Quan vaig llegir "El quart Reich" el vaig considerar un llibre que començava bé i s'anava perdent mica a mica i que no seria un llibre que recomanaria. No passa res si el llegeixes però tampoc et perds res si no ho fas.
Però va el senyor i situa el llibre a Girona, on varem viure cinc anys amb la Mireia i com que tampoc havia estat tant dolent me'l varen regalar per Sant Jordi (recomanat entre els llibres que sabien que em podien regalar).
El resultat és idèntic que el llibre d'abans. No passa res si el llegiu. La idea pot ser bona però es va perdent a mida que avança el llibre. No us el recomano però tampoc us diré que no el llegiu.
Si teniu un d'aquells moments que costa més llegir, que els llibres no avancen, que la més mínima qüestió se'ns torna incomprensible, és el llibre adequat. Però abans que aquest us diria que n'agafessiu algun altre com el d'en Carlos Ruiz Zafón
Doncs aquest jo també el vaig regalar. Aquestes temàtiques, ja siguin de qui siguin em semblen tots iguals i ara com que "me estoy quitando". No sé si el llegiré. Aprofito aquí mateix, per comentar que el del Zafón no me l'he comprat i no sabia si fer-ho, però després del teu comentari potser m'animi, però jo ho faré en castellà podent triar l'opció en català, només perque en castellà és l'original, de la mateixa manera que no llegiria mai en Monzó en castellà, si puc llegir en la llengua en que s'escriu ho faig.
ResponEliminaMartí,
ResponEliminaJa veuràs que en Firmin és una altra història que contra més dies passen més bon record et deixa.