No coneixia l'autor i el tema tampoc m'apassionava en excés. Abans de començar-lo prometia ser un Codi da Vinci a a catalana; i efectivament ho 
és.No us espanteu però, m'ha agradat. És un llibre entretingut, sense pretensions i que es llegeix sòl . No us farà reflexionar sobre metafísica però si tens clar quina mena de llibre trobaràs és recomanable.
és.No us espanteu però, m'ha agradat. És un llibre entretingut, sense pretensions i que es llegeix sòl . No us farà reflexionar sobre metafísica però si tens clar quina mena de llibre trobaràs és recomanable. L'argument gira al volant d'un periodista americà de pare català a qui una organització que no es vol donar a conèixer paga molts diners per un article sobre els fons nazis a bancs suïssos. Quan ja dóna la feina per acabada i estar apunt de tornar a casa, on l'esperen filla i ex-dona, la mateixa organització que l'ha contractat el mig-obliga a seguir amb una segona feina. Aquí és on comencen les seves desgracies. A mesura que vagi avançant la novel·la descobrirà tota una trama mundial al voltant del ressorgir nazi que té com a punt de partida la visita de Himmel a Montserrat.
Ostres, doncs sona realment interessant, una novel·la així de misteris però a la catalana. M'agrada, m'agrada, ja miraré si el trobo, pot ser un bon regal.
ResponEliminaXexu, veient la teva reacció m'adono que potser n'he fet un gra massa. El llibre m'ha agradat però tampoc n'esperis res de molt especial .És un llibre ràpid , capítols curtíssims, on el protagonista es mou per atzar i no controla practicament res. No esperis trobar solucions als enigmes que es plantegen, com al Codi Da Vinci on queda tot lligat.
ResponEliminaBé, jo m'ho he passat bé llegint-la però tampoc et tinguis grans expectatives
Jo que estic fent recerca precisament dels nazis a casa nostra, i sobretot de la seva visita a Montserrat, vaig llegir-me el llibre en un tres i no res..però...a banda de no trobar rés que m'interessés, va semblar-me una mica superficial pel tema que toca, que podria donar per molt més.
ResponEliminaAmb tot, és millor aquest llibre que el seu equivalent "La Abadia Profanada" de l'escriptora Rico
Li hem regalat al meu cunyat ara per Nadal, ja veurem que en diu. Si li agrada s'el llegirà el meu nebot. A mi també m'han regalat un llibre, La Muerte Lenta de Luciana B. de Guillermo Martínez, que ha passat a ocupar el seu lloc al prestatge de llibres pendents.
ResponEliminaJoana
Assumpta: tens raó podria aprofundir més. Per això deia que és un llibre sense pretencions perquè aprofita un rerafons històric però no fa l'impresió que pretengui res més.
ResponEliminaJoana: a veure, què?
doncs jo em volia llegir tant aquest com La Abadia Profanada, i me n'heu tret les ganes!
ResponEliminaMireia, quan tu dius que "es un llibre entretingut, sense pretensions" vol dir que el recomanes, o que si el llegim no ens passara res, pero que ens el podem saltar?. A mi, personalment, el vaig trobar fluixet, bones intencions pero es perd en els esterotips previsibles i facils. Es pot llegir, però d'aquí a recomanar-lo...
ResponEliminaJooooo! Veig que el llibre no ha agradat massa, doncs estic llegint el d'en Gironell i les crítiques són molt pitjors, us ho dic quan acabi
ResponEliminaEl vaig regalar... per a llegir-lo jo. Estic d'acord que és una novel·la d'intriga a la catalana (i això té el seu interès) i que és fluixeta. Però el que a mi m'ha decepcionat del Francesc Miralles és que hagi sigut superficial fins i tot en el tractament de la muntanya de Montserrat. Utilitza els termes "granit" i "granític" repetidament. Montserrat no és una elecció banal, és única i ell la utilitza. Sospito que a ell li venia bé "enganyar" al públic perquè a l'epíleg planteja una absurda relació entre el despreniment de blocs a Monterrat i els episodis volcànics de l'illa homònima al Carib.
ResponEliminaEn fi, tenia ganes de dir-ho, i agraeixo l'oportunitat de fer-ho en aquest blog.
Salut a tothom!
Jo el vaig llegir ja fa temps, quan va sortir i, francament em va semblar molt fluix. Trobo que, com ha dit en muac, es podria haver documentat més sobre la muntanya de Montserrat i sabria que no és de granit ni que, quan toquen les campanes a la tarda, sigui per anar a missa; és l'hora de les vespres i us ho diu un que hi va passar quatre anys, magnífics, per cert.
ResponEliminaTot plegat molt agafat amb pinces i superficial.