La lluna de paper. Andrea Camilleri

En Catarella havia encès el portàtil i també el remenava.
- Menstre, això serà dificilimíssim.
- Per què?
- Perquè hi ha el pas del bord.
En Montalano va quedar part. Quin pas? quin bord?
-Escolta , xato, de què putes em parles?
-Mireu, quan algú no vol que algú li miri les coses íntimes que hi té dins, hi posa el pas del bord.
Ara sí que ho va entendre
- Un password?
-Que no és el que he dit? Exactament això. I si no li dius la paraula contra seny, el bord no et deixa fer el pas

..........

No m'he pogut contenir he he hagut de reproduir aquest tros de diàleg amb el que vaig riure moltíssim. Per els qui no el coneguin; en Montalbano és un comisari sicilià ,amant del bon menjar i dels passejos a prop del mar, que sempre està embolicat en algun cas o altre. En Catarellà és el policia de la centraleta i té les seves coses; entre elles un llenguatge moooolt partícular
Andrea Camillieri amb la saga d'en Montalbano, ha creat una novel·la de detectius, àgil, ben escrita, divertida i tot un retrat de la sicilià actual. Simplement m'encanta! El vaig descobrir per casualitat amb un pack de dos llibres del circulo i des de llavors no em puc estar de comprar cada vegada que treu un llibre nou. Pels que vulgueu una novel·la entretinguda i sense pretencions és una bona aposta.

Todo bajo el cielo. Matilde Asensi

I si amb uns llibres es busca fer coses diferents, aquest no és el cas. L'autora ha trobat la seva formula de l'èxit i la repeteix un cop i un altre. Però com que aquest llibre si que es ben bé un llibre per passar l'estona, es igual que sigui com els anteriors però en lloc de passar a Europa o Amèrica Central, ara passa a la Xina de fa uns quants anys, passes una estona entretinguda, sense més. Recomanable pels que vulguin un llibre d'aventuretes, sense cap complicació i que passi bé, l'equivalent perfecte al "cinema comercial" traslladat al mon dels llibres.

La història de la Lisey. Stephen King

Primer llibre que comento, el penúltim que he llegit. Es una nova experiència en els llibres d'aquest autor, sempre amb un terror fantàstic però una amenaça exterior. Ara es una por diferent, més interna, no hi ha uns dolents com a "Cell" o "Christine" o "It", lluites contra tu mateix, sempre amb tot el mon fantàstic de l'autor i li ha quedat prou bé. Potser no es tant ràpid de llegir com els altres llibres seus, però és diferent i això sempre es d'agrair ja que per fer un altre llibre igual millor fer-ne un de diferent encara que no sigui tant segur que agradi els seus fans.

Un altre autor

Parlant amb la Mireia, m'ha deixat posar coses al seu blog. Bàsicament també seran llibres, però els estils son una mica diferents. També hi haurà llibres per passar l'estona, però mentre ella va als detectius tipus "Agatha Christie", normalment jo vaig als "Le Carré", "Ken Follet" o "Henning Mankell", o altres estils tipus "Stephen King" que mai llegiria la Mireia.

El pont dels jueus. Martí Gironell

No sóc massa exigent amb els llibres que llegeixo, sovint només demano que m'entretinguin. No cal que siguin llibres molt ben escrits, ni que aportin grans dosis de coneixement ni reflexió . Quan llegeixo la meva única pretensió és passar-m'ho bé. I això en aquest cas no ha passat; el llibre m'ha decebut molt. El tema semblava que m'interessaria, un dels molt llibres que passen a l'edat mitjana amb intrigues incloses, però aquí s'ha quedat la cosa. L'autor no acaba de trobar una trama, quan ja portes una quarta part de llibre encara no veus clar quin serà el fil argumental. A més no te ritme, no enganxa tant aviat s'entreté amb descripcions supèrflues com fa que tot una sèrie d'esdeveniments passin en dos paràgrafs. Inicia un munt de fils argumental que moren només de néixer, no porten enlloc, no tenen res a veure amb la trama- sí és que n'hi ha.

No vull seguir, perquè és molt fàcil criticar i no tant escriure; des de fora tot és fàcil. Per tant aquí queda la meva valoració.

meme 2

El veí m'ha passat aquest meme i el faig de seguida

1- Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
M’encanta, es dóna per suposat que som lectors i que tenim llibres a mà! Llàstima que no sigui la disset que és la que signo sempre. Doncs és El pont dels Jueus i diu “...només si havia de quedar una setmana , el temps just per....”.
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

Ufff, la pantalla, els altaveus, la tassa de cafè amb llet, el mòbil, uns papers per reciclar i estris d’escriptori ( boli, clips, pot-it...)
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?

Fa res, el 3 24 que a questes hores del matí només s’ha d’estar informat
4- Sense mirar, quina hora és?

Les 07.55
5 - Ara mira, quina hora és?

Les 08.07, ahhh, ja vaig tard és que no hi ha maneres d’anar mai sobre el temps previst; però és dissabte ja aniré fent
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?

Força silenci, algunes persianes dels comerços de sosa casa que s’aixequen, la respiració de la gossa que dorm de gust al sofà de l’estudi...
7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?

La veritat és que n’hi idea però quan anava a la facultat i treballava , sovint sortia a 2/4 de 8 i arribava cap a 2/4 de 12. No està malament, no?
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?

Doncs, intentar obrir un ull i preparar una tassa de cafè amb llet
9 - Què portes posat ara mateix?

Pantalons de xandall, samarreta d’esport i bambes. Quan acabi el meme vaig a treure la gossa per la platja
10 - Vas somiar ahir?

Sí, i com tots els somnis complicat, barreja de coses d’aquí i allà. Quan tinc molta feina acostumo a somiar
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?

Riure sense contenció, voleu dir? Somriu sovint , però riure sense poder aguantar la setmana passada. Contestava una trucada a la feina i em va fer gràcia ( i no tenia res de graciós). Vaig acabar passant el telèfon a una companya que era per allà perquè no em podia aguantar
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?

Un armari molt gros, un munt de llibres i els espais lliures un parell de puzzles i unes llunes i estrelles que brillen en la foscor
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?

Segur que sí, però ara mateix no recordo res
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?

Al cinema, La Busqueda,per passar l’estona a lo Indiana Jones. Ahir em vaig adormir amb Oceans Twelve a la tele

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?

TEMPS!!!!!
16 - Alguna cosa sobre tu interessant ?

Coses moltes, interesant cap
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?

Repartir una mica de sentit comú i molta empatia a tothom. Si tinguéssim el cap més clar i entenguéssim l’altre la meitat dels problemes de d’humanitat es solucionarien parlant. I només que n’arreglessin la meitat ja seria un canvi
18 - T’agrada ballar?

Ufff, dolenta , dolenta ,dolenta i a més sóc vergonyosa. Resumint no ballo
19 - Què en penses d’en George Bush?

Res de bo
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries? Mar, Clara, Júlia....
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?

Pau, Pol,....
22 - T’agradaria viure a l’estranger?

Sí, perquè no. Descobrir cultures noves sempre pot estar bé
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

Si quan arribo al cel déu em diu alguna cosa segurament seria:
-Tanca la boca, t’havies equivocat : existeixo !
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test
Com sempre, és complicat: apa anem per feina. .

• A l’ Anna perquè va ser la primera persona que em va deixar un comentari i la primera que em va deixar un meme.
• Per en Jaume, perquè és el meu germà i perquè acaba de començar amb el blog i així li faig propaganda
• A en Jordi, perquè sempre em fa propaganda quan ningú em deixa comentaris
• A l’ Ariadna, perquè m’encanten les fotos que posa per acompanyar els textos
• A l’ Assumpta, perquè em sembla que encara no n’ha fet cap i ja li toca

I a tothom que el vulgui fer!

27/01/08 La Joana ha promés que el farà: feu-li una visita

Escapant de la crítica

El segon dels Relats Conjunts que faig, no sigueu molt rigorosos que he anat molt de bòlit i ho he escrit en menys de mitja hora, sense revisions, retocs ni res...Per tant és molt probable que quan ho rellegeixi sigui jo qui vulgui escapar.

La Bèstia em persegueix, no em deixa la petja.,per més que corro és més ràpida que jo, s’acosta cada vegada més. Sóc molt jove per morir, tot just acabo d’emprendre el meu camí, de prendre consciència que soc un ésser únic, especial... Però la Bèstia em persegueix, he de trobar una sortida, un lloc on escapar!! N’havia sentit parlar, se’n parlava abans que jo existís, però sempre m’havia semblat una quimera, només per espantar a aquells que no eren prou agosarats. Però ara la tinc a tocar, amb la seva llengua bífida que pot escopir el verí més terrible o les paraules més dolces, les seves urpes que deixen escrit en sang el seus designis i el pitjor de tot; la capacitat d’hipnotitzar , d’aconseguir que tothom cregui , pensi i repeteixi allò que ella vol. Així és la Bèstia de la que fujo, jo , tant vulnerable.
Segueixo fugint, ja no puc més, pensava que podria evitar-la i n’he estat incapaç i ara no puc deixar de córrer buscant un lloc on fugir.... Per fi, la llum, una escletxa, un espai on saltar a una altra dimensió i perdre’m en l’oblit i poder per fi escapar de la Bèstia: LA CRÍTICA

Encara sóc viva, però molt atrafegada

NO és que hagi abandonat el blog
NO he tornat al temps del paper i llapis
NO se m'ha mort ni l'ordinador ni l'ADSL
NO tinc un virus informàtic terrorífic

Res de tot això, només que tinc tanta feina que no me l'acabo... intentaré fer algun post aquest cap de setmana, però no prometo res!

El blog d'en Jaume

Ja he liat a un nou blocaire: el meu germà. Ara com ara, s'ha animat amb un parell de post sobre història. És un apassionat de la història, és amateur , no n'ha estudiat però li encanta. També li agrada fer fotos, per tant és molt fàcil que al seu blog hi trobeu molt de les dues coses. Apa feu-hi un visita ,segur que us agrada!

la novel·la històrica

Aquesta és la primera entrada d'aquest any i com tot, no neix perquè sí, sinó que ve de temps enllà. Aquesta entrada està lligada amb dos post de diferents blocaires; un de l'Assumpta i l'altre de l'Anna. Ambdós són posts de l'any que deixem enrere però que a mi m'han servit per encetar el nou any.

L'Anna explica els seus regals del Pare Noel, entre els que hi ha un puzle del mapamundi protagonista del llibre de l'Alfred Bosch. L'Anna va posant l'evolució del puzle en fotografies i m'ha fet enveja!!! Jo fa molt de temps que el tenia començat però el vaig haver de guardar i portava més de mig any abandonat. Al veure el seu m'ha fet entrar ganes d'acabar-lo i ja torno a tenir a tota la taula del menjador ocupada... i va per llarg. Merci Anna,a veure si veien com el fas tu , l'acabo.

L'altre post que m'ha fet decidir a encetar l'any parlant de novel·la històrica ha estat el polèmic post l'Assumpta sobre el llibre El falcó del comte. Ha començat essent una ressenya i ha generat tot un debat Jo fa temps que llegeixo aquest gènere però pensava que sovint era una tipologia de llibres que no atreia a massa gent i m'ha sorprès gratament el fet de veure que molta gent hi està interessada. Al post de l'Assumpta hi havia la queixa de la falta de rigor de molts novel·listes d'aquest genere i la veritat és que sovint és així. En el meu cas en concret no llegeixo llibres amb finalitat didàctica, simplement pretenc passar-m'ho bé, però crec que és una falta de professionalitat no tenir un mínim de rigor i assegurar-se de no desvirtuar la realitat del moment del que es parla. Crec que els autors de ficció han de tenir certa llicència literària alhora de crear però que això no els eximeix de no cometre errors alhora d'ambientar l'acció. Aquesta manca de cura per part d'alguns autors provoca que es perdi interès per llegir-los. La gent coneixedora de història perquè ha de ser terrible llegir un llibre amb tantes errades i els no coneixedors perquè quan llegeixes no saps fins on arriba la ficció i fins on la realitat. Em sembla que no es demanar tant que algú; autor , corrector , editor o a qui li correspongui vetlli perquè aquestes coses no passin!