que ja tinc una edat) van signats a la pàgina 17, no al 18 ,a la 2 o a les cobertes; NO, ha d’esser a la pàgina 17 al marge interior. Una altra mania; només puc signar un llibre que hagi llegit ,encara que porti mesos o anys a casa, sinó està llegit, NO es pot signar. I ara per acabar-ho d’amanir els llibres que hi ha a casa van marcats amb un ex-libris que ens varem fer ( perquè quan els deixem es sàpiga de qui són i tornin... que hi ha molts pobres llibres perduts pel món o amb acolliment temporal). Una altra mània, no m'agrada doblegar les pàgines dels llibres, sempre utilitzo punts o en el seu defecte,:bitllets de tren, tiquets de caixa, clips...el que sigui, però MAI doblego una pàgina d'un llibre.

Totes aquestes mànies només són aplicables als llibres de lectura ( per gust), manual d'estudinat, llibres de text , cuina etc... no tenen la mateixa categoria i els hi aplico normes diferents ( pintar dibuixets, no signar-los, es poden forrar.....desastres diversos)

Doncs res, si algú altre de alguna mania d’aquestes que ho comparteixi si us plau; sempre està bé saber què no ets l’única estranya del món!!!

i ara, una de bàsquet

Ja ho sé sembla insòlit, no és el meu taranna però mira.... les coses pasen. Ara m'he hagut d'enganxar a la supermanager de l'ACB. Per als neofits, la supermanager és una lliga de bàsquet en línea. Crees un equip- o més- i cada setmana pots canviar tres jugadors. Depenent dels resulats dels jugadors reals als seus partits, el teu equip fa més o menys punts. Doncs resulta que els aficionats del bàsquet de la familia ja fa uns anys que hi juguen i aquest any ens han liat als no entessos. Doncs res, em creat una lliga familiar ( pots crear lligues privades) i estem competint entre nosaltres. Ara ja tenim un altre tema per parlar els diumenges a l'hora de dinar. Doncs ja em veus a mi, que no hi entenc ben res, fitxant i desfitxant jugadors només perquè m'agrada el nom o perquè són d'un equip que en fa gràcia. Ja només em faltava això, a més com no vigili li trobaré el gustet i encara m'hi enganxaré!

SPAM, SPAM, SPAM....

SPAM, com moltes paraules que utilitzem de forma habitual en el món de la informàtica i dels ordinadors no sabia ni què volia dir , ni d’on havia sorgit però l’altre dia me’n vaig assabentar i em va fer gràcia la curiositat.
Sóc una “oïdora” del Món a Rac1 i des de fa un parell o tres d’any hi ha una secció diària “ La paraula del dia” on es fa referència etimologia, usos i costums curiositats tot relacionat amb les paraules i amb els usos de la llengua. Doncs resulta que ahir precisament parlàvem d’aquest paraula, Spam és una paraula inventada durant el segle XX per una empresa de conserves de carn com a marca comercial d’un carn condimentada . El terme SPICED HAM és va contrauré en la formula SPAM.. Aquesta paraula va fer fortuna i es va normalitzar a partir de la segona meitat de segle fins a utilitzar-la de forma genèrica. Doncs , i aquí ve la gràcia , els Monty Python la van utilitzar en uns dels seus xous fent-se molts pesats amb la parauleta. Tot hagués quedat aquí si no hagués estat per l’error d’un “bon senyor” que va enviar moltes vegades un mateix missatge a un grup de contactes i aquest van relacionar-ho amb l’esquetx dels Monty Python. Doncs res, ja sabem d’on ve la paraula Spam. Si teniu curiositat per escoltar l’explicació d’en Ramon Solsona i de veure els Monty Python us poso els links.

El raptor de gnoms. Jordi de Manuel

Novel·leta sí, però m'ha agradat! Ja sé que dir d'un llibre que é suna novel·leta és molt lleig, sobretot quan la que ho diu escriu poc i malament. Però per mi, no és un adjectiu pejoratiu, una defeniex un llibre sense pretencions que et fa passar una estona agradable però que no et fa pensar el alprofunditat de l'ésser humà ni et fa replentejar la vida.

Es tracta d'una novel·la políciaca que m'ha enganxat força. Com totes les del seu gènere comença amb un crim, en aquest cas el d'un famós traficant a qui m'ha se la pogut detenir per res il·legal.Aquesta història es va combinant amb la d'un inmigrant, refugiat de la guerra dels balcans que es dedicar a robar gnoms de jardí i a alliberar-los al bosc.Així doncs, dins de la trama de la novel·la vas trobant la història dela resolució del cas per part de l'inspector Sergiot i la història que vas confegint a partir de retalls, de flashbacks del refugiat.

Història recomanable

Les sales d'espera

Aquesta setmana vaig anar la metge, res... revisió de rutina, i sempre em sorprenen les sales d'espera. Són llocs terribles, on les hores es fan feixugues i sempre acabes avorrint-te mortalment. Només m'hi vaig estar una mitja horeta ,però el temps passa lent com si es quedés enganxat a les parets. Com és habitual portava un llibre i vaig intentar llegir; dic intentar perquè hi havia dues senyores de certa edat que txiqui-txiqui-tixiqui-tixiqui ( no dic blablabla perquè parlaven baixet, per no molestar... terrible!) Doncs res, ja que no em deixaven llegir em vaig dedicar fer una mica la xafardera . Mira la meva sorpresa quan una de les senyores diu que a ella no li agrada anar de vacances a llocs càlids durant l'hivern per " l'engorro" de buscar la roba d'estiu a l'armari. És possible que algu renunci a un viatge, excursió ,sortida o el que sigui per no buscar quatre jerseis de màniga curta i un banyador!!! Potser és que jo marxaria de vacances sempre i que la cosa que menys em preocupa és preparar la maleta ( si és un pim-pam). Doncs, res esperant no ser un bitxo raro i que a la resta de món tampoc l'importi haver de moure una mica l'armari per preparar la maleta em quedo aquí esperant les meves properes vacances que fan cara de trigar encara molt!

Noblesa Obliga. Donna Leon

Un altre llibre de la Donna Leon, com em passa sempre quan descobreixo un autor que m'agrada no hi ha maneres de llegir els llibres cronològicament. Si es tracta d'un autor que fa novel·les independents on no es repateix cap personatge: cap problema.. però sinó et lies una mica! Això em passa sobretot amb novel·les de detectius i policies on hi ha un personatge o un equip que es va repetint.. però bé que hi farem! Els llibres de la Donna Leon tenen allò que molts busquem en una novel·la de lladres i serenos: un crim ( assasinat, robatori, estafa... tant ens és ) , un protagonista que ens caigui bé, algun secundari dolent o vanitòs o el que sigui ( la qüestió és que ens caigui malalment )i un gir inesperat a les últimes pàgines.. Noblessa Obliga és un llibre de la Donna Leon que ja té uns anyets ( és del 98), com tots els seus llibres on hi surt en Brunetti passa a Venècia. Resumint ,una noveleta per passar l'estona; la veritat és que les primeres pàgines es fa una mica lenta però cap a la meitat del llibre la cosa s'anima i passa força bé.La trama gira la voltant d'un segrest sense resoldre que es converteix en assassinat i mica en mica es va complicant tot plegat.

Predator

Hola , ja he acabat el llibre de la Patricia Cornwell. La veritat és que ha estat bastant fluixet... és un autora que no és un premi novel de literatura però sí que et premet entretenir-te; aquesta vegada n'hi això. El llibre no m'ha agradat gaire , sortien els persontages de sempre: Kay Scarpetta, en Benton, en Marino, la Lucy... però la trama no enganxava. Es presenta com si es tractés de casos separats ( els que investiguen la Scarpetta i els seus i l'avaluació psicològica que està fent en Benton) i obviament ja vas veien cap on va la cosa.... finalment però l'hi falta cohesió no acaba de lligar-ho ! En resum que sí algu vol llegir algun llibre per passar l'estona i pensava provar-ho amb un de la forense Scarpetta millor que no comenci per aquest! Ara seguiré amb un de la Donna Leon, a veure que tal!

L'atles furtiu

Seguint amb les meves proves he volgut inserir una foto a veure com queda la cosa. Com que no sabia quina foto triar, n'he escollit una d'un puzzle que tinc a mig fer- per ser sincers, està encallat. Es tracta d'un mapa del 1395, exactament del Jadufà de Creques. Per qui hagi llegit L'atles furtiu de l'Alfred Bosch, és el mapa del que es parla al llibre. Quan vaig llegir el llibre em va fer gràcia i vaig buscar el trencaclosques, el problema és que són 4000 peces! Pel que fa el llibre em va agradar molt ,com altres del mateix autor: sobretot Àlia, la sublim i la trilogia 1714. L'últim que ha publicat- Inquisitio- no em va acabar de convèncer del tot .En general però, és una autor que m'agrada quan escriu ficció pel que fa a assaig no n'he llegit res.

Els meus llibres per passar l'estona

Estava encallada amb el llibre que llegia i ahir em vaig decidir a canviar-lo per una de les meves noveles per passar l'estona. Aquests llibres són la majoria de crims i misteri...ahir em vaig decidir per un de la Scarpetta. La veritat és que tinc uns quants autors d'aquest tipus que sempre són apostes segures: Donna Leon, Patricia Cornwell, Andrea Camilleri, P.D.James.... La veritat és que tots fan llibres fàcils de llegir, amb una trama que enganxa i amb un protagonista que t'acostuma a caure bé. Em recorden molt als llibres que llegia quan era petita: els Hollister, els set secrets, els cinc...Doncs res, vaig a llegir: que aquí està plovent i amb un bon cafè amb llet i asseguda al sofà el llibre encara estara millor!

Ara provaré com funciona el tema enllaços

Ara afegiré enllaços amb diferents pàgines web; a veure com funciona." Vamos allà.."

1. http://ea3aga.iespana.es/index.html és la pàgina web del meu pare
2. http://www.fotolog.com/hostalric ésel blog del meu germà
3. http://telefonica.net/web2/ea3aga/Hostalric/Index.html és la pàgina web del meu ger,à
4. http://jopuig1.spaces.live.com/Blog/cns!917123ABAD70D3A2!132.entry?owner=1 el bloc de la Joana, que també està fent proves
5. http://www.softcatala.org/index.htm la de soft català ,per provar-ne alguna que no sigui de la familia o amics

Una altre prova de les meves

Obviament això és una altre prova de les meves per saber com funcionen els blocs i quines possibilitats tenen. Es nota que estic de vacances i puc permetre'm el luxe de perdre el temps!