Ahir vaig anar amb tren a la feina. No ho acostumo a fer, no em digueu que sóc poc sostenible, que entrar a Barcelona amb cotxe al matí és una odissea... tot això ja ho sé i teniu raó. Però per la feina que faig cal que em mogui amb cotxe amunt i avall i a més el cotxe és d'empresa. Per tant si vaig en tren m'he d'aixecar abans, torno a casa molt més tard i a més m'he de pagar el bitllet .Per tot això acostumo a pujar amb cotxe els dies que vaig a l'oficina a Barcelona ( que no són tots) .
Doncs ahir hi vaig haver d'anar amb tren perquè estan arreglant l'entrada del pàrquing i no es podrà utilitzar durant uns dies. Feia segles que no agafava el tren a hores intempestives del matí. Em feia molta mandra, per tot el que implicava :llevar-me més d'hora, haver d'anar carregada de l'estació fins al feina i arribar a casa molt més tard de l'habitual. Al final però no va ser tant greu.
Al tren vaig poder seure( sort en tinc de pujar a una de les primeres parades del m
aresme, que sinó ni per equivocació) i per tant llegir. Ja em veus un cop col·locades les bosses per què no molestéssim em poso el meu ipod nou ( lila, la mar de mono, me'l van regalar pel meu aniversari la setmana passada) obro el llibre i a llegir. La veritat és que ja no recordava com m'agrada llegir al tren, és agradable. Quan anava a la facultat me n'havia fet un farts. A l'estiu cada tarda pujava a Girona a donar classes als nens que havia tingut a repàs durant tot el curs i per no quedar-me sola al pis d'estudiants pujava i baixava cada dia amb tren. M'havia fet un tip de llegir a l'andana i al tren. M'agradava arribar a l'estació, asseure'm a algun banc i llegir tot esperant que arribés el meu tren. Una vegada a dalt, posar-me comoda en aquells seients d'abans , dobles, ben encoixinats i anar avançant en la lectura. Aixecar el cap de tant en tant i veure els turistes amb motxilles fets pols de tant anar a munt i avall, la gent que tornava de treballar, les iaies que venien del metge i alguna colla de noies joves que veníem de comprar roba
Segurament aquest juliol abans de les vacances ho hauré de fer alguna altra vegada. Que hi farem!
en el meu cas també és típic aixecar el cap i veure que no tinc ni idea d'on sóc. Per sort, normalment no és que m'hagi passat de parada sinó que estic aixecant el cap en un lloc on encara no ho havia fet mai abans!
ResponEliminaAquest és un dels grans plaers. Jo no concebo un viatge en transport públic sense llegir, sempre vaig amb el llibre sota el braç, de vegades com a únic equipatge. Ara ho trobo a faltar molt perquè vaig caminant a la feina, però ja trobo les meves estones per llegir, que si no em moro. Trens i andanes, què me'n dius dels passadissos del metro? A mi també em serveixen...
ResponEliminal'altre opció era aprofitar per dormir i guanyar hores de son.
ResponEliminaEl trac-trac del tren és fantàstic per llegir, amb el solet de l'hivern... això sí quan el vagó no sembla una llauna de sardines. És un lloc ideal per llegir.
ResponEliminaVaig viure anys al Maresme, treballant a Barcelona, i vaig fer-me'n farts de llegir en el tren. Ara visc a Barna i vaig en Metro i també ho faig, però el trajecte és curtet i sempre em quedo amb ganes de més... llibre, és clar.
ResponEliminaEl tren, el Metro, el bus... són llocs fantàstics per llegir.
Mai no llegiré tant com quan anava a treballar a Barcelona en tren. Com que sortia d'una de les primeres estacions de la linea del Maresme no tenia cap problema per seure, i sempre amb el mateix paisatge, acabes ineludiblement amb el walkman (ara ipod) i llibres. Dues hores de tren diaries donen per llegir molt, però amb tot prefereixo no llegir tant i treballar mes a prop.
ResponEliminaNomés vaig en tren de tant en tant, si vaig a Barcelona, i m'encanta aprofitar per llegir, aixecar de tant en tant la vista per mirar el paisatge i per mirar la gent que entra i surt del vagó. Sovint en aquests trajectes se m'acudeixen idees per als meus contes
ResponEliminaAnna: sí a vegades estàs tant despistat que no te n'adones ni d'on ets. Jo tampoc m'he passat mai
ResponEliminaxexu:jo també sóc de les que va a tot arreu amb un llibre, fins i tot me l'emporto al cine. És un accessori imprescindible. Ens veiessis quan marxem de vacances a la maleta com a mínim hi ha sempre 4 llibres!
Jordi: molt arriscat.. i si t'adorms de veritat i et passes la parada
L'espolsada. sí i quan el fil musical no està a tot drap o els del costat xerren cridant
Rita: benvinguda! La veritat és que el tren del maresme dóna molt per llegir; el trajecte és etern
Martí: Ara em moto, ho tens difícil
Jesús m.: sí , podria ser una de les teves felicitats petites llegir al tren